atenció al dol
atenció al dol
Final de la vida
- ca atenció al dol, n f
- es atención al duelo, n f
Final de la vida
Definició
Atenció que té per objectiu atenuar el patiment per la pèrdua d'una persona estimada.
Nota
- L'atenció al dol forma part indestriable de la bona pràctica de tots els professionals de la salut.
atenció al final de la vida
atenció al final de la vida
Final de la vida
- ca atenció al final de la vida, n f
- es atención al final de la vida, n f
- en end of life care, n
- en EoLC, n sigla
Final de la vida
Definició
Atenció d'un pacient amb una malaltia terminal consistent en el seu acompanyament i en l'adequació de les actuacions sanitàries, amb l'objectiu d'evitar-li el dolor i altres símptomes i procurar-li una mort en les millors condicions possibles.
Nota
- L'atenció al final de la vida és un deure de tots els professionals de la salut, i inclou, si escau, l'atenció a la família del pacient durant el procés i després de la seva mort.
atenció centrada en la persona
atenció centrada en la persona
Atenció sanitària > Relació assistencial
- ca atenció centrada en la persona, n f
- es atención centrada en el paciente, n f
- es atención centrada en la persona, n f
- en patient-centered care, n
- en patient-centred care, n
- en person-centered care, n
- en person-centred care, n
Atenció sanitària > Relació assistencial
Definició
Model d'atenció en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.
atenció sanitària
atenció sanitària
Atenció sanitària
- ca atenció sanitària, n f
- ca assistència sanitària, n f sin. compl.
- es asistencia sanitaria, n f
- es atención sanitaria, n f
- en health care, n
Atenció sanitària
Definició
Prestació de serveis sanitaris per a mantenir o restablir la salut.
autoempelt
autoempelt
Cèl·lules, teixits i òrgans > Trasplantaments i transfusions
- ca autoempelt, n m
- ca empelt autòleg, n m sin. compl.
- es autoinjerto, n m
- es injerto autólogo, n m
- en autograft, n
Cèl·lules, teixits i òrgans > Trasplantaments i transfusions
Definició
Empelt de teixit procedent d'una part del cos d'una persona que s'implanta en una altra part del cos de la mateixa persona.
autonomia
autonomia
Conceptes generals > Principis i valors
- ca autonomia, n f
- es autonomía, n f
- en autonomy, n
Conceptes generals > Principis i valors
Definició
Capacitat d'una persona de prendre decisions sobre els aspectes que afecten la seva vida i d'actuar segons els seus valors i les seves creences personals.
Nota
- Es respecta l'autonomia de la persona atesa amb l'acceptació de les seves decisions, mentre que es coarta aquesta autonomia si s'actua contra la seva voluntat.
autotutela
autotutela
Salut mental
- ca autotutela, n f
- ca delació voluntària, n f sin. compl.
- es autotutela, n f
- es delación voluntaria, n f
- en auto-guardianship, n
- en autoguardianship, n
Salut mental
Definició
Acció de designar voluntàriament un tutor per a si mateix, o de manifestar l'exclusió d'alguna persona per a aquest càrrec, que pot fer qualsevol persona competent, en previsió de ser declarada incapacitada.
Nota
- 1. L'autotutela, regulada per llei, pot formar part d'un pla de decisions anticipades que garanteixi el respecte a la voluntat i l'autonomia de la persona atesa, en previsió d'una futura modificació de la capacitat legal a causa de l'evolució de la malaltia.
- 2. En les disposicions de l'autotutela es poden nomenar tutors substituts en cas que la persona designada, arribat el moment, no pugui o no vulgui exercir el càrrec. La designació de tutor a Catalunya no funciona de manera automàtica, sinó que s'ha de declarar posteriorment a la incapacitació.
avaluació de la competència
avaluació de la competència
Atenció sanitària > Relació assistencial
- ca avaluació de la competència, n f
- es valoración de la competencia, n f
- en assessment of decision-making capacity, n
- en capacity assessment, n
- en competence assessment, n
Atenció sanitària > Relació assistencial
Definició
Valoració de la capacitat d'una persona per a prendre una decisió concreta que afecta la seva salut en un moment determinat.
Nota
- 1. L'avaluació de la competència la realitza el metge responsable, amb l'ajuda, si escau, d'un metge especialista (psiquiatre o neuròleg) i d'altres professionals de la salut que participen en el procés d'atenció del pacient, i es duu a terme sempre que hi ha dubtes sobre la capacitat de decidir del pacient; per exemple, quan és menor d'edat o quan se sospita que pot tenir un trastorn cognitiu o de la conducta. En general, hi ha quatre aspectes que poden determinar si una persona és competent per a prendre una decisió autònomament: la capacitat per a expressar una elecció; la capacitat per a entendre la informació rellevant de la situació en què es troba abans de prendre cap decisió; la capacitat per a avaluar el sentit de la informació pel que fa a la seva situació, especialment la malaltia i les conseqüències que cada opció pot tenir en la seva salut i en la qualitat de vida, i la capacitat per a raonar i desenvolupar un procés lògic en el qual, partint de la informació rebuda, consideri la situació des de la seva realitat i fonamenti la seva decisió, ponderant riscos i beneficis.
- 2. Alguns dels instruments d'avaluació de la competència més coneguts són l'escala mòbil de Drane, l'escala MacCAT-T, o l'Aid to Capacity Evaluation (ACE) de la Universitat de Toronto.
avortament ètic
avortament ètic
Reproducció humana
- ca avortament ètic, n m
- es aborto ético, n m
- en ethical abortion, n
Reproducció humana
Definició
Avortament provocat que es duu a terme quan l'embaràs és fruit d'una violació.
Nota
- La denominació avortament ètic, que té ús en alguns textos legals, es pot considerar qüestionable, ja que des d'un punt de vista moral també podrien tenir caràcter ètic altres tipus d'avortaments.
avortament eugenèsic
avortament eugenèsic
Reproducció humana
- ca avortament eugenèsic, n m
- ca avortament eugènic, n m
- es aborto eugenésico, n m
- en eugenic abortion, n
Reproducció humana
Definició
Avortament provocat que es duu a terme quan se sospita o es té la certesa que el fetus té una malaltia o una malformació.
