verb intransitiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb intransitiu
verb intransitiu
- ca verb intransitiu, n m
- es verbo intransitivo
- fr verbe intransitif
- en intransitive verb
Definició
Verb que no admet complement directe en l'estructura de predicat.
Nota
- S'hi inclouen tant els verbs pròpiament intransitius, com ara viure, morir, dormir, parlar, com els verbs transitius utilitzats intransitivament, com ara vendre en l'oració Aquesta empresa només ven al detall, en què l'objecte directe és implícit. S'oposa a verb transitiu.
