alquí
alquí
Química orgànica
- ca alquí, n m
- es alquino
- en alkyne
Química orgànica
Definició
Cadascun dels hidrocarburs alifàtics acíclics que presenten un enllaç triple carboni-carboni, de fórmula general CnH2n − 2.
Nota
- Es presenten com a isòmers funcionals dels cicloalquens. El més simple dels alquins és l'^acetilè^. Aquesta sèrie homòloga es caracteritza per l'addició electròfila a enllaços múltiples, de manera anàloga a com ho fan els alquens, i es formen quatre nous enllaços simples, de tipus σ. Es diferencien dels ^alquens^ perquè els alquins addicionen dues molècules de reactiu, per bé que, en condicions adients, és possible que només n'addicionin una. També es diferencien perquè, amb l'excepció de la ^hidrogenació^, els alquins són menys reactius que els alquens. Així, per exemple, per a la hidròlisi es necessita la presència d'un catalitzador, el qual permet obtenir alcohols interns. La ^cloració^ permet obtenir cloroalcans i cloroalquens. Els alquins són susceptibles de polimeritzar-se i de condensar-se amb amines, aldehids i cetones. D'altra banda, els alquins terminals, que tenen el triple enllaç a l'extrem de la cadena, presenten un comportament àcid, ja que quan reaccionen amb el sodi metàl•lic i amb altres bases fortes com l'amidur de sodi (Na+ NH2−), alliberen l'hidrogen terminal en forma de H2(g) segons 2 RC≡CH + 2 Na <fletxa dreta> 2 RC≡C− Na+ + H2(g). En arrancar l'hidrogen àcid d'un alquí s'obté l'anió acetilur corresponent (RC≡C−), el qual és molt reactiu. L'anió generat a partir d'un alquí pot actuar com a nucleòfil en substitució nucleòfila i permet així obtenir compostos amb un enllaç triple. Els alquins rarament es troben en la natura.
alquil
alquil
Química orgànica
- ca alquil, n m
- ca grup alquil, n m sin. compl.
- es grupo alquilo
- en alkyl group
Química orgànica
Definició
Cadascun dels substituents o radicals orgànics alifàtics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un alcà, de fórmula general −CnH2n + 1.
Nota
- L'etil (CH3CH2−) n'és un exemple. Poden ser una ^ramificació^ d'un hidrocarbur, poden ser part del grup funcional carboxilat d'alquil propi dels ^èsters^ (RCOOCH2CH3) o ser part, sigui principal o ramificació, d'altres compostos orgànics, com de la cetona alquiletílica (RCOCH2CH3), la cetona dietílica ((CH3CH2)2CO) o el èter etílic ((CH3CH2)2O). Vegeu també ^aril^.
alquilació
alquilació
Química industrial, Química orgànica
- ca alquilació, n f
- es alquilación
- en alkylation
Química industrial, Química orgànica
Definició
Procés d'introducció d'un alquil en una molècula orgànica.
Nota
- L'alquilació pot tenir lloc sobre un àtom de carboni, de nitrogen, d'oxigen o de sofre. Els principals reactius alquilants són els halurs i els sulfats d'alquil; més rarament, les olefines i els alcohols, i, en casos particulars, el diazometà. Les alquilacions són molt nombroses, i diverses en mecanismes. Alguns exemples importants són, entre d'altres, l'alquilació dels hidrocarburs aromàtics per reacció de Friedel i Crafts, l'alquilació de l'amoníac i les amines, l'alquilació dels enolats alcalins (síntesi amb compostos β-dicarbonílics), i l'alquilació dels alcohols, fenols i tiols per obtenir èters i sulfurs. En la refinació del petroli l'alquilació es duu a terme entre una ^olefina^ de baixa massa molecular, que normalment és un butè, i una isoparafina, que normalment és un isobutà, per obtenir una isoparafina de massa molecular superior, molt adequada per a gasolines d'alt ^nombre d'octà^. Aquest procés es va desenvolupar a partir de la Segona Guerra Mundial per a obtenir combustible d'aviació. Un exemple de reacció és CH3CH2CH=CH2 + CH3CH(CH3)CH3 <fletxa dreta> CH3(CH2)4CH(CH3)CH3. La reacció té lloc a través de carbocations. Com a catalitzador s'empra l'àcid sulfúric o bé l'àcid fluorhídric amb molt poca aigua. Es requereix una forta agitació per mantenir tots els components barrejats. El procés té lloc a baixa temperatura, entre 4 i 30 ºC, i a la pressió adequada per tenir tots els components en fase líquida. L'olefina, que en aquest procés es considera la matèria primera, procedeix de la ^fracció C4^, un cop separats els seus components. L'isobutà pot procedir de moltes unitats de la refineria, com els hidrocraqueigs, els craqueigs catalítics o els reformats, i en alguns casos es produeix mitjançant la isomerització del butà. El procés genera l'alquilat compost per molècules ramificades de 5 a 9 àtoms de carboni, que s'alimenta a la mescla de gasolines. Com a subproductes se separen el propà, el butà i un líquid viscos similar al quitrà, que conté anells alicíclics complexos. Els processos industrials més usats són el procés Phillips i el procés UOP, que usen fluorur d'hidrogen, i el procés Exxon amb àcid sulfúric.
