Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  agènesi, n f
  • es  agenesis
  • fr  agénésie
  • en  agenesia
  • en  agenesis

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Desenvolupament insuficient o absència de formació d'un òrgan en el decurs del procés embrionari, que és causa d'atròfies i de deformacions congènites.
  • ca  estèril, adj
  • ca  agenèsic -a, adj sin. compl.
  • ca  eixorc -a, adj sin. compl.
  • es  estéril
  • fr  stérile
  • en  sterile

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Dit de l'individu que no es pot reproduir.
Relatiu o pertanyent a la agenesi, estèril. ((agenèsic -a))
Que no dona fruit, que no produeix. ((estèril))
  • ca  agenètic -a, adj

Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la agènesi.
  • ca  agenitalisme, n m
  • es  agenitalismo
  • fr  agénitalisme
  • en  agenitalism

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Manca congènita dels òrgans genitals.
  • ca  agenitalisme, n m
  • es  agenitalismo
  • fr  agénitalisme
  • en  agenitalism

Malalties i síndromes, Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Cirurgia > Cirurgia urològica, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Carència de la secreció interna dels testicles o ovaris, congènita o per castració.
  • ca  agenosom, n m
  • es  agenosomo
  • fr  agénosome
  • en  agenosomus

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Monstre fetal que presenta agenosomia.
  • ca  agenosomia, n f

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Monstruositat caracteritzada per la manca (o desenvolupament rudimentari) dels genitals i eventració.
  • ca  agent, n m
  • es  agente, n m
  • fr  agent, n m
  • en  agent, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Farmacologia > Conceptes generals

Definició
Poder o causa activa, allò que té el poder de produir un efecte.

Nota

  • La denominació agent prové del llatí agens -entis 'que actua'.
  • ca  agent alquilant, n m
  • ca  alquilant, n m sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Compost químic capaç d'introduir un grup alquil en una molècula orgànica (alquilació). En el cas de l'àcid desoxiribonucleic, l'àtom de nitrogen 7 de la guanina i, en menor grau, els nitrògens 1 o 3 de l'adenina, el nitrogen 3 de la citosina i l'oxigen 6 de la guanina, són susceptibles de formar una unió covalent amb determinats agents alquilants, fenomen que inhibeix la replicació d'aquest àcid i, per tant, la divisió cel·lular. Els agents alquilants emprats en quimioteràpia antineoplàstica comprenen les mostasses nitrogenades (mecloretamina, ciclofosfamida, melfalan, mostassa uracílica, clorambucil), les etilenimines i metilmelamines (trietilmelamina o TEM, trietilenfosfamida o tiotepa, hexametilmelamina), els alquilsulfonats (busulfan), les nitrosourees (carmustina o BCNU, lomustina o CCNU, semustina o metil-CCNU, estretozocina), els triazens (dacarbazina o DTIC, procarbazina, temozolamida) i la mitocina C.
  • ca  agent antimicrotúbul, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Citostàtic que actua sobre els microtúbuls cel·lulars interferint la formació de fusos mitòtics i altres funcions pròpies d'aquelles estructures.

Nota

  • L'agent antimicrotúbul comprèn els alcaloides de la Vinca pervinca (vincristina, vinblastina) i els derivats del teix (taxol, taxotene).