autotutela
autotutela
- ca autotutela, n f
- ca delació voluntària, n f sin. compl.
- es autotutela, n f
- es delación voluntaria, n f
- en auto-guardianship, n
- en autoguardianship, n
Salut mental
Definició
Acció de designar voluntàriament un tutor per a si mateix, o de manifestar l'exclusió d'alguna persona per a aquest càrrec, que pot fer qualsevol persona competent, en previsió de ser declarada incapacitada.
Nota
- 1. L'autotutela, regulada per llei, pot formar part d'un pla de decisions anticipades que garanteixi el respecte a la voluntat i l'autonomia de la persona atesa, en previsió d'una futura modificació de la capacitat legal a causa de l'evolució de la malaltia.
- 2. En les disposicions de l'autotutela es poden nomenar tutors substituts en cas que la persona designada, arribat el moment, no pugui o no vulgui exercir el càrrec. La designació de tutor a Catalunya no funciona de manera automàtica, sinó que s'ha de declarar posteriorment a la incapacitació.