alquilbenzensulfonat
alquilbenzensulfonat
Química industrial
- ca alquilbenzensulfonat, n m
- ca ABS, n m sigla
- es alquilbencenosulfonato
- es ABS sigla
- en alkylbenzenesulfonate
- en ABS sigla
Química industrial
Definició
Família de tensioactius aniònics que tenen com a grup polar un ^grup sulfònic^ <signe menys>SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub> en posició para i com a cadena no polar, un anell ^benzènic^ substituït per una cadena alquílica en una posició intermèdia qualsevol. És un dels grups de tensioactius sintètics més antics, i tenen una activitat detergent molt elevada. Inicialment, la cadena alquílica era ramificada, com en el tetrapropilenbenzensulfonat. La difícil biodegradabilitat dels alquilbenzensulfonats va obligar, a partir de 1963, a substituir-los per d'altres amb cadenes alquíliques lineals. Aquests alquilbenzensulfonats lineals són la matèria activa principal de molts detergents domèstics i industrials de roba, rentavaixelles i netejadors d'ús general, si bé van substituint-se o complementant-se amb altres famílies de tensioactius iònics i no iònics. Els més comuns, denominats <i>dodecilbenzensulfonats lineals<i>, tenen una cadena alquílica de 12 àtoms de carboni, si bé el producte comercial conté també cadenes de 10, 14, 16 i més carbonis. S'obtenen mitjançant la ^reacció de sulfonació^ completa del dodecilbenzè lineal líquid amb triòxid de sofre en fase vapor diluït amb nitrogen o aire, en reactors multitubulars de pel•lícula descendent, a pressió ambient i refrigerats per a evitar que la reacció, molt exotèrmica, escalfi massa el líquid i cremi el producte. L'àcid dodecilbenzensulfònic obtingut es neutralitza amb dissolució d'hidròxid de sodi, i es forma la sal sòdica, que, sense requerir depuració posterior, és la matèria activa de molts detergents.
alquinil
alquinil
Química orgànica
- ca alquinil, n m
- ca grup alquinil, n m sin. compl.
- es grupo alquinilo
- en alkynyl group
Química orgànica
Definició
Cadascun dels substituents o radicals orgànics alifàtics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un alquil.
alum
alum
Termes generals
- ca alum, n m
- es alumbre
- en alum
Termes generals
Definició
Sulfat doble d'alumini i de potassi, KAl(SO<sub>4</sub>)<sub>2</sub>.12H<sub>2</sub>O, ordinàriament cristal·litzat en octaedres, dotat de propietats astringents i estíptiques. Per extensió, qualsevol dels sulfats dobles isomorfs amb l'alum comú, en què el potassi és reemplaçat per un altre ió monovalent, com el sodi o l'ió amoni, i l'alumini per un altre ió trivalent, com el ferro, el crom, etc.
alumel
alumel
Metal·lúrgia
- ca alumel, n m
- es alumel
- en alumel
Metal·lúrgia
Definició
Aliatge de níquel (94%) i petits percentatges de silici, alumini i manganès, molt resistent a la corrosió en medi oxidant i fins a 1.000ºC. És emprat principalment com a element negatiu de termoparells.
alúmina
alúmina
Química inorgànica
- ca alúmina, n f
- es alúmina
- en alumina
- for Al2O3
Química inorgànica
Definició
Òxid d'alumini sòlid de duresa molt elevada, número 9 de l'escala de Mohs, que té un punt de fusió de 2.030 ºC i un punt d'ebullició de 2.250 ºC.
