Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pixador" dins totes les àrees temàtiques

aixader | aixadera aixader | aixadera

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixader | aixadera, n m, f
  • es  azadonero | azadonera

<Història del dret>

Definició
A l'edat mitjana, pagès o pagesa que tenia l'aixada com a únic mitjà per a treballar la terra.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Els aixaders representaven la categoria més baixa de diferenciació social a les comunitats rurals, contraposat als qui tenien un o dos bous per a llaurar (jovers).
    Ja en la documentació dels segles X-XI s'esmenten aixades, tot i que formen part d'un repertori més ampli d'eines, com ara càvecs, destrals, serres, falçs i dalles.
    L'aixada era una eina multifuncional, ja que servia per a diferents treballs agrícoles (cavar, desbrossar, tallar, etc.) i amb el temps anà adoptant formes i mides molt diverses.
anoplur anoplur

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anoplur, n m
  • ca  poll picador, n m sin. compl.
  • es  anopluro
  • es  piojo chupador
  • es  piojo picador
  • fr  anoploure
  • fr  pou piqueur
  • en  anopluran
  • en  sucking louse

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu del subordre Anoplura.
anoplur anoplur

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anoplur, n m
  • ca  poll picador, n m sin. compl.
  • es  anopluro
  • es  piojo chupador
  • es  piojo picador
  • fr  anoploure
  • fr  pou piqueur
  • en  anopluran
  • en  sucking louse

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu del subordre Anoplura.
anoplur anoplur

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anoplur, n m
  • ca  poll picador, n m sin. compl.
  • es  anopluro
  • es  piojo chupador
  • es  piojo picador
  • fr  anoploure
  • fr  pou piqueur
  • en  anopluran
  • en  sucking louse

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu del subordre Anoplura.
anticòs fixador del complement anticòs fixador del complement

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anticòs fixador del complement, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Definició
Anticòs del tipus IgM i IgG que es fixa al component C1 del complement i pot provocar l'activació d'aquest sistema. La fixació es produeix en indrets de fixació especial en el fragment Fc de la cadena H de l'anticòs. La comprovació d'aquest tipus d'anticòs s'aconsegueix mitjançant la reacció de fixació de complement.
apiladora automàtica apiladora automàtica

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  apiladora automàtica, n f
  • es  apilador automático

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Màquina que serveix per a recollir pells i deixar-les planes damunt d'un cavallet o un altre espai similar.
artiller metxer | artillera metxera artiller metxer | artillera metxera

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artiller metxer | artillera metxera, n m, f
  • es  artillero
  • es  pegador
  • fr  boutefeu
  • fr  mineur-artificier
  • en  blaster
  • en  shooter
  • de  Sprengmeister

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baixador, n m
  • es  apeadero

<Construcció > Urbanisme>

baixador baixador

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixador, n m
  • es  bajada, n f
  • fr  descente, n f
  • fr  pente, n f
  • en  declivity, n

<Enginyeria forestal>

baixador baixador

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  baixador, n m
  • es  apeadero, n m
  • fr  arrêt, n m
  • en  halt, n
  • en  stop, n
  • de  Haltestelle, n f

<Turisme > Transports>

Definició
Lloc on els trens s'aturen per a prendre passatgers o deixar-ne, en el qual manquen les instal·lacions i els serveis d'una estació de ferrocarril.