Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "numeraci" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Numerals (1): En xifres o en lletres?
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
A. Representació dels numerals en xifres:
(1) El valor precís d'un numeral (i no aproximat ni arrodonit) afavoreix la representació en xifres.
Ex.: adopció n f NOTARIA Lligam jurídic que uneix una persona menor d'edat amb una altra de major de 25 anys d'una manera pràcticament idèntica a la filiació per naturalesa.
. La precisió és especialment visible quan el numeral va acompanyat d'una unitat de mesura d'una magnitud; en aquests casos, la unitat de mesura se sol escriure amb el símbol corresponent.
Ex.: autorització federativa n f ESPORTS NÀUTICS Autorització que dona dret a conduir una embarcació d'eslora no superior a 6 m i de potència de motor no superior a 40 kW.
(2) El valor comparatiu d'un numeral (tant a l'interior del mateix terme com entre un grup de termes) afavoreix també la representació en xifres.
Ex.: cinturó d'asteroides principal n m ASTRONOMIA Regió del Sistema Solar situada a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, que està poblada per milers de petits cossos formats de silicats i metalls. | cinturó de Kuiper n m ASTRONOMIA Regió del Sistema Solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
B. Representació dels numerals en lletres:
(1) El valor aproximat d'un numeral aconsella la representació en lletres. Poden indicar que un numeral és aproximat tant alguns elements lingüístics (aproximadament, al voltant de, uns, etc.) com l'absència d'unitats i decimals
Ex.: cornal n m PESCA Cadascuna de les dues cordes d'uns dos metres de llargada lligades una a cada costat del cop en l'ormeig del bou, que serveixen per a agafar i estirar millor l'ormeig quan és molt pesant.
(2) El fet que una magnitud no tingui un símbol assignat, i fins i tot que hi sigui possible la sinonímia (capacitat d'un sofà expressada en places, seients, persones, etc.), aconsella també la representació en lletres. Això passa sovint, quan la distància respecte a la llengua general és mínima .
Ex.: moto de neu n f ESPORTS D'HIVERN Vehicle autopropulsat d'una o dues places, carenat i proveït d'un parell d'esquís curts al davant i d'una eruga al darrere, que està preparat per a desplaçar-se sobre la neu.
(3) Quan un numeral no mesura una magnitud sinó que fa, senzillament, un recompte d'elements, és preferible representar-lo en lletres. Els noms modificats, doncs, són noms comptables (taula, persona, llapis, etc.), i no unitats de propietats mesurables (temps, potència, massa, etc.).
Ex.: automòbil n m AUTOMOBILISME Vehicle autopropulsat de quatre rodes, amb dues rodes anteriors directrius i dues rodes posteriors únicament amb moviment de rotació [...].
(4) Tots els criteris anteriors per a la representació en lletres són aplicables en cas que el numeral pugui ser expressat amb un màxim de tres formants (sense comptar-hi conjuncions); si té més de tres formants, és preferible la representació en xifres.
Ex.: backgammon [en] n m JOCS Joc d'atzar i estratègia que es juga sobre un tauler amb vint-i-quatre caselles generalment triangulars i allargades, en què cadascun dels dos jugadors que hi participen intenta avançar, mitjançant la tirada de dos daus, les seves quinze fitxes [...].
C. Contraposició de criteris:
En cas de contextos que reuneixen característiques que portarien a escriure'ls en números i característiques que portarien a escriure'ls en lletres, és convenient triar un dels criteris i aplicar-lo amb coherència en l'interior del terme i també en l'interior d'un mateix producte terminològic.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Numerals (2): Milers i decimals i CRITERI Numerals (3): Indicació de miler.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Numerals (2): Milers i decimals
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(1) Català, castellà, italià i portuguès: Separen els milers de les centenes amb un punt, i els enters dels decimals amb una coma.
Ex.: (català) 1.500 m llisos | pel·lícula de 9,5 mm
(castellà) 1.500 m lisos | película de 9,5 mm
(italià)1.500 m piani | 9,5 mm
(portuguès) 1.500 metros | filme de 9,5 mm
(2) Francès (excepte francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb un espai, i els enters dels decimals, amb una coma. (Per al francès del Quebec, vegeu el grup 4.)