Nota
- És difícilment soluble tant en els àcids minerals com en els àlcalis. Existeix a la natura en forma anhidra i cristal·lina, o corindó, i en forma hidratada a diversos graus, o alúmina hidratada. S'obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l'hidròxid d'algunes sals d'alumini. D'altra banda, mitjançant la reacció 2 AlF3 + B2O3 <fletxa dreta> Al2O3 + 2 BF3 s'obté en forma cristal·lina. L'alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d'aigua i, com que és un òxid amfòter, és soluble tant en àcids (Al2O3 + 6 H+ <fletxa dreta> 2 Al3+ + 3 H20) com en àlcalis (Al2O3 + 2 OH− 2 AlO2− + H2O). En el primer cas dóna sals d'alumini i en el segon, aluminats. Escalfada per sobre de 800 ºC experimenta una transformació de l'estructura cristal·lina, augmenta de densitat i esdevé parcialment insoluble en els àcids i en els àlcalis i no s'hidrata amb facilitat (el corindó pertany a aquesta varietat). Tot i que l'alúmina es fa servir en diferents processos (fabricació d'alumini, obtenció d'abrasius, refractaris, peces ceràmiques, etc...), cal esmentar l'obtenció d'alúmina activada.
alúmina activada
alúmina activada
Química inorgànica
- ca alúmina activada, n f
- es alúmina activada
- en activated alumina
Química inorgànica
Definició
Alúmina en forma granular, de porositat molt elevada i gran superfície específica (de 100 a 400 m2/g), que manifesta una gran capacitat d'adsorció, especialment per l'aigua.
Nota
- S'obté per deshidratació i posterior calcinació, al voltant de 500 ºC, de l'hidròxid d'alumini en un corrent de diòxid de carboni. Un cop saturada d'humitat, pot ser reactivada escalfant-la entre 180 ºC i 300 ºC, i el cicle d'adsorció-reactivació es pot repetir moltes vegades. Per aquesta raó, es fa servir com a absorbent de la fase líquida continguda en gasos i vapors i com a dessecant de determinats líquids. D'altra banda, també es fa servir com a catalitzador o com a suport de catalitzador, com absorbent per a extreure el fluorur de l'aigua destinada a consum de boca i com a fase estacionària en la cromatografia líquid-sòlid.
alumini
alumini
Química inorgànica
- ca alumini, n m
- es aluminio
- en aluminium
- sbl Al
Química inorgànica
Definició
Element segon del grup 13 del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 13 i massa atòmica 26,982.
Nota
- Se'n coneixen fins a dinou isòtops, dels quals només un és estable, 27Al. Es presenta com un metall de color blanc argentat, dúctil i molt mal•leable, amb un punt de fusió de 660 ºC i un punt d'ebullició de 2.467 ºC. És el tercer dels elements i el primer dels metalls presents en l'escorça terrestre. Es troba en una gran varietat de minerals de composicions molt diferents. Per a la seva obtenció es fa servir principalment la ^bauxita^, que es transforma en òxid d'alumini que és sotmès a electròlisi dissolt en ^criolita^ fosa, d'on s'obté l'alumini que es deposa al càtode. Per obtenir alumini d'alta puresa cal sotmetre'l a una segona electròlisi, Al2O3 • 3 H2O <fletxa dreta> Al2O3 + 3 H2O i Al2O3 (Na3AlF6) + 3 C (elèctrode) <fletxa dreta> 2 Al + 3 CO. Químicament, l'alumini és un element molt reactiu. No reacciona amb l'aire sec, però s'oxida ràpidament amb l'aire humit i en contacte amb l'aigua, per bé que de seguida queda protegit per una capa d'òxid contínua, que és insoluble en aigua i impermeable. A temperatura alta, l'alumini crema violentament en oxigen i reacciona amb els halògens i el nitrogen. És atacat pels àcids, a excepció de l'àcid nítric, amb més o menys rapidesa, segons la natura de l'àcid i la temperatura. El seu fort caràcter electropositiu fa que sigui molt reductor i que redueixi un gran nombre d'òxids metàl•lics i l'aigua. El seu comportament àcid-base és ^amfòter^. Presenta l'estat d'oxidació +3. És el segon metall en importància econòmica en el món després de l'acer. Els seus usos són molt variats. Així, en la metal•lúrgia s'aprofita el fet que sigui un metall de baixa densitat i elevada resistència a la corrosió, sobretot si està anoditzat. També el fet que sigui fàcil d'emmotllar (alumini-silici, alumini-coure) i de forjar (alumini-magnesi) fa que es faci servir per obtenir materials resistents i lleugers, ja siguin d'alumini pur o en una gran varietat d'aliatges. Gràcies a això, quant a consum, és el segon metall en importància, després de l'acer. També es fa servir com a reactiu en la indústria, principalment per a la reducció d'altres metalls.
