Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tirona" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca caseïficació, n f
- ca tirosi, n f sin. compl.
- es caseificación
- en caseation
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca caseïficació, n f
- ca tirosi, n f sin. compl.
- es caseificación
- en caseation
<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cerclatge, n m
- es cerclaje, n m
- fr cerclage, n m
- en tiring, n
<Infermeria>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Costums de Girona, n m pl
- ca Consuetudines diocesis Gerundensis [la], n f pl sin. compl.
- es Costumbres de Girona
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els Costums de Girona -Consuetudines diocesis gerundensis- es recullen en diverses recopilacions privades des del segle XIII. La denominació generalment utilitzada de Consuetudines diocesis gerundensis designa el dret propi pel qual es regeixen els habitants i veïns de la ciutat i de la diòcesi de Girona (no es refereix a dret eclesiàstic). Hi ha manuscrits dels costums gironins que es titulen: Usantie et Consuetudines civitatis et Diocesis Gerunde, Consuetudines Episcopatus Gerundensis, Compilatio Gerundensium Consuetudines, etc.
L'àmbit territorial d'aquest dret és, així, la diòcesi que comprenia, com Josep Maria Pons i Guri assenyala, quatre arxidiaconats: el de Besalú (territorialment coincident amb el Comtat del mateix nom), el d'Empúries (amb els territoris dels comtats d'Empúries i Peralada), el de Girona (amb l'antic Gironès, diferent de l'actual) i el de la Selva (aquests dos darrers es repartien territorialment l'antic Comtat de Girona). Al segle XV la diòcesi gironina comprenia la vegueria de Girona i una part de la de Camprodon. Però és un dret amb un llarg procés de formació que no culmina fins al segle XV, fet que diferencia la Catalunya Vella de la Catalunya Nova, on ja el 1228 apareix la recopilació dels Costums de Lleida.
Un altre aspecte que cal destacar és que aquest dret consuetudinari gironí es coneix fonamentalment per mitjà d'anotacions privades realitzades per juristes de Girona, que anaven recollint per escrit en llurs llibres usos i costums que es practicaven, a més d'altres disposicions normatives de procedència diversa, com ara constitucions i pragmàtiques reials, usatges, privilegis, glosses de comentaristes, jurisprudència curial, etc.
Ferran Valls i Taberner esmenta l'existència no provada d'un primer recull escrit de costums propis de la segona meitat del segle XIII; però els manuscrits més antics que es coneixen són del segle XV. I en aquest moment, amb alguns usos i costums que serien efectivament peculiars apareixen aquells altres elements originàriament escrits abans esmentats. Les col·leccions conegudes del dret propi de Girona contenen, en la major part, dret general del Principat, i, escassament, dret consuetudinari. En qualsevol cas, la influència del dret gironí -o, més pròpiament, de les col·leccions de dret gironí- s'estén a territoris immediats al bisbat de Girona, com ara en els bisbats de Vic i de Barcelona (a la conca del riu Tordera).
Des del segle IX, els antics comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada es van anar unint al de Barcelona, i aquesta unió política també va tenir conseqüències jurídiques. D'aquesta manera, el 25 de gener de 1284, el rei Pere II concedí a la ciutat de Girona un seguit de privilegis, entre els quals cal destacar-ne un pel qual se li feia la concessió dels «usaticis Barchinonenses et consuetudines, ac bonis usibus» d'aquella altra ciutat. Aquest privilegi s'adreçava solament als habitants de la ciutat, però el cert és que, finalment, el dret de Barcelona també va regir a la diòcesi gironina. En virtut d'aquesta disposició règia també s'atorgà a Girona la recopilació del Recognoverunt proceres, que, uns quants dies abans, l'11 de gener de 1284, s'havia concedit a la ciutat de Barcelona. En els anys següents es planteja algun dubte sobre quins costums de Barcelona havien de regir a Girona, i, finalment, Alfons III, el 17 de juny de 1338, atorgà un nou privilegi a la ciutat segons el qual, en cas de conflicte per a poder-hi aplicar un costum barceloní determinat, n'hi havia prou d'acreditar-lo mitjançant un testimoni lliurat en tal sentit pels consellers de la ciutat de Barcelona. Tal com afirma Pons Guri, si amb el privilegi del 1284 quedava clar que a Girona regien els costums de Barcelona anteriors a aquella data, amb el del 1338 també es podien aplicar els posteriors. I el cas és que, finalment, el dret de Barcelona s'acabà practicant no sols a la ciutat sinó a tot el bisbat de Girona, tal com demostren les mateixes recopilacions de les Consuetudines diocesis gerundensis que han arribat al dia d'avui.
