aspecte - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
aspecte
aspecte
- ca aspecte, n m
- es aspecto
- fr aspect
- en aspect
Definició
Categoria que indica l'estructura interna de les situacions expressades pels verbs, i més concretament, del punt de desenvolupament en què es troben, del seu caràcter repetitiu o no, o de les repercussions que tenen en un moment posterior.
Nota
- L'aspecte es pot manifestar a través de la flexió verbal, de perífrasis verbals o del significat del verb o del conjunt del predicat. En el primer cas, es parla d'aspecte gramatical o morfològic; en el segon, d'aspecte sintagmàtic o sintàctic, i en el tercer, d'aspecte lèxic o modalitat de l'acció. Dins de la categoria d'aspecte s'inclouen, entre d'altres, els tipus següents: el perfectiu, el perfet, l'imperfectiu, el duratiu, l'habitual, l'iteratiu, el semelfactiu, el puntual, l'incoatiu, el conclusiu, etc. En les llengües romàniques, a més, alguns autors diferencien dos tipus d'aspecte des d'un punt de vista formal: l'aspecte sintètic, propi de les formes simples, i l'aspecte analític, propi de les formes compostes amb l'auxiliar haver. En psicomecànica, finalment, les oposicions aspectuals es delimiten mitjançant l'aspecte tensiu, l'extensiu i el biextensiu.