Ex.: 1 500 m | film de 9,5 mm
(3) Alemany: Separa els milers de les centenes amb un espai en blanc per a quantitats de més de quatre xifres, però no els separa de cap manera per a quantitats de quatre xifres; pel que fa als enters i els decimals, els separa amb una coma.
Ex.: 1500-Meter-Lauf, 42 195 Meter | 9,5-mm-Film
(4) Anglès (i francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb una coma, i els enters dels decimals, amb un punt.
Ex.: 1,500 metres | 9.5 mm film
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Numerals (1): En xifres o en lletres? i CRITERI Numerals (3): Indicació de miler.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Numerals (3): Indicació de miler
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
- Marcatge entre milers i centenes: Hi ha un punt de separació entre milers i centenes quan el numeral expressa el nombre total d'elements que té un conjunt o bé quan es refereix a un nombre matemàtic. D'acord amb la normativa, aquests numerals són nombres (i no *números).
Ex.: El Diccionari terminològic de cartografia té 1.712 termes. | El nombre 1.712 és un nombre enter.
- Sense marcatge entre milers i centenes: No hi ha cap mena de marcatge (ni punt, ni tampoc espai) quan el numeral indica una determinada situació dintre una sèrie establerta (anys d'una datació, números d'una revista, pàgines d'un llibre, números de casa d'un carrer, etc.). D'acord amb la normativa, aquests numerals són números (i no *nombres).
Ex.: El terme 1712 del Diccionari terminològic de cartografia és zoom. | action-painting [en] n f PINTURA Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Numerals (1): En xifres o en lletres? i CRITERI Numerals (2): Milers i decimals.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-?
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
. Exemple: mono-, mon- ['un']; tetra-, tetr- ['quatre']; penta-, pent- ['cinc']; hexa-, hex- ['sis']; hepta-, hept- ['set']; octo-, oct- ['vuit']; ennea-, enne- ['nou']; deca-, dec- ['deu']
(A) TENDÈNCIA HABITUAL EN CATALÂ
En català, operen unes tendències força clares a l'hora de triar la forma amb vocal final o la forma sense vocal final d'un prefix numeral grec, tendències que ja es donaven en grec clàssic. Es pot esquematitzar així:
Forma prefixada de numeral amb vocal final:
S'afegeix la forma del numeral amb vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb consonant.
Exemple: monocèfal (mono-+cèfal); tetrapètal (tetra-+pètal)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona diferent de a.
Exemple: tetraetil (tetra-+etil); hexaoctaedre (hexa-+octaedre)
(3) En cas que el numeral acabi en -o, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona.
Exemple: monoesquí (mono-+esquí); monoanestèsia (mono-+anestèsia); monoovàric (mono+-ovàric)
Forma prefixada de numeral sense vocal final:
S'afegeix la forma del numeral sense vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb vocal tònica.
Exemple: monòcit (mon-+òcit); pentarca (pent-+arca)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una a- àtona.
Exemple: heptatòmic (hept-+atòmic), decatleta (dec-+atleta)
(B) PARTICULARITATS DE LA QUÍMICA
En el llenguatge químic la formació de paraules segueix unes regles pròpies, les quals, a més, volen tenir un valor internacional. Això fa que puguin no aplicar-s'hi algunes de les tendències habituals del català en la suma d'una forma prefixada numeral del grec i un formant propi de la química.
En concret, en química té força menys extensió la utilització de la forma sense vocal final, probablement perquè dificultaria el reconeixement d'algunes formes i, alhora, portaria a trencar el paral·lelisme amb altres llengües.
Per aquest motiu, en química de vegades no se segueix la tendència habitual del català a seleccionar la forma sense vocal en certs casos o bé hi ha vacil·lació entre la forma prefixada amb vocal i la forma prefixada sense vocal.
Exemple: tetraòxid - tetròxid; pentaòxid - pentòxid
Nota
-
La tendència habitual del català exposada s'aplica, d'una manera general, a totes les formes prefixades del grec, tinguin o no valor numeral.
