Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "parsimnia" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca condurango, n m
- ca condurrago, n m var. ling.
- nc Marsdenia cundurango Rchb. f.
- nc Gonolobus cundurango Triana sin. compl.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca condurango, n m
- ca condurrago, n m var. ling.
- nc Marsdenia cundurango Rchb. f.
- nc Gonolobus cundurango Triana sin. compl.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ginecologia i obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca dismenorrea, n f
- ca algomenorrea, n f sin. compl.
- ca menàlgia, n f sin. compl.
- ca menorràlgia, n f sin. compl.
- ca paramènia, n f sin. compl.
- es dismenorrea
- fr dysménorrhée
- en dysmenorrhea
<Ginecologia i obstetrícia>
Definició
Nota
- La denominació dismenorrea està formada a partir de dis- i del grec mén 'mes' i de -rrea.
- La denominació algomenorrea es considera obsoleta.
<Matemàtiques > Estadística>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca màxim de parsimònia, n m
- ca màxima parsimònia, n f
- ca parsimònia, n f
- es máxima parsimonia, n f
- es máximo de parsimonia, n m
- es parsimonia, n f
- fr maximum de parcimonie, n m
- fr parcimonie, n f
- fr parcimonie de Wagner, n f
- en maximum parsimony, n
<Matemàtiques > Estadística>
Definició
<Ciències de la vida > Genètica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca màxim de parsimònia, n m
- ca màxima parsimònia, n f
- ca parsimònia, n f
- es máxima parsimonia, n f
- es máximo de parsimonia, n m
- es parsimonia, n f
- fr maximum de parcimonie, n m
- fr parcimonie, n f
- fr parcimonie de Wagner, n f
- en maximum parsimony, n
<Ciències de la vida > Genètica>
Definició
<Bioquímica i biologia molecular>, <Ginecologia i obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca menopausa, n f
- ca pausimènia, n f sin. compl.
- es menopausia
- fr ménopause
- en menopause
<Bioquímica i biologia molecular>, <Ginecologia i obstetrícia>
Definició
Nota
- La denominació menopausa està formada a partir de meno- i del grec paûsis 'cessació'.
<Filosofia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca navalla d'Occam, n f
- ca navalla d'Ockham, n f sin. compl.
- ca principi de parsimònia, n m sin. compl.
- es navaja de Occam, n f
- es navaja de Ockham, n f sin. compl.
- es principio de parsimonia, n m sin. compl.
- fr rasoir d'Occam, n m
- fr principe d'économie, n m sin. compl.
- fr principe de parcimonie, n m sin. compl.
- fr principe de simplicité, n m sin. compl.
- en Occam's razor, n
- en law of economy, n sin. compl.
- en law of parsimony, n sin. compl.
- en Ockham's razor, n sin. compl.
<Filosofia>
Definició
Nota
- El principi de la navalla d'Occam s'atribueix al monjo franciscà anglès Guillaume d'Occam, al segle XIV.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca obligació parciària, n f
- es obligación parciaria
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En les obligacions parciàries, el dret a la prestació es descompon o es fragmenta en diferents drets de crèdit independents, que recauen sobre una part de la prestació inicial i atribueixen un dret subjectiu independent a cadascun dels subjectes.
Els crèdits parciaris només es poden originar quan, d'acord amb llur naturalesa, la prestació és divisible i es pot fragmentar sense comportar una pèrdua del valor o utilitat. Els exemples més clars són els crèdits relacionats amb diners o béns genèrics. Ara bé, la fragmentació no és una conseqüència automàtica i imperativa, ja que l'article 1138 del Codi civil espanyol (CC) consagra només una presumpció. Per això la parciarietat pressuposa, consegüentment, a més de l'objectiva divisibilitat de la prestació, que la divisió no s'oposi ni a la voluntat de les parts, ni a la naturalesa ni a la funció del negoci.
La parciarietat comporta una divisió del crèdit en tantes parts com creditors hi ha. El CC no estableix de manera expressa una regla de divisió. Ara bé, sembla que es considera la divisió en parts iguals, sens perjudici d'una solució diferent en virtut de la voluntat de les parts en l'acte de constitució de la relació obligatòria parciària.
Les característiques principals d'una obligació parciària són les següents: a) cada creditor pot exercitar independentment el seu poder de disposició sobre el crèdit i pot, en conseqüència, cedir-lo o condonar-lo; b) cada creditor està legitimat per a exigir independentment el crèdit ja dividit, sense comptar amb els altres creditors, i per a rebre la prestació sense obligació de donar-ne compte a la resta de creditors; c) el pagament que realitzi el deutor del crèdit dividit determina el seu alliberament respecte d'aquest creditor, i el deutor pot oposar, a més, les excepcions que es derivin de la seva relació amb aquest deutor i també les que es puguin derivar del negoci de constitució en la relació obligatòria; d) la mora denunciada per un dels creditors no beneficia els altres creditors, i e) la interrupció de la prescripció realitzada per un dels creditors, que només reclama, com és lògic, el crèdit dividit, no interromp la prescripció respecte del deutor i dels codeutors. - V. t.: obligació n f
- V. t.: obligació mancomunada n f
- V. t.: obligació solidària n f
