Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
carbó

Disciplines de suport > Química

  • ca  carbó, n m
  • es  carbón
  • fr  charbon
  • en  charcoal

Disciplines de suport > Química

Definició
Substància combustible, sòlida, lleugera i negra, que és el producte de la descomposició incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment carboni. Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès, rep diversos noms: carbó de pedra o mineral, carbó vegetal, carbó animal, carbó activat o actiu, carbó de coc, etc.

Nota

  • La denominació carbó prové del llatí carbo -onis.
carbó activat

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

  • ca  carbó activat, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Carbó d'una gran superfície específica, que es caracteritza per posseir un alt poder adsorbent selectiu que mostra preferència pels composts menys polars. És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit. Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles. És emprat industrialment per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l'oli i dels greixos , per a refinar el sucre, per a controlar l'olor i el gust de l'aigua potable. És usat també com a adsorbent de gasos tòxics en els filtres de les caretes antigàs, com a antídot en les intoxicacions per via gàstrica, i associat a d'altres antisèptics en les diarrees.
carbó animal

Disciplines de suport > Química

  • ca  carbó animal, n m
  • ca  negre animal, n m sin. compl.
  • ca  negre de París, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Carbó obtingut mitjançant la carbonització de teixits animals, gairebé sempre ossos, emprat com a primera matèria per a l'obtenció de carbó activat.
carbocíclic -a

Disciplines de suport > Química

  • ca  carbocíclic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Dit dels composts orgànics cíclics, l'anell o els anells dels quals són formats només per àtoms de carboni.
carbocisteïna

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

  • ca  carbocisteïna, n f
  • es  carbocisteína
  • fr  carbocistéine
  • en  carbocisteine
  • CAS  638-23-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
mucolític
carbocisteïna

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

  • ca  carbocisteïna, n f
  • es  carbocisteína, n f
  • fr  carbocistéine, n f
  • en  carbocisteine, n
  • CAS  638-23-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Fàrmac mucolític que modifica la síntesi de les glucoproteïnes del moc.

Nota

  • La carbocisteïna és d'origen sintètic.

    La denominació carbocisteïna és la forma catalana corresponent a la DCI.
carbocromèn

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

  • ca  carbocromèn, n m
  • es  carbocromeno
  • fr  carbocromène
  • en  carbocromen
  • CAS  804-10-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
vasodilatador coronari
carbogen

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

  • ca  carbogen, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Mescla d'oxigen (95%) i de diòxid de carboni (5%). Havia estat emprat com a estimulant de la funció respiratòria.
carbohèmia

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  carbohèmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència de monòxid de carboni a la sang.
carbohemoglobina

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

  • ca  carbohemoglobina, n f
  • ca  carbaminohemoglobina, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina combinada amb diòxid de carboni, una de les formes com aquest producte de la respiració cel·lular és present a la sang.