Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rosegalls" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca anell de dentició, n m
- ca mossegador, n m
- ca mossegall, n m
- es anillo de dentición, n m
- es mordedor, n m
- fr anneau de dentition, n m
- pt anel de dentição, n m
- pt mordedor, n m
- en teething ring, n
<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca corrent d'arrossegalls, n m
- es corriente de derrubios
- en debris flow
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
Sol començar amb la ruptura per lliscament d'un sòl granular, que es disgrega poc després d'iniciar el moviment. La majoria dels corrents d'arrossegalls es canalitzen per fondalades i barrancs. A causa del caràcter majoritàriament granular dels seus components, té tendència a escampar-se al peu dels vessants. És freqüent que els seus dipòsits s'acumulin a la sortida dels barrancs, on formen ^cons de dejecció^.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pescar al rossegall, v tr
<Pesca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ravenissa groga, n f
- ca citró, n m sin. compl.
- ca ravegalla, n f sin. compl.
- ca citró groc, n m alt. sin.
- ca citrons, n m pl alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca ravegalles, n f pl alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca ravenisses grogues, n f pl alt. sin.
- ca herbiana, n f var. ling.
- ca ravanell, n m var. ling.
- ca ravanissa groga, n f var. ling.
- ca ravaníssia, n f var. ling.
- ca raveníssia groga, n f var. ling.
- nc Erucastrum nasturtiifolium (Poir.) O.E. Schulz
- nc Erucastrum obtusangulum Rchb. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ravenissa groga, n f
- ca citró, n m sin. compl.
- ca ravegalla, n f sin. compl.
- ca citró groc, n m alt. sin.
- ca citrons, n m pl alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca ravegalles, n f pl alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca ravenisses grogues, n f pl alt. sin.
- ca herbiana, n f var. ling.
- ca ravanell, n m var. ling.
- ca ravanissa groga, n f var. ling.
- ca ravaníssia, n f var. ling.
- ca raveníssia groga, n f var. ling.
- nc Erucastrum nasturtiifolium (Poir.) O.E. Schulz
- nc Erucastrum obtusangulum Rchb. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Zoologia > Mamífers>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca rosegador, n m
- es roedor
<Zoologia > Mamífers>
Definició
<Zoologia > Mamífers>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca rosegadors, n m pl
- es roedores
<Zoologia > Mamífers>
Definició
<Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Veterinària>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca rosegadors, n m pl
- es roedores
- fr rongeurs
- en rodents
<Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Veterinària>