Back to top
  • ca  estandardització, n f
  • ca  tipificació, n f sin. compl.
  • es  estandarización
  • es  tipificación
  • fr  standardisation
  • en  standardization

Recerca educativa > Instruments i estratègies de recollida d'informació

Definició
Transformació de dades directes en unitats de mesura, amb una mitjana i una dispersió fixes, que fa comparables les mesures entre escales diferents.
  • ca  estatus professional, n m
  • es  estatus profesional
  • fr  statut professionnel
  • en  occupational status

Orientació psicopedagògica > Orientació professional

Definició
Reconeixement i prestigi d'una professió, que sovint s'associa a la dificultat en el procés formatiu i a la retribució percebuda.
  • ca  estil cognitiu, n m
  • es  estilo cognitivo
  • fr  schéma cognitif
  • fr  style cognitif
  • en  cognitive style

Didàctica > Aprenentatge

Definició
Manera que una persona té de percebre, pensar, recordar o resoldre problemes, segons els seus hàbits de processament de la informació.
  • ca  estil d'aprenentatge, n m
  • es  estilo de aprendizaje
  • fr  style d'apprentissage
  • en  learning style

Didàctica > Aprenentatge

Definició
Manera que una persona té de resoldre problemes, pensar i aprendre.
  • ca  estil d'ensenyament, n m
  • es  estilo de enseñanza
  • fr  style d'enseignement
  • en  teaching style

Didàctica > Ensenyament

Definició
Manera que un professor té de dirigir el procés d'ensenyament i aprenentatge.
  • ca  estil de direcció, n m
  • ca  estil directiu, n m sin. compl.
  • es  estilo de dirección
  • es  estilo directivo
  • fr  style de direction
  • en  leadership style
  • en  management style
  • en  managerial style

Organització i gestió educatives > Direcció d'institucions educatives

Definició
Manera idiosincràtica d'exercir la funció directiva que està determinada per les característiques i capacitats personals de qui dirigeix, del grup de persones col·laboradores, del context on està inserit el centre educatiu i de les situacions i circumstàncies de cada moment.
  • ca  estil de direcció, n m
  • ca  estil directiu, n m sin. compl.
  • es  estilo de dirección
  • es  estilo directivo
  • fr  style de direction
  • en  leadership style
  • en  management style
  • en  managerial style

Organització i gestió educatives > Direcció d'institucions educatives

Definició
Manera idiosincràtica d'exercir la funció directiva que està determinada per les característiques i capacitats personals de qui dirigeix, del grup de persones col·laboradores, del context on està inserit el centre educatiu i de les situacions i circumstàncies de cada moment.
  • ca  estímul, n m
  • es  estímulo
  • fr  stimulus
  • en  stimulus

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

Definició
Element que origina una modificació en l'organisme i que contribueix a desencadenar una determinada conducta.
  • ca  estimulació primerenca, n f
  • ca  estimulació precoç, n f sin. compl.
  • es  estimulación precoz
  • fr  stimulation précoce
  • en  early stimulation

Educació especial > Necessitats educatives especials

Definició
Estratègia d'intervenció consistent en l'aplicació d'estímuls sensorials abans del que és habitual en les primeres edats del desenvolupament infantil amb la finalitat de formar i consolidar els processos d'adquisició dels aprenentatges en infants que presenten deficiències sensorials, motrius o intel·lectuals, de caràcter congènit o adquirit.
  • ca  estimulació primerenca, n f
  • ca  estimulació precoç, n f sin. compl.
  • es  estimulación precoz
  • fr  stimulation précoce
  • en  early stimulation

Educació especial > Necessitats educatives especials

Definició
Estratègia d'intervenció consistent en l'aplicació d'estímuls sensorials abans del que és habitual en les primeres edats del desenvolupament infantil amb la finalitat de formar i consolidar els processos d'adquisició dels aprenentatges en infants que presenten deficiències sensorials, motrius o intel·lectuals, de caràcter congènit o adquirit.