Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  dinàmica de col·lisions, n f
  • es  dinámica de la colisión
  • es  dinámica de las colisiones
  • en  collision dynamics

Química física

Definició
Branca de la ciència que estudia els factors que governen els xocs entre cossos. En química s'aplica a les col•lisions entre molècules i quan els xocs comporten una reacció, es parla de ^dinàmica molecular de les reaccions químiques^. En general, és un camp que proporciona una visió microscòpica de tots els processos que depenen del temps, en particular de la cinètica química, però també dels fenòmens de transport i de l'electroquímica, entre d'altres. Inclou estudis tant experimentals (per exemple l'estudi de feixos moleculars o d'espectroscòpies làser de polsos) com teòrics (com poden ser les simulacions teòriques i computacionals). Aquests estudis proporcionen la connexió entre la mesura experimental i la interpretació teòrica. Aplicant la dinàmica de col•lisions, es poden fer mesures molt detallades amb resolucions temporals de femtosegons (10−15 s) i resolucions espacials de picòmetres (10−12 m).
  • ca  dinàmica molecular de les reaccions químiques, n f
  • es  dinámica molecular de reacciones químicas
  • en  molecular reaction dynamics

Química física

Definició
Branca de la ^dinàmica de col•lisions^ que estudia els detalls del que s'esdevé quan les molècules experimenten una reacció. Un dels objectius principals de la dinàmica molecular de les reaccions químiques és el càlcul de constants de velocitat. Existeixen diferents models teòrics que permeten dur a terme aquest càlcul. El model teòric més senzill és la ^teoria de col•lisions^, que es pot fer servir per al càlcul de constants de velocitat en fase gasosa quan els reactius són força senzills. La ^teoria de l'estat de transició^, per la seva banda, constitueix un model teòric més refinat que permet, fins i tot, el càlcul de constants de velocitat en solució. Però el càlcul més precís de les constants de velocitat és el càlcul de la ^superfície d'energia potencial^ al llarg de la qual les molècules es mouen per tal de reaccionar. Aquest darrer model teòric ofereix una visió molt més detallada dels esdeveniments que succeeixen quan es produeix la reacció i permet entendre els resultats que s'obtenen quan s'usa la tècnica experimental dels feixos moleculars.
  • ca  dinamita, n f
  • es  dinamita
  • en  dynamite

Química industrial

Definició
Explosiu detonador basat en la ^nitroglicerina^. La primera dinamita va ser inventada pel suec Alfred Nobel el 1867 barrejant la nitroglicerina (75%) amb ^terra de diatomees^ (25%). Posteriorment s'hi afegí nitrat de sodi. Alternativament, el 1875 Nobel barrejà nitroglicerina amb nitrocel•lulosa i va obtenir la dinamita gelatinosa. Actualment les dinamites contenen nitroglicerina i nitroglicol O<sub>2</sub>NO-CH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-ONO<sub>2</sub>, que confereix propietats antigel a l'explosiu. Les dinamites plàstiques poden incloure olis explosius, nitrat amònic, cotó pólvora i serradures. És un explosiu en recessió.
  • ca  díode, n m
  • es  diodo
  • en  diode

Química analítica

Definició
Dispositiu electrònic que permet el flux de corrent elèctric en un sentit, tot bloquejant el flux de corrent elèctric en el sentit contrari. Molts dels díodes estan fets amb materials semiconductors, com el silici o el germani.

Nota

  • graf_QF1. OAA: ok
  • ca  diol, n m
  • es  diol
  • en  diol

Química orgànica

Definició
Compost orgànic que té dos hidroxils en la molècula.

Nota

  • Es distingeixen els ^glicols^, que s'obtenen per l'oxidació d'un enllaç doble carboni-carboni, i els gem-diols, que són hidrats d'aldehids o cetones. Els aldehids o les cetones reaccionen amb l'aigua i donen un hidrat en l'equilibri. Mentre que la conversió a gem-diol és del 99,96 % en el formaldehid, en la cetona tan sols és del 0,14 %. Els aldehids el formen més fàcilment que les cetones i la reacció amb l'aigua està més afavorida com menor sigui l'impediment estèric del compost carbonílic.
  • ca  diè, n m
  • ca  diolefina, n f
  • es  dieno
  • es  diolefina
  • en  diene
  • en  diolefin

Química orgànica

Definició
Cadascun dels ^poliens^ que contenen dos enllaços dobles en la cadena principal de la molècula.

Nota

  • Si aquests enllaços ocupen posicions contigües (1,2) es tracta d'un diè acumulat o ^al·lè^, i si ocupen posicions 1,3 és un diè conjugat. Els enllaços múltiples en aquestes posicions properes, ja sigui 1,2 o bé 1,3, produeixen una influència recíproca i donen una reactivitat a la molècula que és major que la dels ^alquens^. Els enllaços dobles en posicions 1,4 o més distants no presenten aquesta interacció, per la qual cosa el compost que els conté és un diè aïllat. Els diens conjugats presenten propietats específiques que només es poden justificar mitjançant la mobilitat dels electrons π d'un sistema conjugat. Els diens conjugats, i en general els alquens conjugats, són lleugerement més estables que els diens aïllats, encara que reaccionen de manera semblant, amb reaccions com l'addició electròfila i l'oxidació, però difereixen en el nombre de productes diferents que se n'obtenen. Els diens conjugats tenen un comportament químic anàleg al dels alquens, per bé que amb una velocitat de reacció major, però a més de resultar-ne el producte d'addició 1,2 propi de l'addició a un alquè, es forma un producte d'addicció propi, l'1,4. Una altra reacció pròpia dels diens conjugats és la ^reacció de Diels-Alder^. Vegeu també ^alcadiè^.
  • ca  diòpsid, n m
  • es  diópsido
  • en  diopside

