Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  agrafia verbal, n f

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Disgrafia caracteritzada per la possibilitat d'escriure lletres soltes, però no cap paraula.
  • ca  agràfic -a, adj
  • es  agráfico -ca, adj
  • fr  agraphique, adj
  • en  agraphic, adj

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la agrafia.
  • ca  gram, n m
  • ca  agram, n m sin. compl.
  • ca  gram blanc, n m sin. compl.
  • ca  peu de gallina, n m sin. compl.
  • nc  Cynodon dactylon

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 30 cm d'alt, que es fa en marges de camins, camps i llocs trepitjats, a tot arreu dels Països Catalans. També és cultivada com a ornamental. El rizoma en decocció, ha estat emprat com a diürètic i colagog.

Nota

  • La denominació gram prové del llatí gramen-inis 'herba gran'.
  • ca  gram negre, n m
  • ca  agram de porc, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m sin. compl.
  • ca  agram porquí, n m sin. compl.
  • ca  bretuges, n f sin. compl.
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  gram de porc, n m sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  lloraga, n f sin. compl.
  • ca  mà de Crist, n f sin. compl.
  • ca  mà de Maria, n f sin. compl.
  • ca  maduixera borda, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  poteta de colom, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla reptans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.
  • ca  gram negre, n m
  • ca  agram de porc, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m sin. compl.
  • ca  agram porquí, n m sin. compl.
  • ca  bretuges, n f sin. compl.
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  gram de porc, n m sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  lloraga, n f sin. compl.
  • ca  mà de Crist, n f sin. compl.
  • ca  mà de Maria, n f sin. compl.
  • ca  maduixera borda, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  poteta de colom, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla reptans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.
  • ca  gram negre, n m
  • ca  agram de porc, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m sin. compl.
  • ca  agram porquí, n m sin. compl.
  • ca  bretuges, n f sin. compl.
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  gram de porc, n m sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  lloraga, n f sin. compl.
  • ca  mà de Crist, n f sin. compl.
  • ca  mà de Maria, n f sin. compl.
  • ca  maduixera borda, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  poteta de colom, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla reptans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.
  • ca  gram prim, n m
  • ca  agram prim, n m sin. compl.
  • nc  Agroporum repens

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les gramínies, que creix en camps de conreu i terres àrides de les comarques de la Catalunya central i de ponent. El rizoma, que es cull a la primavera, quan comencen a créixer les tiges, en decocció, ha estat emprat com a diürètic i remineralitzant.
  • ca  paragramatisme, n m
  • ca  agramatisme impressor de Salomon, n m sin. compl.
  • en  paragrammatism

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Modalitat de llenguatge que consisteix en l'ús de frases rudimentàries des del punt de vista gramatical, per exemple els verbs en infinitiu o les paraules declinades en nominatiu, observada en l'afàsia de Wernicke.

Nota

  • La denominació paragrammatisme està formada a partir de para- i del grec grámma grámmatos 'lletra, escrit'.
  • La denominació llenguatge de l'estil dels negres prové de l'alemany Negerstil , que és una denominació despectiva del paragramatisme.
  • ca  agranulòcit, n m
  • es  agranulocito
  • fr  agranulocyte
  • en  agranulocyte

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Tipus de leucòcit hialí que es forma en els òrgans limfoides i que comprèn limfòcits petits i monòcits.
  • ca  agranulocitosi, n f
  • es  agranulocitosis, n f
  • fr  agranulocytose, n f
  • en  agranulocytosis, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Absència de granulòcits, principalment neutròfils, a la sang a causa d'una davallada de la mielopoesi.

Nota

  • El terme agranulocitosi es fa servir de vegades com a sinònim de granulocitopènia quan hi ha una baixada acusada de neutròfils en el sèrum, però es tracta d'un ús terminològic poc precís.