Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pala" dins totes les àrees temàtiques

cullera cullera

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cullera, n f
  • ca  pala, n f sin. compl.
  • es  cuchara
  • es  pala

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i en les pales carregadores per a treballs d'excavació i moviment de terres.

N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball. La cullera autoprensora consta de dues mandíbules que s'obren i es tanquen automàticament, i s'empra com a accessori de grues o d'altres aparells d'elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids. S'aconsegueix l'accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l'aparell d'elevació. Hi ha també un sistema amb motor instal·lat a la cullera, el qual en provoca l'obertura o el tancament a qualsevol altura. S'utilitza als ports, als parcs, en les indústries siderometal·lúrgiques, etc., per a la manutenció de carbons, de minerals, d'escòries, etc. També té aplicació en els treballs d'excavació, de dragatge o de moviment de terres, generalment suspesa d'una grua mòbil o semimòbil.
espàtula espàtula

<Esport > Esports d'hivern. Neu>, <Esport > Esports d'hivern. Neu>, <Esport > Esports d'hivern. Neu>, <Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espàtula, n f
  • ca  pala, n f sin. compl.
  • es  espátula
  • es  pala
  • fr  spatule
  • en  shovel

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí artístic i acrobàtic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Part davantera d'un esquí, més ampla i de menor gruix, corbada amunt per no enfonsar-se a la neu i lliscar-hi més fàcilment.

Nota

  • En alguns contextos espàtula i punta es fan servir com a sinònims.
espàtula espàtula

<Esport > Esports nàutics > Esquí nàutic>, <Esport > Esports d'hivern > Esquí>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  espàtula, n f
  • ca  pala, n f sin. compl.
  • es  espátula
  • fr  spatule
  • en  scraper

<Esport > Esports nàutics > Esquí nàutic>, <Esport > Esports d'hivern > Esquí>

Definició
Part davantera d'un esquí, més ampla i de menor gruix, corbada amunt per a no enfonsar-se a la neu o a l'aigua i lliscar-hi més fàcilment.
espàtula espàtula

<Esport > Esports d'hivern. Neu>, <Esport > Esports d'hivern. Neu>, <Esport > Esports d'hivern. Neu>, <Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/29/>

  • ca  espàtula, n f
  • ca  pala, n f sin. compl.
  • es  espátula
  • es  pala
  • fr  spatule
  • en  shovel

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí artístic i acrobàtic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Part davantera d'un esquí, més ampla i de menor gruix, corbada amunt per no enfonsar-se a la neu i lliscar-hi més fàcilment.

Nota

  • En alguns contextos espàtula i punta es fan servir com a sinònims.
llengüeta llengüeta

<Indústria > Indústria de la pell > Calçat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llengüeta, n f
  • ca  pala, n f sin. compl.
  • ca  paleta, n f sin. compl.
  • ca  tireta, n f sin. compl.
  • es  lengüeta
  • fr  languette
  • it  linguetta
  • en  tongue

<Indústria > Indústria de la pell > Calçat>

Definició
Tireta que cobreix l'obertura anterior i superior d'una sabata o bota.
pala pala

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pala, n f
  • es  pala
  • fr  pelle
  • it  ramaiuolo
  • en  scoop
  • de  Kelle

<Gemmologia > Aparells i complements>

Definició
Eina formada per una planxa d'acer inoxidable de forma rectangular, destinada a recollir i traslladar les gemmes.
pala pala

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pala, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Cadascun dels elements propulsius constitutius d'una hèlice, que surten o són fixats al nucli o cos central.
pala pala

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pala, n f

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definició
Planxa de ferro que va unida al final de les portes d'un cotxe d'indústria, que serveix per a cobrir i tapar el pujador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  pala, n f
  • es  pala
  • es  paleta
  • es  raqueta
  • fr  raquette
  • en  bat
  • en  paddle
  • en  racket

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

Nota

  • Tennis de taula.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pala, n f
  • es  pala
  • en  white key
  • en  white note

<Música>

Definició
En el teclat de l'orgue, cadascuna de les tecles naturals, més baixes que les cromàtiques.