Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "redre" dins totes les àrees temàtiques
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
<Dret > Dret administratiu>
Definició
Així el verb rebre, en llengua general, significa passar a tenir o acceptar (alguna cosa).
. Exemples: rebre un missatge, rebre un regal, rebre un premi.
. L'equivalent castellà és recibir; el francès, recevoir; l'italià, ricevere, i l'anglès, to receive.
En canvi, en dret administratiu el verb recepcionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) significa rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació.
. Exemples: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda, recepcionar material
. Els equivalents castellans són recepcionar i recibir; el francès, réceptionner, l'italià ricevere i ricezionare, i l'anglès, to acknowledge.
Els motius que van portar el Consell Supervisor del TERMCAT a normalitzar recepcionar són els següents:
(1) Afegeix al significat del verb primitiu (rebre) la idea de comprovar el lliurament i fer explícita la recepció, que és una de les causes d'acceptació dels verbs creats sobre un nom derivat al seu torn d'un verb (rebre →
recepció → recepcionar); s'hi suma, a més, que recepció és un cultisme. [Vegeu la Nota 1.]
(2) En altres llengües romàniques (sobretot en francès i castellà, però també en italià) es documenta la forma anàloga.
Nota
-
1. En totes les llengües romàniques es troben casos similars a recepcionar: a partir d'un verb es crea un nom afegint-hi un sufix, i sobre aquest nom es crea un segon verb senzillament afegint-hi el morfema de conjugació verbal. Són els anomenats verbs postnominals o verbs de segona generació.
Exemple: parlar → parlament → parlamentar
En uns quants casos el nom intermedi no es crea directament sobre el verb sinó sobre una arrel culta.
Exemples: promoure → promoció → promocionar; rebre → recepció → recepcionar
En català els criteris que porten a acceptar un verb postnominal són els següents:
(1) Quan el verb original gairebé ha caigut en desús i és percebut com a arcaïtzant.
Exemples: flectir → flexió → flexionar; perfer → perfecció → perfeccionar
(2) Quan el segon verb aporta un significat nou, que el verb original no té perquè és el nom intermedi el que ha adquirit aquest significat. Això es dona sovint quan el nom intermedi és un cultisme i, per tant, no és evident per a un parlant la identificació entre els dos verbs.
Exemples amb noms derivats: annexar ('afegir') → annexió → annexionar ('afegir un territori'); compartir ('dividir per donar') → compartiment → compartimentar ('dividir en compartiments')
Exemples amb noms que són cultismes: veure ('percebre') → visió → visionar (`veure [una pel·lícula]'); fondre ('tornar líquid') → fusió → fusionar ('unir'); revoltar ('fer aixecar contra l'autoritat') → revolució → revolucionar ('provocar un canvi radical')
En canvi, generalment no s'accepten les parelles de verbs en què el verb original no és arcaïtzant o en què el segon verb no aporta un significat nou respecte al primer.
Exemples: explotar → explosió → explosionar; oferir → oferta → ofertar; pol·luir → pol·lució → pol·lucionar; tensar → tensió → tensionar - 2. Podeu consultar la fitxa completa de recepcionar al Cercaterm i a la Neoloteca, i també el document de criteri original, Recepcionar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/recepcionar).
<Formació amb afixos>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
Així el verb rebre, en llengua general, significa passar a tenir o acceptar (alguna cosa).
. Exemples: rebre un missatge, rebre un regal, rebre un premi.
. L'equivalent castellà és recibir; el francès, recevoir; l'italià, ricevere, i l'anglès, to receive.
En canvi, en dret administratiu el verb recepcionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) significa rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació.
. Exemples: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda, recepcionar material
. Els equivalents castellans són recepcionar i recibir; el francès, réceptionner, l'italià ricevere i ricezionare, i l'anglès, to acknowledge.
Els motius que van portar el Consell Supervisor del TERMCAT a normalitzar recepcionar són els següents:
(1) Afegeix al significat del verb primitiu (rebre) la idea de comprovar el lliurament i fer explícita la recepció, que és una de les causes d'acceptació dels verbs creats sobre un nom derivat al seu torn d'un verb (rebre →
recepció → recepcionar); s'hi suma, a més, que recepció és un cultisme. [Vegeu la Nota 1.]