En relació amb les recopilacions dels Costums de Girona hi ha:1. LES RECOPILACIONS PRIVADES. Hi ha diverses recopilacions privades dels Costums de Girona redactades entre els segles XIV i XV, però, de totes, la que hom considera definitiva i completa és la del jurista Tomàs Mieres, realitzada el mateix segle XV. D'entre els manuscrits de dret gironí diferents de la compilació de Mieres, el més antic és de data indeterminada, però que sembla que és d'entre els segles XIV i XV, redactat en llatí, i que es troba a la Biblioteca de Catalunya; però n'hi ha altres, uns d'anteriors i uns altres de coetanis de la compilació mieresiana, entre els quals destaquen els següents: a) un del segle XV que es conserva a la Biblioteca Nacional de París; b) un altre de la primera meitat del segle XV, ara a la Biblioteca d'El Escorial; c) un altre, del 1435, és a la Biblioteca Nacional de Madrid, i d) un darrer, de la segona meitat del segle XV, és a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. També exceptuant l'obra de Mieres, les altres compilacions són simples reculls parcials de costums i altres preceptes d'aplicació a la ciutat i el bisbat de Girona, i això en un nombre variable que de vegades es repeteix en uns manuscrits i altres (de 20, 76, 123, 139 o 157 capítols). Segons afirma Pons i Guri, en tots aquests casos es tracta de col·leccions els autors de les quals, sovint desconeguts, les elaboren fonamentalment per raons d'utilitat pràctica. Així mateix, destaca el fet que majoritàriament contenen preceptes jurídics de creació recent i escassament costums pròpiament dits.2. LA COMPILACIÓ DE TOMÀS MIERES (Girona, 1400 - Barcelona, 1474). Tomàs Mieres, prestigiós jurista català, duu a terme la que es considera la recopilació definitiva del dret gironí. El 1430 en publica una primera versió, i en el preàmbul tracta de la dispersió dels usos i costums propis de Girona, repartits entre els llibres de diferents juristes de la ciutat, i afegeix que en aquells textos es recullen preceptes moltes vegades contradictoris i sempre desordenadament. Així, doncs, Mieres fa una primera recopilació d'usos i costums a partir dels textos d'altres juristes de la ciutat, els ordena sota les rúbriques corresponents i estableix un cert ordre sistemàtic per matèries. Malgrat tot, l'autor no queda satisfet de la seva obra (ell mateix hi observa contradiccions que han de causar dubtes i confusions entre els juristes que la utilitzen); finalment decideix, el 1439, sotmetre la seva obra al judici i consell de juristes de Girona. Amb l'assistència i el consell d'aquells juristes, Mieres elabora una nova compilació, en la qual no figuren usos i costums que sí que eren a l'anterior, però que ja havien estat abolits o que es consideraven superflus. La nova i definitiva compilació de Tomàs Mieres sembla que fou publicada el mateix 1439, tot i que no se'n coneix la data exacta. Això no obstant, és una recopilació privada, feta en llatí, que no rep sanció oficial; però acaba sent de general observança, sigui pel prestigi del seu autor o ja per la pròpia obra, que actualitza i fixa d'una manera completa i ordenada el dret propi de la diòcesi de Girona. Aquesta darrera compilació de Mieres apareix en nombrosos manuscrits, alguns en arxius privats; són d'entre el segle XV i el XIX (el més modern, del 1824). El més antic es troba a la Biblioteca d'El Escorial, és de mitjan segle XV i rep el títol d'Usantie et consuetudines civitatis et Diocesis Gerunde a libris peritorum et usibus observate, in hanc compilatione redacte; conté 61 rúbriques amb un total de 219 disposicions repartides en 194 capítols, segons l'enumeració donada per Pons i Guri; el document també inclou quatre notes marginals d'autor desconegut afegides al text original que recullen altres costums gironins.
Així mateix, cal destacar uns altres manuscrits: a) un que es troba a l'Arxiu Històric Fidel Fita, de les acaballes del segle XV, que incorpora vint-i-tres notes marginals al mateix nombre de rúbriques de la compilació (sobre llur observança, llur confirmació, o complementant-les), i b) un altre de la Biblioteca del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que es coneix com a «Manuscrit Brocà», datat del 1515 i que procedeix de la cort reial de la vegueria de Girona (inclou dues notes marginals relatives al censal i a la fadiga i el lluïsme o foriscapi).
Pel que fa a les fonts dels Costums de Girona, la compilació de Mieres esdevingué definitiva, de tal manera que acabà sent l'única que observaven els tribunals gironins; qualsevol ús o costum o altre precepte que no hi fos inclòs no era tingut en compte. Ara bé, en termes generals, el dret compilat és una interpretació del de la Catalunya Vella, amb molt que no és consuetudinari, adaptat a Girona i el seu territori, bé que amb elements especialment gironins.
