Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anèmia refractària amb sideroblasts anellats, n f
  • ca  anèmia refractària sideroblàstica, n f sin. compl.
  • ca  sideroblastosi anellada, n f sin. compl.
  • es  anemia refractaria con sideroblastos en anillo
  • en  refractary anemia with ringed sideroblasts

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Varietat de síndrome mielodisplàstica caracteritzada per una anèmia refractària amb una proporció de sideroblasts anellats en el moll de l'os igual o superior al 15%, els quals posseeixen grànuls d'hemosiderina que abasten un terç o més de la circumferència perinuclear. La microscòpia electrònica demostra que el dipòsit de ferro s'efectua en els mitocondris dels sideroblasts anellats. En la sang perifèrica coexisteixen eritròcits normals amb d'altres que presenten alteracions diseritropoètiques pregones (anisocromia, anisocitosi amb macrocitosi, puntejat basòfil, cossos de Howell-Jolly, anells de Cabot i esquistocitosi moderada), mentre que la granulocitopènia i la trombopènia s'hi observen rarament, amb dismòrfies leucocítiques i plaquetàries escasses o absents. Hi ha una varietat, anomenada no pura, caracteritzada per anomalies granulocítiques i megacariocítiques accentuades, que evoluciona sovint vers la transformació leucèmica. Existeix hipersiderèmia, la qual cosa forneix el desenvolupament d'hemosiderosi (hepatomegàlia, insuficiència cardíaca).

Nota

  • La denominació anèmia refractària sideroblàstica s'usava antigament.
  • ca  anèmia refractària simple, n f
  • ca  anèmia refractària, n f sin. compl.
  • ca  hipocitèmia progressiva, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Varietat de síndrome mielodisplàstica caracteritzada per la presència de signes morfològics dishematopoètics en absència de sideroblastosi i monocitosi significatives i amb una proporció de blasts al moll de l'os sempre inferior al 5%. Presenta també un menor grau de granulocitopènia i trombocitopènia que el de l'anèmia refractària amb excés de blasts i, per tant, un pronòstic més favorable. La transformació leucèmica s'esdevé en el 10-20% dels casos.
  • ca  anèmia regenerativa, n f
  • ca  anèmia perifèrica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia caracteritzada pel manteniment o àdhuc l'augment de la capacitat de producció d'hematies, situació que apareix quan augmenta la destrucció eritrocítica (anèmies hemolítiques) o bé quan hi ha una pèrdua sanguínia en forma d'hemorràgia aguda (anèmia aguda posthemorràgica).
  • ca  anèmia saturnina, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Toxicologia

Definició
Forma d'anèmia hemolítica per tòxics provocada per l'exposició crònica al plom, metall que produeix una acció desintegradora directa sobre les hematies i una inhibició de la inclusió del ferro en l'anell porfirínic.
  • ca  anèmia sideroblàstica, n f
  • ca  anèmia sideroacrèstica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia congènita o adquirida, gairebé sempre microcítica i hipocròmica, caracteritzada per una eritropoesi ineficaç, hipersiderèmia, acumulació de ferro al sistema mononuclear fagocític i presència de sideroblasts d'anell al moll de l'os. Es tracta sempre d'una deficiència de la síntesi de l'hem, a través de mecanismes bioquímics complexos i diferents per a cada tipus d'anèmia sideroblàstica: congènita (hereditària lligada al cromosoma X, per mutacions del DNA mitocondrial, hereditària autosòmica) o adquirida. Un grup d'anèmies sideroblàstiques adquirides amb potencial leucèmic s'inclouen en les síndromes mielodisplàstiques.

Nota

  • La denominació anèmia sideroacrèstica va ser encunyada el 1959 per Heilmeyer per referir-se al grup d'anèmies sideroblàstiques. La denominació prové del mot grec achrestia, que significa 'no utilització d'una cosa'. En aquest cas seria una mala utilització del ferro a causa de trastorns de la síntesi de l'hem.
  • ca  anèmia sideroblàstica, n f
  • ca  anèmia sideroacrèstica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia congènita o adquirida, gairebé sempre microcítica i hipocròmica, caracteritzada per una eritropoesi ineficaç, hipersiderèmia, acumulació de ferro al sistema mononuclear fagocític i presència de sideroblasts d'anell al moll de l'os. Es tracta sempre d'una deficiència de la síntesi de l'hem, a través de mecanismes bioquímics complexos i diferents per a cada tipus d'anèmia sideroblàstica: congènita (hereditària lligada al cromosoma X, per mutacions del DNA mitocondrial, hereditària autosòmica) o adquirida. Un grup d'anèmies sideroblàstiques adquirides amb potencial leucèmic s'inclouen en les síndromes mielodisplàstiques.

Nota

  • La denominació anèmia sideroacrèstica va ser encunyada el 1959 per Heilmeyer per referir-se al grup d'anèmies sideroblàstiques. La denominació prové del mot grec achrestia, que significa 'no utilització d'una cosa'. En aquest cas seria una mala utilització del ferro a causa de trastorns de la síntesi de l'hem.
  • ca  anèmia sideroblàstica adquirida, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia sideroblàstica provocada per fàrmacs o tòxics, amb exclusió de les síndromes mielodisplàstiques.

Nota

  • L'anèmia sideroblàstica adquirida pot observar-se a causa de l'administració d'alguns agents antituberculosos (isoniacida, pirazinamida, cicloserina), que són fàrmacs antagonistes del fosfat de piridoxal (forma activa de la vitamina B6). També pot presentar-se amb l'ús de cloramfenicol o de quelants (penicil·lamina, trientina) o bé amb l'abús dietètic de suplements de zinc. La intoxicació per plom determina la inactivació de la deltaaminolevulinicodeshidrasa i de l'hemsintetasa, enzims indispensables per a la síntesi de l'hem. L'alcohol inhibeix també la síntesi de deltaaminolevulinicodeshidrasa.
  • ca  ancilostomosi, n f
  • ca  ancilostomiasi, n f sin. compl.
  • ca  anèmia dels minaires, n f sin. compl.
  • ca  anèmia tropical, n f sin. compl.
  • ca  anquilostomiasi, n f sin. compl.
  • ca  clorosi d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels cucs de ganxos, n f sin. compl.
  • ca  necatorosi, n f sin. compl.
  • ca  uncinariosi, n f sin. compl.
  • es  anquilostomiasis, n m
  • es  uncinariasis, n m
  • fr  anémie des briquetiers, n f
  • fr  anémie des mineurs, n f
  • fr  anémie des tunnels, n f
  • fr  ankylostomiase, n f
  • fr  ankylostomose, n m
  • fr  cachexie aqueuse, n f
  • fr  chlorose d'Égypte, n f
  • fr  uncinariose, n f
  • en  ancylostomiasis, n
  • en  ankylostomiasis, n
  • en  hookworm disease, n
  • en  intertropical hyphemia, n
  • en  miner's disease, n
  • en  tropical hyphemia, n
  • en  tunnel disease, n
  • en  uncinariasis, n

.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia parasitària del duodè i les parts proximals del jejú causada per dues espècies de nematodes de la família Ancylostomatidae, Ancylostoma duodenale i Necator americanus, distribuïts àmpliament per regions tropicals i subtropicals.

Nota

  • La primera espècie predomina al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia Menor, i la segona a l'Amèrica del Sud, l'Àfrica equatorial i el sud d'Àsia. Ambdues espècies també reben el nom d'uncinàries.
  • ca  anèmic -a, adj
  • es  anémico -ca, adj
  • fr  anémique, adj
  • en  anemic, adj

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'anèmia.
  • ca  anèmic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Que pateix d'anèmia.