(2) En altres llengües romàniques (sobretot en francès i castellà, però també en italià) es documenta la forma anàloga.
Nota
-
1. En totes les llengües romàniques es troben casos similars a recepcionar: a partir d'un verb es crea un nom afegint-hi un sufix, i sobre aquest nom es crea un segon verb senzillament afegint-hi el morfema de conjugació verbal. Són els anomenats verbs postnominals o verbs de segona generació.
Exemple: parlar → parlament → parlamentar
En uns quants casos el nom intermedi no es crea directament sobre el verb sinó sobre una arrel culta.
Exemples: promoure → promoció → promocionar; rebre → recepció → recepcionar
En català els criteris que porten a acceptar un verb postnominal són els següents:
(1) Quan el verb original gairebé ha caigut en desús i és percebut com a arcaïtzant.
Exemples: flectir → flexió → flexionar; perfer → perfecció → perfeccionar
(2) Quan el segon verb aporta un significat nou, que el verb original no té perquè és el nom intermedi el que ha adquirit aquest significat. Això es dona sovint quan el nom intermedi és un cultisme i, per tant, no és evident per a un parlant la identificació entre els dos verbs.
Exemples amb noms derivats: annexar ('afegir') → annexió → annexionar ('afegir un territori'); compartir ('dividir per donar') → compartiment → compartimentar ('dividir en compartiments')
Exemples amb noms que són cultismes: veure ('percebre') → visió → visionar (`veure [una pel·lícula]'); fondre ('tornar líquid') → fusió → fusionar ('unir'); revoltar ('fer aixecar contra l'autoritat') → revolució → revolucionar ('provocar un canvi radical')
En canvi, generalment no s'accepten les parelles de verbs en què el verb original no és arcaïtzant o en què el segon verb no aporta un significat nou respecte al primer.
Exemples: explotar → explosió → explosionar; oferir → oferta → ofertar; pol·luir → pol·lució → pol·lucionar; tensar → tensió → tensionar - 2. Podeu consultar la fitxa completa de recepcionar al Cercaterm i a la Neoloteca, i també el document de criteri original, Recepcionar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/recepcionar).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alerç, n m
- ca cedre d'olor, n m alt. sin.
- ca làrix, n m alt. sin.
- ca làrix europeu, n m alt. sin.
- ca melis, n m alt. sin.
- ca pi melis, n m alt. sin.
- ca pi teia, n m alt. sin.
- nc Larix decidua Mill.
- nc Larix europaea DC. var. ling.
<Botànica > pinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alerç, n m
- ca cedre d'olor, n m alt. sin.
- ca làrix, n m alt. sin.
- ca làrix europeu, n m alt. sin.
- ca melis, n m alt. sin.
- ca pi melis, n m alt. sin.
- ca pi teia, n m alt. sin.
- nc Larix decidua Mill.
- nc Larix europaea DC. var. ling.
<Botànica > pinàcies>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al libocedre (Calocedrus decurrens), n f
- ca al·lèrgia al cedre d'encens (Calocedrus decurrens), n f sin. compl.
- es alergia a cedro (Calocedrus decurrens), n f
<Al·lergologia>
Nota
- 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101501000135105
- 2. El nom científic principal corresponent al libocedre és Calocedrus decurrens i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Libocedrus decurrens, referit al mateix tàxon.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anonimitzar, v tr
- es anonimizar, v tr
- fr anonymiser, v tr
- fr rendre anonyme, v tr
- it anonimizzare, v tr
- en anonymize, to, v tr
- en anonimise, to, v tr var. ling.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca aquest model l'acabem de rebre
- es acabamos de recibir este modelo
- fr nous venons de recevoir ce modèle
- pt este modelo acabou de chegar
- en this model has just arrived
<Grans Magatzems > Conversa>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca asma del cedre roig
- en red-cedar asthma
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cèdria, n f
- es cedria, n f
- fr résine de cèdre, n f
- en cedar resin, n
<Enginyeria forestal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol de redreç, n m
- es capítulo de reposición
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
