Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fenomen de transport, n m
  • es  fenómeno de transporte
  • en  transport phenomenon

Química física

Definició
Capacitat de transferir matèria, energia o una altra propietat d'un punt d'un sistema a un altre. Els fenòmens de transport inclouen la difusió, la conducció tèrmica, la migració, la viscositat i l'efusió.
  • ca  fenomen electrocinètic, n m
  • es  fenómeno electrocinético
  • en  electrokinetic phenomena

Química física

Definició
Pertorbació de la distribució de càrrega de la doble capa elèctrica d'un col•loide per acció de forces mecàniques o electrostàtiques, que tendeixen a separar la doble capa electroquímica en dues parts. El moviment mecànic d'una fase sòlida o líquida provoca un potencial que és mesurable, mentre que les forces electrostàtiques provoquen el moviment d'una fase sòlida o d'una fase líquida. Un fenomen electrocinètic es pot invertir si es bescanvien la causa i el resultat. Vegeu també ^potencial de sedimentació^, ^potencial de flux^, ^electroforesi^ i ^electroosmosi^.
  • ca  fenoxi, n m
  • es  fenoxi
  • en  phenoxy
  • for  C6H5O−

Química orgànica

Definició
Ariloxi orgànic monovalent que deriva de la pèrdua de l'àtom d'hidrogen de l'hidroxil del fenol i que es troba com a substituent d'un compost orgànic.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid fenoxiacètic (C6H5OCH2COOH, en què el carboxil té preferència) i el 2-fenoxietanol (C6H5OCH2CH2OH, en què l'hidroxil té preferència).
  • ca  fenolat, n m
  • ca  fenòxid, n m sin. compl.
  • es  fenolato
  • es  fenóxido
  • en  phenolate
  • en  phenoxide

Química orgànica

Definició
Cadascuna de les sals derivades del fenol.
  • ca  fermentació, n f
  • es  fermentación
  • en  fermentation

Enginyeria química

Definició
Procés bioquímic de transformació de substàncies orgàniques catalitzat pels enzims de llevats, bacteris o fongs.
  • ca  fermentador, n m
  • es  fermentador
  • en  fermentor

Enginyeria química

Definició
Reactor biològic on es produeixen reaccions de fermentació.
  • ca  fermi, n m
  • es  fermio
  • en  fermium
  • sbl  Fm

Química inorgànica

Definició
Element onzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 100 i massa atòmica 257.

Nota

  • Se'n coneixen fins a dinou isòtops, tots ells inestables i artificials. Es coneix molt poc de les seves propietats físiques i químiques. El seu ús es limita a la recerca científica.
  • ca  fermió, n m
  • es  fermión
  • en  fermion

Química teòrica

Definició
Partícula que obeeix l'estadística de Fermi-Dirac. Són fermions les partícules elementals o compostes que tenen spin semisenar (±1/2, ±3/2...); ho són els barions i els leptons, entre els quals destaca l'electró. Vegeu també ^estadístiques quàntiques^.
  • ca  ferralla, n f
  • es  chatarra
  • en  scrap

Metal·lúrgia

Definició
Conjunt de peces, retalls i trossos d'acer i de ferro vells.
  • ca  ferreria basca, n f
  • es  ferrería vasca
  • en  Basque Country bloomery

Metal·lúrgia

Definició
Procés de fabricació de l'acer, propi d'Euskadi, en què s'utilitzava un forn de reducció en el que s'injectava l'aire amb dues manxes mogudes per una roda hidràulica. La combustió de l'aire amb abundància de carbó produeix monòxid de carboni, un gas reductor.