Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tradicionalista" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals

<Ciències de la vida>

Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que una llengua determinada ha fet servir tradicionalment es poden recollir com a pertanyents a aquesta llengua, sense cap indicació ni cap marca tipogràfica especials, en comptes d'atribuir-les al llatí o a una nomenclatura específica.

Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:

(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Exemple: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi

(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Exemple: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes de nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre les denominacions, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals

<Equivalents>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>

Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que una llengua determinada ha fet servir tradicionalment es poden recollir com a pertanyents a aquesta llengua, sense cap indicació ni cap marca tipogràfica especials, en comptes d'atribuir-les al llatí o a una nomenclatura específica.

Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:

(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Exemple: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi

(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Exemple: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes de nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre les denominacions, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
aliment tradicional aliment tradicional

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  aliment tradicional, n m
  • es  alimento con características tradicionales, n m
  • es  alimento tradicional, n m
  • fr  aliment traditionnel, n m
  • fr  denrée alimentaire présentant des caractéristiques traditionnelles, n f
  • en  food with traditional characteristics, n
  • en  traditional food, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició
Aliment reconegut històricament com a producte tradicional, produït d'acord a referències tècniques codificades o registrades al procés tradicional o mitjançant mètodes de producció tradicionals, o protegit per una norma comunitària, nacional, regional o local.
condicionalitat condicionalitat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  condicionalitat, n f
  • es  condicionalidad
  • fr  conditionnalité
  • it  condizionalità
  • en  conditionality
  • ar  مشروطية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament>

Definició
Conjunt de condicions que un país ha de complir per a poder ser beneficiari d'un ajut.

Nota

  • La condicionalitat l'estableixen els països o les organitzacions que presten l'ajut, i les condicions que imposen poden ser, per exemple, l'aplicació de programes d'ajustament estructural, la garantia d'un entorn democràtic i de respecte als drets humans o l'aprovació de determinades polítiques socials i econòmiques.
irracionalista irracionalista

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  irracionalista, adj
  • es  irracionalista
  • fr  irrationaliste
  • en  irrationalist
  • de  irrationalistisch

<Teoria del coneixement>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'irracionalisme.
irracionalista irracionalista

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  irracionalista, n m, f
  • es  irracionalista
  • fr  irrationaliste
  • en  irrationalist
  • de  Irrationalist

<Teoria del coneixement>

Definició
Partidari de l'irracionalisme.
model lineal de Harvard model lineal de Harvard

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  model lineal de Harvard, n m
  • ca  model Harvard, n m sin. compl.
  • ca  model tradicional lineal, n m sin. compl.
  • es  modelo Harvard, n m
  • es  modelo lineal de Harvard, n m
  • es  modelo tradicional lineal, n m
  • en  Harvard model, n
  • en  traditional-linear Harvard model, n

<02.Procés de mediació > 07.Escoles de mediació i altres models teòrics>

Definició
Model d'intervenció mediadora que busca que les parts se centrin en els interessos i les necessitats i abandonin les posicions contraposades inicials, amb l'objectiu prioritari d'arribar a un acord.

Nota

  • 1. El model lineal de Harvard és el més estès de tots els models d'intervenció mediadora.
  • 2. Roger Fisher i William Ury són els creadors del model lineal de Harvard.
nacionalista nacionalista

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  nacionalista, adj
  • es  nacionalista
  • fr  nationaliste
  • en  nationalist
  • en  nationalistic

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Dit de l'actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
nacionalista nacionalista

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  nacionalista, adj
  • es  nacionalista
  • fr  nationaliste
  • it  nazionalista

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Relatiu o pertanyent al nacionalisme.
nacionalista nacionalista

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  nacionalista, n m, f
  • es  nacionalista
  • fr  nationaliste
  • it  nazionalista
  • en  nationalist

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Partidari del nacionalisme.