Argot culinari i gastronòmic

Posar, disposar, una guarnició, una salsa, uns gèneres cuits o crus, freds o calents, tot al voltant de la peça principal, especialment en la presentació dels plats de bufet.

(341-270 aC) Filòsof grec que fundà a Atenes una escola filosòfica que centrava la finalitat humana suprema en el plaer que es pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia. Un egoisme refinat que cerca el plaer exempt de tot dolor.

Preparació de xai a la brasa o fregit, en què s'associa, per a cada porció, un tros de pit i una llonza o costella. Prèviament s'arrebossa la carn a l'anglesa.

Filet fi de la carn més delicada del xai i d'algunes aus. En la cuina clàssica, també es refereix a la part alta de les costelles d'un xai.

Època notable en què comença un nou ordre de coses. La cuina té les seves eres a través de la història. Tenim la cuina prehistòrica, la cuina ibèrica, la grega, la romana, l'aràbiga, la medieval, la que es va produir després de la descoberta d'Amèrica, que amb els seus productes va revolucionar primer la cuina europea i després, més tard, la de la resta del món conegut. Cal tenir en compte els segles XVIII i XIX, en què la cuina europea va assolir cotes que ja no s'han tornat a superar; perquè els invents dels autodidactes de torn actuals no marcaran cap època, amb prou feines seran anècdotes per a les properes generacions. La història s'encarregarà d'establir quina és la cuina acceptada i aprovada universalment per cada país, cada regió i cada comarca. Els invents, no fan història.

Marisc de forma globosa més o menys aplanada, mancat de braços i recobert de punxes. És de colors foscos, des d'un moreno rogenc fins a un verd terrós fosc, passant per un vermell violaci i de vegades rosat. Pot mesurar fins a 15 cm, punxes incloses. Les seves oueres o glàndules genitals (cinc, en forma d'estrella) és el que mengem de les garotes. De color groc ataronjat, en les femelles, i més fines i blanquinoses en els mascles. Aquestes oueres són la part comestible normal, però hi ha qui s'ho menja tot. La seva distribució vertical és molt ampla i arriba a fons de fins a 2.500 m. A l'Empordà els mengem crus, que és la manera d'assaborir-los millor, però en certs llocs els fan com els ous passats per aigua. En truita es consideren un menjar esplèndid, també milloren plats i sopes de peix i es fan salses en què les garotes són l'element principal. La seva temporada és febrer, març i abril. A l'estiu no s'han de consumir. La pesca i venda d'aquestes bèsties són prohibides de maig a setembre. No hi ha cap marisc que sintetitzi el mar de manera tan perfecta com la garota, consumida en el seu temps.

Obrir un porc o qualsevol animal de dalt a baix, en dues parts.

Treure la bajoca o la tavella dels llegums que en tenen.

Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d'alguna cosa ensabonada.

Planta arbustiva perenne de tiges llargues, proveïdes de forts agullons i fruits bacciformes que formen una pluridrupa, la mora. Aquests fruits es mengen crus i també se'n fan confitures. N'hi ha diferents varietats: les mores, els gerds i els gerdons. Tant de les mores com dels gerdons se'n fan cocs o coques, i també salses per a acompanyar rostits, especialment de porc, oca, gall dindi, i tota la caça, tant de pèl com de ploma.