Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anestèsia tòpica, n f
  • ca  anestèsia de superfície, n f sin. compl.
  • es  anestesia local, n f
  • fr  anesthésie locale, n f
  • en  Local anesthesia, n

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Dermatologia

Definició
Anestèsia local de la pell o mucoses obtinguda en aplicar una solució o pomada d'un anestèsic local.
  • ca  anestèsia dissociada, n f
  • ca  dissociació siringomièlica, n f sin. compl.
  • ca  termoanalgèsia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Pèrdua de la sensibilitat dolorosa i de la sensibilitat tèrmica (calor i fred), observada en el cantó homolateral del cos en les lesions de la banya posterior de la medul·la espinal. Resten conservades les sensibilitats tàctil i propioceptiva. Hom l'observa especialment en la siringomièlia. [anestèsia dissociada]
  • ca  anestèsia encreuada, n f
  • ca  anestèsia contralateral, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Anestèsia que es presenta en una banda del cos i és deguda a una lesió dels centres nerviosos del costat oposat, observada en les lesions del tronc cerebral.
  • ca  anestèsia epidural, n f
  • ca  anestèsia extradural, n f sin. compl.
  • ca  anestèsia peridural, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Anestèsia regional obtinguda en injectar un anestèsic local a l'espai epidural del raquis.

Nota

  • En l'anestèsia epidural, la injecció s'efectua habitualment a la regió lumbar, per bé que també és emprada en les regions cervical i dorsal. Els anestèsics locals utilitzats són la cloroprocaïna, la lidocaïna i la bupivacaïna.
  • ca  anestèsia caudal, n f
  • ca  anestèsia epidural caudal, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Anestèsia regional exercida en injectar un anestèsic local en l'espai caudal (porció sacra de l'espai epidural), l'accés del qual s'efectua a través del hiat sacre.
  • ca  anestèsia raquídia, n f
  • ca  anestèsia de Corning, n f sin. compl.
  • ca  anestèsia espinal, n f sin. compl.
  • ca  anestèsia intradural, n f sin. compl.
  • ca  anestèsia subaracnoidal, n f sin. compl.
  • ca  anestèsia subdural, n f sin. compl.
  • ca  mètode de Corning, n m sin. compl.
  • ca  narcosi medul·lar, n f sin. compl.
  • ca  procediment de Tuffier, n m sin. compl.
  • ca  raquianalgèsia, n f sin. compl.
  • ca  raquianestèsia, n f sin. compl.
  • es  raquianestesia
  • fr  rachianesthésie
  • en  rachianesthesia

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Anestèsia regional obtinguda en injectar un anestèsic local a l'espai subaracnoidal lumbar. La relació entre la gravetat específica de la solució anestèsica local i la del líquid cefalorraquidi afecta la migració i l'extensió eventual del blocatge nerviós. Si la solució injectada a l'espai subaracnoidal té una gravetat específica més gran que la del líquid cefalorraquidi (solució hiperbàrica), tendeix a moure's per gravetat cap a un lloc més baix. Si té una gravetat específica lleugerament més baixa que la del líquid cefalorraquidi (solució hipobàrica), tendeix a dirigir-se o flotar fins a la innervació de la regió quirúrgica. Finalment, si la solució anestèsica té una gravetat específica idèntica o molt semblant a la del líquid cefalorraquidi (solució isobàrica), roman al voltant del mateix nivell de la injecció. Els agents anestèsics més emprats són la procaïna, la tetracaïna i la lidocaïna. L'addició de vasoconstrictors (epinefrina, efedrina o fenilefrina) a la solució anestèsica augmenta la duració i la intensitat de l'anestèsia raquídia.
  • ca  anestèsia esplàncnica, n f

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Anestèsia per a intervencions sobre les vísceres abdominals obtinguda per injecció d'un anestèsic local al voltant dels ganglis celíacs.
  • ca  anestèsia epidural, n f
  • ca  anestèsia extradural, n f sin. compl.
  • ca  anestèsia peridural, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Anestèsia regional obtinguda en injectar un anestèsic local a l'espai epidural del raquis.

Nota

  • En l'anestèsia epidural, la injecció s'efectua habitualment a la regió lumbar, per bé que també és emprada en les regions cervical i dorsal. Els anestèsics locals utilitzats són la cloroprocaïna, la lidocaïna i la bupivacaïna.
  • ca  anestèsia general, n f

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Pèrdua temporal i reversible de l'activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l'administració d'un agent anestèsic per via inhalatòria o intravenosa.