Exemple:
- oligo- / olig- (oligoelement / oligarquia)
- auto- / aut- (autoimmune / autòpsia)
- homo- / hom- (homoeròtic / homofòbia, homònim)
- filo- / fil- (filosofia / filàntrop)
L'excepcionalitat exposada per a l'àmbit de la química, doncs, es restringeix als casos de formes prefixades numerals.
<Química>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-?
<Química>
Definició
. Exemple: mono-, mon- ['un']; tetra-, tetr- ['quatre']; penta-, pent- ['cinc']; hexa-, hex- ['sis']; hepta-, hept- ['set']; octo-, oct- ['vuit']; ennea-, enne- ['nou']; deca-, dec- ['deu']
(A) TENDÈNCIA HABITUAL EN CATALÂ
En català, operen unes tendències força clares a l'hora de triar la forma amb vocal final o la forma sense vocal final d'un prefix numeral grec, tendències que ja es donaven en grec clàssic. Es pot esquematitzar així:
Forma prefixada de numeral amb vocal final:
S'afegeix la forma del numeral amb vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb consonant.
Exemple: monocèfal (mono-+cèfal); tetrapètal (tetra-+pètal)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona diferent de a.
Exemple: tetraetil (tetra-+etil); hexaoctaedre (hexa-+octaedre)
(3) En cas que el numeral acabi en -o, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona.
Exemple: monoesquí (mono-+esquí); monoanestèsia (mono-+anestèsia); monoovàric (mono+-ovàric)
Forma prefixada de numeral sense vocal final:
S'afegeix la forma del numeral sense vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb vocal tònica.
Exemple: monòcit (mon-+òcit); pentarca (pent-+arca)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una a- àtona.
Exemple: heptatòmic (hept-+atòmic), decatleta (dec-+atleta)
(B) PARTICULARITATS DE LA QUÍMICA
En el llenguatge químic la formació de paraules segueix unes regles pròpies, les quals, a més, volen tenir un valor internacional. Això fa que puguin no aplicar-s'hi algunes de les tendències habituals del català en la suma d'una forma prefixada numeral del grec i un formant propi de la química.
En concret, en química té força menys extensió la utilització de la forma sense vocal final, probablement perquè dificultaria el reconeixement d'algunes formes i, alhora, portaria a trencar el paral·lelisme amb altres llengües.
Per aquest motiu, en química de vegades no se segueix la tendència habitual del català a seleccionar la forma sense vocal en certs casos o bé hi ha vacil·lació entre la forma prefixada amb vocal i la forma prefixada sense vocal.
Exemple: tetraòxid - tetròxid; pentaòxid - pentòxid
Nota
-
La tendència habitual del català exposada s'aplica, d'una manera general, a totes les formes prefixades del grec, tinguin o no valor numeral.
Exemple:
- oligo- / olig- (oligoelement / oligarquia)
- auto- / aut- (autoimmune / autòpsia)
- homo- / hom- (homoeròtic / homofòbia, homònim)
- filo- / fil- (filosofia / filàntrop)
L'excepcionalitat exposada per a l'àmbit de la química, doncs, es restringeix als casos de formes prefixades numerals.
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acalcúlia amb alèxia i agrafia, n f
- ca acalcúlia amb alèxia i agrafia per a nombres, n f
- ca agrafia per a dígits i nombres, n f sin. compl.
- ca alèxia-agrafia numèrica, n f sin. compl.
- es acalculia con alexia y agrafía para dígitos y números, n f
- en alexia and agraphia for numbers, n
<Afàsies>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adjectiu numeral, n m
- es adjetivo numeral
- fr adjectif numéral
- en numeral adjective
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adjectiu numeral cardinal, n m
- es adjetivo numeral cardinal
- fr adjectif numéral cardinal
- en cardinal numeral adjective
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adjectiu numeral ordinal, n m
- es adjetivo numeral ordinal
- fr adjectif numéral ordinal
- en ordinal numeral adjective
<Lingüística>
Definició
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alèxia numeral, n f
- ca alexia de les xifres, n f sin. compl.
- ca alèxia matemàtica, n f sin. compl.
- es alexia numeral, n f
- en numeral alexia, n f
<Afàsies>
