antre auricular
antre auricular
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca conducte auditiu extern, n m
- ca antre auricular, n m sin. compl.
- ca meat acústic extern, n m sin. compl.
- ca meat auditiu extern, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Formació més o menys detallada de l'orella externa que continua el pavelló de l'orella cap endins i una mica cap endavant, i que acaba en la membrana del timpà, la qual el separa de l'orella mitjana. És constituït per una porció fibrocartilaginosa i un revestiment cutani.
antre cardíac
antre cardíac
Anatomia, Otorrinolaringologia
- ca antre cardíac, n m
- ca dilatació epifrènica de l'esòfag, n f sin. compl.
- en forestomach
Anatomia, Otorrinolaringologia
Definició
Denominació immoderada de l'extrem distal de l'esòfag, més ample normalment que la resta de l'òrgan.
antre de Willis
antre de Willis
Gastroenterologia
- ca antre pilòric, n m
- ca antre, n m sin. compl.
- ca antre de Willis, n m sin. compl.
- ca antre gàstric, n m sin. compl.
- ca pol inferior de l'estómac, n m sin. compl.
- la antrum
Gastroenterologia
Definició
Porció horitzontal de l'estómac, continuació del cos gàstric, en forma d'embut, el punt estret del qual corresponia al pílor. Alguns anatòmics antics en distingien dues regions, el vestíbul pilòric i el conducte pilòric que el continua, distinció purament arbitrària. La seva mucosa posseeix glàndules, anomenades antrals o pilòriques, semblants a les del càrdies, que contenen cèl·lules mucoses i cèl·lules endocrines. Les cèl·lules endocrines antrals contenen diversos pèptids, com és ara la gastrina (cèl·lules G) i la somatostatina (cèl·lules D). La innervació parasimpàtica de l'antre és constituïda pels nervis anterior i posterior de Latarjet, procedents dels vagues.
Nota
- Les denominacions pol inferior de l'estómac i antre de Willis s'usaven antigament.
antre gàstric
antre gàstric
Gastroenterologia
- ca antre pilòric, n m
- ca antre, n m sin. compl.
- ca antre de Willis, n m sin. compl.
- ca antre gàstric, n m sin. compl.
- ca pol inferior de l'estómac, n m sin. compl.
- la antrum
Gastroenterologia
Definició
Porció horitzontal de l'estómac, continuació del cos gàstric, en forma d'embut, el punt estret del qual corresponia al pílor. Alguns anatòmics antics en distingien dues regions, el vestíbul pilòric i el conducte pilòric que el continua, distinció purament arbitrària. La seva mucosa posseeix glàndules, anomenades antrals o pilòriques, semblants a les del càrdies, que contenen cèl·lules mucoses i cèl·lules endocrines. Les cèl·lules endocrines antrals contenen diversos pèptids, com és ara la gastrina (cèl·lules G) i la somatostatina (cèl·lules D). La innervació parasimpàtica de l'antre és constituïda pels nervis anterior i posterior de Latarjet, procedents dels vagues.
Nota
- Les denominacions pol inferior de l'estómac i antre de Willis s'usaven antigament.
antre mastoidal
antre mastoidal
Anatomia, Otorrinolaringologia
- ca antre mastoidal, n m
- ca antre timpànic, n m sin. compl.
Anatomia, Otorrinolaringologia
Definició
Cel·la mastoidal central de la porció mastoidal de l'os temporal al voltant de la qual es disposen les altres cel·les mastoidals més petites. És continuació immediata del conducte timpanomastoidal i, per tant, comunica amb la caixa del timpà. És comprès entre l'escata (porció retromeàtica) i el penyal.
antre pilòric
antre pilòric
Gastroenterologia
- ca antre pilòric, n m
- ca antre, n m sin. compl.
- ca antre de Willis, n m sin. compl.
- ca antre gàstric, n m sin. compl.
- ca pol inferior de l'estómac, n m sin. compl.
- la antrum
Gastroenterologia
Definició
Porció horitzontal de l'estómac, continuació del cos gàstric, en forma d'embut, el punt estret del qual corresponia al pílor. Alguns anatòmics antics en distingien dues regions, el vestíbul pilòric i el conducte pilòric que el continua, distinció purament arbitrària. La seva mucosa posseeix glàndules, anomenades antrals o pilòriques, semblants a les del càrdies, que contenen cèl·lules mucoses i cèl·lules endocrines. Les cèl·lules endocrines antrals contenen diversos pèptids, com és ara la gastrina (cèl·lules G) i la somatostatina (cèl·lules D). La innervació parasimpàtica de l'antre és constituïda pels nervis anterior i posterior de Latarjet, procedents dels vagues.
Nota
- Les denominacions pol inferior de l'estómac i antre de Willis s'usaven antigament.
antre timpànic
antre timpànic
Anatomia, Otorrinolaringologia
- ca antre mastoidal, n m
- ca antre timpànic, n m sin. compl.
Anatomia, Otorrinolaringologia
Definició
Cel·la mastoidal central de la porció mastoidal de l'os temporal al voltant de la qual es disposen les altres cel·les mastoidals més petites. És continuació immediata del conducte timpanomastoidal i, per tant, comunica amb la caixa del timpà. És comprès entre l'escata (porció retromeàtica) i el penyal.
antrectomia
antrectomia
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu alt
- ca antrectomia, n f
- es antrectomía, n f
- fr antrectomie, n f
- en antrectomy, n
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu alt
Definició
Extirpació d'un antre, especialment del mastoidal o del gàstric.
antrisc
antrisc
.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca antrisc, n m
.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Gènere de plantes (Anthriscus sp), de la família de les umbil·líferes, integrat per unes dotze espècies de la regió eurosiberiana i territoris veïns, una de les quals, el cerfull (A.cerefolium) és medicinal.
antritis
antritis
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Otorrinolaringologia
- ca antritis, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Otorrinolaringologia
Definició
Inflamació d'un antre, especialment el mastoidal, a conseqüència d'una otitis mitjana.