Quant a les fonts de la compilació mieresiana, són diverses: a) en alguns casos es tracta d'usos i costums extrets de llibres de juristes gironins d'entre els segles XIII i XV (Arnau Soler, Jaspert Folcrà, Pere Serra, Arnau de Vivers, Ramon de Boxells, Pere Moles, etc.); b) altres capítols són trets d'un llibre de la cúria reial de Girona; c) n'hi ha trenta-sis que provenen del Recognoverunt proceres, i altres, referents a servituds predials, sovint són transcripcions de les Ordinacions d'en Sanctacília; d) hi ha setze capítols que provenen dels comentaris als Usatges de Barcelona de Guillem de Vallseca; e) hi ha sis capítols que són transcripció literal de tres dels Costums Generals del Principat i de tres més de les Commemoracions de Pere Albert; f) un capítol és una glossa a l'usatge Hac nostra, d'autor desconegut; g) hi ha dinou capítols que recullen disposicions de Corts i pragmàtiques reials; h) en set capítols es recull el mateix nombre de preceptes dels Usatges de Barcelona; i) dos capítols es corresponen amb disposicions sinodals; j) en deu capítols s'extracten sentències episcopals, reials i privilegis dels reis Jaume I, Pere II, Alfons II i Pere III, i k) el dret comú també hi és present amb nombroses referències al Codi i al Digesta justinianeus, al Decret de Gracià i a la doctrina de glossadors i postglossadors.
Pel que fa a les institucions que s'hi recullen, cal destacar especialment els coneguts «mals usos» o abusos feudals ja regulats en els Usatges de Barcelona (els més coneguts són els d'eixorquia, intestia i cugucia); i cal recordar que són abolits en bona part per la Sentència arbitral de Guadalupe, donada per Ferran II el 1486.
En l'àmbit de dret privat, hi ha certes peculiaritats, tot i que moltes vegades es tracta d'institucions d'origen germànic o de dret comú, les quals, de manera excepcional, es contenen en un text de dret local. Les més importants són les següents: a) s'hi practica (no així a la generalitat del país) la institució romana que es coneix com a tantundem, i que consisteix en el fet que el marit pot prometre a la seva esposa una donació propter nuptias diferent de l'escreix o esponsalici, en quantitat o valor igual al del dot que ella aporta; aquesta donació marital pot coexistir amb l'escreix, i està subjecta a les mateixes normes que aquell pel que fa a la seva titularitat, administració, restitució, etc.; b) en el règim successori s'admet el testament sagramental, una de les institucions del Liber iudiciorum que es manté a Catalunya assumida pel dret consuetudinari català; es practica almenys des del segle X, i el regula el privilegi del Recognoverunt proceres, atorgat a la ciutat de Barcelona el 1284, bé que amb certes variants respecte del que regula el dret de la diòcesi de Girona; c) també s'autoritza i es regula el testament davant el rector de la parròquia; d) en el cas de mort intestada d'un home sense fills, és costum que una tercera part de l'herència sigui per als capellans de la seva parròquia per a cantar misses per a la seva ànima (aquesta institució és germanicocanònica), i e) es disposa que el lluïsme sols es paga en transmissions oneroses, i que el dret de fadiga no es pot alienar separadament del domini directe d'un immoble. - ('Costums de la diòcesi de Girona')
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca damalisc de Hunter, n m
- es antílope de Hunter
- es damalisco de Hunter
- es hirola
- fr damalisque de Hunter
- fr hirola
- fr sassaby
- fr tiang
- fr topi
- en Hunter's hartebeest
- nc Beatragus hunteri
- nc Damaliscus hunteri
<Zoologia > Mamífers>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca deambulatori, n m
- ca girola, n f sin. compl.
- es deambulatorio
- es girola
- en ambulatory
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures religioses>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca deambulatori, n m
- ca ambulatori, n m sin. compl.
- ca girola, n f sin. compl.
- es deambulatorio
- es girola
- en ambulatory
- en deambulatory
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Economia > Finances > Banca. Estalvis>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca descompte fins al venciment, n m
- es descuento al tirón
- fr escompte
- fr escompte commercial
- en bank discount
<Economia > Finances > Banca. Estalvis>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ensopeguera de Girona, n f
- ca ensopegall de Girona, n m sin. compl.
- fr limonium de Gérone, n m
- fr saladelle de Gérone, n f
- fr saladelle de Girone, n f
- fr statice de Gérone, n f
- fr statice de Girone, n f
- nc Limonium geronense Erben
<Botànica>
Definició
Nota
- L'ensopeguera de Girona és una espècie amenaçada, sobretot pels processos urbanístics. L'època de màxima floració va de mitjan juliol a principis d'agost, tot i que es pot trobar florida des del maig fins a l'octubre, i dona fruit entre el setembre i l'octubre.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca entrecot de Girona a la graella
- es entrecot de Gerona a la parrilla
- fr entrecôte de Girona grillée
- it entrecôte di Girona alla griglia
- en grilled entrecôte from Girona
- de Entrecôte aus Girona vom Grill
<Plats a la carta. Carn>