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química CaMg[Si2O6] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, blanc, gris, verd, blau, groc, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,2-3,3 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació perfecta, en un angle de 90 º. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. Es troba en roques metamòrfiques de contacte, especialment en marbres dolomítics associats a altres silicats de calci; apareix també en algunes roques efusives pobres en calci i en roques metamòrfiques contingudes en serpentines. El diòpsid cròmic és típic de les kimberlites. Hi ha altres varietats de diòpsid: la salita és típica d'algunes roques hipoabissals derivades de magmes alcalins basàltics; la ferrosalita ha estat descrita sobre gneissos i en roques de contacte metasomatitzades (skarn). La violana és típica de roques metamòrfiques riques en magnesi. Algunes varietats transparents són utilitzades com a gemmes.

Nota

  • La forma diòpsid prové del grec di i ópsis (en català, 'doble aparença').
  • ca  dioxà, n m
  • ca  1,4-dioxà, n m sin. compl.
  • ca  1,4-dioxaciclohexà, n m sin. compl.
  • es  1,4-dioxaciclohexano
  • es  1,4-dioxano
  • es  dioxano
  • en  1,4-dioxacyclohexane
  • en  1,4-dioxane
  • en  dioxane
  • for  C4H8O2

Química orgànica

Definició
Líquid incolor amb un punt d'ebullició de 101,3 ºC i un punt de fusió d'entre 10 i 12 ºC que es fa servir, sovint mesclat amb aigua, per incrementar la solubilitat dels compostos orgànics.

Nota

  • És totalment miscible en aigua i relativament inert enfront de molts reactius. S'obté per destil·lació de l'etilenglicol amb àcids. Forma dos ^azeòtrops^ amb l'aigua, amb uns punts d'ebullició de 78,1 ºC i 87,8 ºC, respectivament. És tòxic per inhalació i absorbit per la pell és carcinògen. Es fa servir abastament com a ^dissolvent apròtic^ polar en múltiples compostos orgànics com laques i pintures, en processos tèxtils com a humectant i dispersant, en banys de colorants, en preparacions netejadores, en cosmètica i com a estabilitzant de dissolvents clorats.
  • ca  dioxà, n m
  • ca  1,4-dioxà, n m sin. compl.
  • ca  1,4-dioxaciclohexà, n m sin. compl.
  • es  1,4-dioxaciclohexano
  • es  1,4-dioxano
  • es  dioxano
  • en  1,4-dioxacyclohexane
  • en  1,4-dioxane
  • en  dioxane
  • for  C4H8O2

Química orgànica

Definició
Líquid incolor amb un punt d'ebullició de 101,3 ºC i un punt de fusió d'entre 10 i 12 ºC que es fa servir, sovint mesclat amb aigua, per incrementar la solubilitat dels compostos orgànics.

Nota

  • És totalment miscible en aigua i relativament inert enfront de molts reactius. S'obté per destil·lació de l'etilenglicol amb àcids. Forma dos ^azeòtrops^ amb l'aigua, amb uns punts d'ebullició de 78,1 ºC i 87,8 ºC, respectivament. És tòxic per inhalació i absorbit per la pell és carcinògen. Es fa servir abastament com a ^dissolvent apròtic^ polar en múltiples compostos orgànics com laques i pintures, en processos tèxtils com a humectant i dispersant, en banys de colorants, en preparacions netejadores, en cosmètica i com a estabilitzant de dissolvents clorats.
  • ca  dioxà, n m
  • ca  1,4-dioxà, n m sin. compl.
  • ca  1,4-dioxaciclohexà, n m sin. compl.
  • es  1,4-dioxaciclohexano
  • es  1,4-dioxano
  • es  dioxano
  • en  1,4-dioxacyclohexane
  • en  1,4-dioxane
  • en  dioxane
  • for  C4H8O2

Química orgànica

Definició
Líquid incolor amb un punt d'ebullició de 101,3 ºC i un punt de fusió d'entre 10 i 12 ºC que es fa servir, sovint mesclat amb aigua, per incrementar la solubilitat dels compostos orgànics.

Nota

  • És totalment miscible en aigua i relativament inert enfront de molts reactius. S'obté per destil·lació de l'etilenglicol amb àcids. Forma dos ^azeòtrops^ amb l'aigua, amb uns punts d'ebullició de 78,1 ºC i 87,8 ºC, respectivament. És tòxic per inhalació i absorbit per la pell és carcinògen. Es fa servir abastament com a ^dissolvent apròtic^ polar en múltiples compostos orgànics com laques i pintures, en processos tèxtils com a humectant i dispersant, en banys de colorants, en preparacions netejadores, en cosmètica i com a estabilitzant de dissolvents clorats.