Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de la negociació col·lectiva

Presentació
anunci d'oferta de feina anunci d'oferta de feina

Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació

  • ca  anunci de reclutament, n m
  • ca  anunci d'oferta de feina, n m sin. compl.
  • es  anuncio de oferta de empleo
  • es  anuncio de reclutamiento
  • fr  annonce d'offre d'emploi
  • fr  annonce de recrutement
  • en  job advertisement
  • en  recruitment advertisement

Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació

Definició
Anunci que una organització difon per mitjans de comunicació o agències de col·locació amb la finalitat de fer saber que inicia un reclutament.
anunci de reclutament anunci de reclutament

Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació

  • ca  anunci de reclutament, n m
  • ca  anunci d'oferta de feina, n m sin. compl.
  • es  anuncio de oferta de empleo
  • es  anuncio de reclutamiento
  • fr  annonce d'offre d'emploi
  • fr  annonce de recrutement
  • en  job advertisement
  • en  recruitment advertisement

Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació

Definició
Anunci que una organització difon per mitjans de comunicació o agències de col·locació amb la finalitat de fer saber que inicia un reclutament.
aplicació d'un conveni aplicació d'un conveni

Conceptes generals

  • ca  aplicació d'un conveni, n f
  • es  aplicación de un convenio
  • fr  application d'une convention
  • en  administration of an agreement

Conceptes generals

Definició
Posada en pràctica de les disposicions d'un conveni col·lectiu.
aprenent | aprenenta aprenent | aprenenta

Organització del treball i condicions

  • ca  aprenent | aprenenta, n m, f
  • es  aprendiz | aprendiza
  • fr  apprenti | apprentie
  • en  apprentice
  • en  trainee

Organització del treball i condicions

Definició
Treballador en etapa de formació que treballa sota la supervisió d'un professional.
aprenentatge aprenentatge

Gestió de recursos humans > Formació de personal

  • ca  aprenentatge, n m
  • es  aprendizaje
  • fr  apprentissage
  • en  apprenticeship

Gestió de recursos humans > Formació de personal

Definició
Formació professional de caràcter inicial i contingut teòric i pràctic que es realitza al lloc de treball.
aprenentatge permanent aprenentatge permanent

Gestió de recursos humans > Formació de personal

  • ca  aprenentatge permanent, n m
  • es  aprendizaje continuo
  • es  aprendizaje permanente
  • fr  apprentissage continu
  • fr  apprentissage permanent
  • en  lifelong learning

Gestió de recursos humans > Formació de personal

Definició
Aprenentatge que es duu a terme al llarg de la vida amb l'objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o professional.
aptitud aptitud

Gestió de recursos humans > Avaluació de personal

  • ca  aptitud, n f
  • es  aptitud
  • fr  aptitude
  • en  aptitude

Gestió de recursos humans > Avaluació de personal

Definició
Capacitat d'un treballador per a fer una feina de manera idònia.
arbitratge arbitratge

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

  • ca  arbitratge, n m
  • ca  arbitratge laboral, n m sin. compl.
  • es  arbitraje
  • es  arbitraje laboral
  • fr  arbitrage
  • en  arbitration

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

Definició
Procediment extrajudicial que s'utilitza per a solucionar situacions de conflictivitat, que consisteix a apel·lar a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte col·lectiu, de manca d'entesa en negociacions col·lectives o de desacord en l'aplicació de normes pactades amb anterioritat.
arbitratge laboral arbitratge laboral

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

  • ca  arbitratge, n m
  • ca  arbitratge laboral, n m sin. compl.
  • es  arbitraje
  • es  arbitraje laboral
  • fr  arbitrage
  • en  arbitration

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

Definició
Procediment extrajudicial que s'utilitza per a solucionar situacions de conflictivitat, que consisteix a apel·lar a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte col·lectiu, de manca d'entesa en negociacions col·lectives o de desacord en l'aplicació de normes pactades amb anterioritat.
àrbitre | àrbitra àrbitre | àrbitra

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

  • ca  àrbitre | àrbitra, n m, f
  • es  árbitro | árbitra
  • fr  arbitre
  • en  arbitrator
  • en  umpire

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

Definició
Persona que duu a terme un arbitratge, a soles o juntament amb altres com a membre d'un consell o un tribunal.