Back to top
capacitat capacitat

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

  • ca  capacitat, n f
  • es  capacidad
  • fr  capacité
  • en  ability
  • en  capability

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

Definició
Aptitud que permet a una persona de reeixir en l'exercici d'una activitat determinada.
capacitat intel·lectual capacitat intel·lectual

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

  • ca  capacitat intel·lectual, n f
  • es  capacidad intelectual
  • fr  capacité intellectuelle
  • en  intellectual capacity
  • en  mental capacity

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

Definició
Capacitat d'una persona de pensar de manera abstracta i conceptual, de prendre'n consciència, de comprendre i de decidir.
capacitat intel·lectual límit capacitat intel·lectual límit

Educació especial > Discapacitats

  • ca  capacitat intel·lectual límit, n f
  • es  capacidad intelectual límite
  • fr  fonctionnement intellectuel limite
  • en  borderline intellectual capacity
  • en  borderline intellectual functioning

Educació especial > Discapacitats

Definició
Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84.
capital cultural capital cultural

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

  • ca  capital cultural, n m
  • es  capital cultural
  • fr  capital culturel
  • en  cultural capital

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

Definició
Bagatge de coneixements que una persona ha adquirit mitjançant l'educació familiar, l'educació a l'escola o l'experiència al llarg de la seva vida.
capital humà capital humà

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

  • ca  capital humà, n m
  • es  capital humano
  • fr  capital humain
  • en  human capital

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

Definició
Conjunt de coneixements, habilitats i actituds de les persones que integren una societat i que determinen, en part, el desenvolupament futur d'aquesta societat.
capteniment capteniment

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

  • ca  comportament, n m
  • ca  capteniment, n m sin. compl.
  • ca  conducta, n f sin. compl.
  • es  comportamiento
  • es  conducta
  • fr  comportement
  • en  behaviour

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

Definició
Conjunt de reaccions d'una persona a un estímul en un medi i en una unitat de temps determinats.

Nota

  • El comportament es refereix especialment a les accions que poden ser observades externament.
caracterial caracterial

Educació especial > Discapacitats

  • ca  caracterial, n m, f
  • es  caracterial
  • fr  caractériel
  • en  emotionally disturbed child

Educació especial > Discapacitats

Definició
Infant o adolescent que té problemes d'adaptació en l'àmbit familiar, escolar i social a causa d'un trastorn de la personalitat.
carisma carisma

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

  • ca  carisma, n m
  • es  carisma
  • fr  charisme
  • en  charisma

Pedagogia social > Sociologia de l'educació

Definició
Capacitat que posseeixen certes persones de conduir els altres i impulsar-los per la força de la seva personalitat, sense emprar la coacció ni els incentius materials.
carnet d'estudiant carnet d'estudiant

Organització i gestió educatives > Organització educativa

  • ca  carnet d'estudiant, n m
  • ca  targeta d'estudiant, n f
  • es  carné de estudiante
  • es  tarjeta de estudiante
  • fr  carte d'étudiant
  • fr  carte étudiant
  • fr  carte étudiante
  • en  student card
  • en  student ID card
  • en  student identification card

Organització i gestió educatives > Organització educativa

Definició
Document d'identitat que acredita que el seu titular és estudiant d'una institució educativa determinada.

Nota

  • En un carnet d'estudiant hi sol figurar el nom de la institució educativa, el nom de l'estudiant, la seva fotografia, la data de naixement i el període de validesa.
carnet internacional d'estudiant carnet internacional d'estudiant

Organització i gestió educatives > Organització educativa

  • ca  carnet internacional d'estudiant, n m
  • ca  ISIC, n m sigla
  • es  carné internacional de estudiante
  • es  ISIC sigla
  • fr  carte d'étudiant internationale
  • fr  ISIC sigla
  • en  international student identity card
  • en  ISIC sigla

Organització i gestió educatives > Organització educativa

Definició
Carnet d'estudiant reconegut internacionalment, que dona dret en alguns països a gaudir de beneficis de caràcter acadèmic i social, com ara descomptes en viatges, allotjament o entrades a institucions i espectacles culturals.

Nota

  • La sigla ISIC correspon a la denominació anglesa international student identity card.