Torna a la llista de diccionaris en línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  alicíclic -a, adj
  • es  alicíclico -ca, adj
  • en  alicyclic, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un compost alifàtic cíclic.

Nota

  • Són alicíclics els hidrocarburs de cadena tancada, com els cicloalcans, els cicloalquens i els cicloalquins, i la resta de compostos que deriven formalment dels cicloalcans, com alcohols, èters, aldehids, cetones i àcids carboxílics.
  • ca  alifàtic -a, adj
  • es  alifático -ca, adj
  • en  aliphatic, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un compost orgànic acíclic o cíclic, saturat o insaturat, no aromàtic.

Nota

  • Són alifàtics els hidrocarburs de cadena oberta (que pot ser lineal o ramificada), com els alcans, els alquens i els alquins, i la resta de compostos que deriven formalment dels alcans, com alcohols, èters, aldehids, cetones i àcids carboxílics. Els compostos alifàtics cíclics s'anomenen alicíclics.

    Les cadenes hidrocarbonades alifàtiques dels compostos que les contenen se simbolitzen genèricament amb la lletra R, com RH per a l'alcà, ROH per a l'alcohol i RCHO per a l'aldehid.
  • ca  alíquota, n f
  • es  alícuota, n f
  • en  aliquot, n

Química analítica

Definició
Fracció coneguda d'un material homogeni teòricament obtinguda sense error de mostratge.

Nota

  • El terme alíquota se sol aplicar a fluids.
  • ca  al·lè, n m
  • ca  propadiè, n m sin. compl.
  • es  aleno, n m
  • es  propadieno, n m
  • en  allene, n
  • en  propadiene, n
  • for  H2C=C=CH2

Química orgànica

Definició
Al·lè de cadena lineal de 3 àtoms de carboni que es presenta com un gas inflamable, inestable, que liqua a −34,5 ºC i té un punt de congelació de −136,5 ºC i una temperatura crítica de 120 ºC.

Nota

  • L'al·lè és el més simple dels al·lens.

    Es fa servir com a producte intermediari de síntesi.
  • ca  al·lè, n m
  • es  aleno, n m
  • en  allene, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels diens amb els dos enllaços dobles consecutius, de fórmula general CnH2n − 2.

Nota

  • La majoria dels al·lens es presenten com a líquids incolors.
  • ca  al·lil, n m
  • es  alilo, n m
  • en  allyl, n
  • for  CH2=CHCH2−

Química orgànica

Definició
Grup alquil monoinsaturat de 3 àtoms de carboni.

Nota

  • Les molècules que contenen un al·lil presenten una reactivitat elevada, la qual és la característica principal dels alquens.
  • ca  al·lòtrop, n m
  • es  alótropo, n m
  • en  allotrope, n

Química inorgànica

Definició
Cadascuna de les formes estructurals que pot prendre un element.

Nota

  • Vegeu també al·lotropia.
  • ca  al·lotropia, n f
  • es  alotropía, n f
  • en  allotropy, n

Química inorgànica

Definició
Característica d'un element que existeix en dues o més formes estructurals, les quals, en un mateix estat d'agregació, difereixen per les seves propietats físiques i per algunes propietats químiques.

Nota

  • La diferència d'estructures pot fer que un element presenti propietats físiques força diferents. El cas més conegut és el del carboni, que pot presentar tres formes al·lotròpiques en estat sòlid: el grafit, amb una estructura bidimensional infinita en capes; el diamant, amb una estructura tridimensional, i el ful·lerè, en forma de molècules discretes Cn (n = 60, 70, 82, etc.). A més del carboni, altres elements d'ús habitual que presenten al·lotropia són l'oxigen, el fòsfor, el sofre i l'estany.

    Vegeu també monotropia.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  alquè, n m
  • es  alqueno, n m
  • en  alkene, n

Química orgànica

Definició
Cadascuna de les olefines acícliques.

Nota

  • La insaturació proporciona als alquens una elevada reactivitat. La reacció habitual dels alquens és l'addició a l'enllaç doble (vegeu la imatge 1). L'halogenació, la hidrohalogenació, la hidrogenació i la hidròlisi són les més conegudes. Aquestes reaccions tenen en comú la ruptura d'un enllaç π i la formació de dos nous enllaços σ.

    D'altra banda, els alquens poden ser oxidats fàcilment per diferents agents oxidants, entre els quals cal esmentar el permanganat de potassi i l'ozó. Aquestes reaccions es classifiquen en dos apartats: l'oxidació de l'enllaç π sense ruptura de l'enllaç σ de l'enllaç doble i l'oxidació de l'enllaç π amb ruptura de l'enllaç σ de l'enllaç doble (vegeu la imatge 2). La formació de diols i d'epòxids són dos exemples del primer tipus d'oxidació, mentre que l'ozonòlisi és un exemple del segon tipus d'oxidació.

    Una característica molt valorada dels alquens és la seva capacitat de polimeritzar-se, ja que les reaccions de polimerització són la base per a l'obtenció tant de plàstics com de fibres.

    En determinades condicions, els alquens presenten reaccions de substitució. Aquestes reaccions es consideren una substitució en la posició al·lílica, que es caracteritza per la substitució dels hidrògens al·lílics per halògens.
  • ca  grup alquenil, n m
  • ca  alquenil, n m sin. compl.
  • es  grupo alquenilo, n m
  • en  alkenyl group, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels substituents o radicals orgànics alifàtics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un alquè, de fórmula general −CnH2n − 1.

Nota

  • El butenil és un exemple de grup alquenil: but-1-enil (CH3CH2CH=CH-), but-2-enil (CH3CH=CHCH2-).