prestatari | prestatària
prestatari | prestatària
Dret civil d'obligacions i contractes
- ca mutuatari | mutuatària, n m, f
- ca prestatari | prestatària, n m, f sin. compl.
- es mutuario | muturia
- es mutuatario | mutuataria
- es prestatario | prestataria
Dret civil d'obligacions i contractes
Definition
Persona que rep el préstec en un contracte de mutu.
préstec
préstec
Dret civil d'obligacions i contractes
- ca contracte de mutu, n m
- ca mutu, n m sin. compl.
- ca préstec, n m sin. compl.
- es contrato de mutuo
- es mutuo
- es préstamo
Dret civil d'obligacions i contractes
Definition
Contracte real quoad constitutionem en virtut del qual una persona dona a una altra diners o un altre bé fungible perquè se'n serveixi i li torni després un altre tant de la mateixa espècie i qualitat.
préstec d'ús
préstec d'ús
Dret civil d'obligacions i contractes
- ca comodat, n m
- ca contracte de comodat, n m sin. compl.
- ca préstec d'ús, n m sin. compl.
- es comodato
- es contrato de comodato
- es préstamo de uso
Dret civil d'obligacions i contractes
Definition
Contracte pel qual una part lliura a l'altra un bé no fungible perquè en faci ús durant un període de temps, transcorregut el qual té l'obligació de retornar-lo.
presumpció
presumpció
Dret civil general
- ca presumpció, n f
- es presunción
Dret civil general
Definition
Deducció, feta per un jutge o per la llei, de l'existència d'un fet o una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d'un de conegut.
presumpció iuris et de iure
presumpció iuris et de iure
Dret civil general
- ca presumpció iuris et de iure, n f
- es presunción iuris et de iure
Dret civil general
Definition
Presumpció que no admet prova en contra.
Note
- Literalment, 'presumpció de llei i des de la llei'.
presumpció iuris tantum [iuris tantum: la]
presumpció iuris tantum [iuris tantum: la]
Dret civil general
- ca presumpció iuris tantum [iuris tantum: la], n f
- es presunción iuris tantum
Dret civil general
Definition
Presumpció que es pot destruir amb una prova en contra.
Note
- Literalment, 'presumpció només de llei'.
preterició
preterició
Dret de successions
- ca preterició, n f
- es preterición
Dret de successions
Definition
Omissió del legitimari en el testament del causant o menció sense fer-li cap atribució patrimonial en concepte de llegítima o imputable a ella.
preterició errònia
preterició errònia
Dret de successions
- ca preterició errònia, n f
- es preterición errónea
Dret de successions
Definition
Preterició que es dona quan el testament no menciona el fill o descendent del testador que ha nascut o arribat a ser legitimari després d'atorgat el testament o quan en testar el causant ignorava l'existència d'aquest legitimari.
Note
- La preterició errònia atorga al legitimari acció per demanar la nul·litat del testament.
preterició intencional
preterició intencional
Dret de successions
- ca preterició intencional, n f
- es preterición intencional
Dret de successions
Definition
Preterició que es dona quan el testament no menciona el legitimari i aquest no ha rebut cap donació en concepte de llegítima o imputable a ella, o quan el menciona però no hi ha cap atribució a favor seu ni el deshereta.
Note
- La preterició intencional atorga al legitimari acció per reclamar la llegítima.
preterir
preterir
Dret de successions
- ca preterir, v tr
- es preterir
Dret de successions
Definition
Ometre el legitimari en el testament o mencionar-lo sense fer-li cap atribució patrimonial en concepte de llegítima o imputable a ella.
