Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tradicionalista" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
- ca A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
- ca A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
- ca B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
- ca B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
- ca B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. NORMA GENERAL
Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós
Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)
B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS
En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:
B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]
B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)
B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]
B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.
B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]
B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca aliment tradicional, n m
- es alimento con características tradicionales, n m
- es alimento tradicional, n m
- fr aliment traditionnel, n m
- fr denrées alimentaires présentant des caractéristiques traditionnelles, n f pl
- en food with traditional characteristics, n
- en traditional food, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca condicionalitat, n f
- es condicionalidad
- fr conditionnalité
- en conditionality
<Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament>
Definició
Nota
- La condicionalitat l'estableixen els països o les organitzacions que presten l'ajut, i les condicions que imposen poden ser, per exemple, l'aplicació de programes d'ajustament estructural, la garantia d'un entorn democràtic i de respecte als drets humans o l'aprovació de determinades polítiques socials i econòmiques.
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca irracionalista, adj
- es irracionalista
- fr irrationaliste
- en irrationalist
- de irrationalistisch
<Teoria del coneixement>