Nota

  • Els anestèsics emprats actualment per via inhalatòria són un gas d'estructura química simple, l'òxid nitrós, i els vapors de quatre líquids volàtils (halotà, enflurà, isoflurà i desflurà). Altres anestèsics generals, actualment desuets, són el cloroform, l'èter etílic, el clorur d'etil i el ciclopropà. Els anestèsics intravenosos són utilitzats especialment per a produir la inducció anestèsica per mitjà de l'administració intermitent o de la infusió contínua. L'aplicació de l'anestèsia inhalatòria s'efectua mitjançant un sistema d'anestèsia que consta d'un aparell anestèsic i un circuit de respiració anestèsica, la qual cosa permet el subministrament de concentracions conegudes dels anestèsics inhalats i d'oxigen, així com l'eliminació del diòxid de carboni expel·lit. Un aparell anestèsic consta bàsicament d'una font de gasos comprimits, de fluxòmetres que assegurin el subministrament d'un flux i una concentració coneguda d'aquests gasos dins d'un sistema de respiració anestèsica, i de mitjans de vaporització i subministrament de concentracions conegudes dels anestèsics líquids. El circuit de respiració anestèsica és un sistema tubular que administra els anestèsics inhalatoris i l'oxigen des de l'aparell d'anestèsia al pacient, i pot classificar-se en obert, semiobert, semitancat i tancat, d'acord amb la presència o l'absència d'una bossa de dipòsit de gas en el circuit, del reintegrament respiratori dels gasos exhalats, dels mitjans per a neutralitzar químicament el diòxid de carboni expirat i de vàlvules unidireccionals. Els circuits de respiració anestèsica més emprats són el sistema de Mapleson F, el circuit de Bain i el sistema circular. L'eliminació del diòxid de carboni expel·lit pel pacient pot efectuar-se mitjançant l'expulsió de tots els gasos exhalats a l'atmosfera, per exemple en un circuit de respiració anestèsica obert o semiobert, però habitualment es permet el reintegrament respiratori parcial (sistema semitancat) o total (sistema tancat) dels gasos expirats amb la neutralització química del diòxid de carboni, en fer-lo passar per un recipient que conté calç sodada (hidròxid de calci i petites quantitats d'hidròxid de bari i hidròxid de calci). La intubació traqueal és un procediment molt segur emprat habitualment en persones que se sotmeten a una anestèsia general. La cànula traqueal pot acoblar-se al circuit de respiració anestèsica i convertir-lo, per tant, en l'extensió tubular de les vies respiratòries superiors. Durant l'anestèsia general també són utilitzats relaxants musculars o blocadors neuromusculars per via intravenosa. En el monitoratge del pacient anestesiat l'anestesista ha d'usar diversos dispositius: oscil·lometria automatitzada de la pressió arterial, estetoscopi precordial o esofàgic, observació oscil·loscòpia contínua de l'electrocardiograma, oximetria del pols (saturació d'oxigen de l'hemoglobina arterial perifèrica i freqüència cardíaca), sensors transcutanis d'oxigen, capnografia (mesurament continu de les concentracions de diòxid de carboni inhalades i expirades), anàlisis de gasos múltiples (absorció infraroja, espectometria de massa, espectroscòpia Raman), ventímetre (mesurament del volum i de la freqüència de la ventilació pulmonar), manòmetre (mesurament de la pressió de la via respiratòria), analitzador d'oxigen, etc.
  • ca  anestèsia psicogènica, n f
  • ca  anestèsia histèrica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Salut mental

Definició
Anestèsia d'una regió del cos produïda per causes psíquiques, observada principalment en la neurosi histèrica. La forma més freqüent és la pèrdua de les sensibilitats dolorosa i tàctil, fàcilment reversible mitjançant un estímul dolorós intens. En les anestèsies orgàniques, el trànsit de la zona anestèsica a la normal s'esdevé lentament, i la intensitat de l'anestèsia creix en sentit distal, mentre que en les psicogèniques no hi ha aquestes variacions d'intensitat, el límit presenta una transició sobtada i la topografia és anòmala (meitat del cos esquerre, forma de maneguí o de mitjó, etc).