Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentación
  • ca  hipermercat, n m
  • es  hipermercado
  • fr  hypermarché

Definición
Empresa comercial de venda al detall d'autoservei que es caracteritza per les seves grans dimensions, per una cobertura molt àmplia de productes de consum i per una política de preus agressiva enfront del comerç de tipus mitjà i petit.
  • ca  hipervitaminosi, n f
  • es  hipervitaminosis
  • fr  hypervitaminose

Definición
Estat patològic produït per l'ús excessiu de vitamines.
  • ca  hipocràs, n m
  • es  hipocrás
  • fr  hypocras

Definición
Beguda aperitiva i aromàtica elaborada a base de vi, blanc o negre. Es posen a macerar en el vi unes espècies o unes fruites (vainilla, angèlica, nou moscada, aiguardent, gerds, ginebró, absenta poncem, macís, clau d'espècia, violeta, etc.). Ensucrat, i posteriorment filtrat, se serveix fresc com a aperitiu o al final de l'àpat. Però antany també s'utilitzava en cuina.
  • ca  hisop, n m
  • es  hisopo
  • fr  hysope

Definición
Planta herbàcia aromàtica perenne, pròpia de la conca mediterrània, que té un sabor amarg i una olor forta i una mica aspra. Té virtuts antiinflamatòries i expectorants, presa en infusió. Les seves propietats s'apliquen sobretot a la gola. És un remei infal·lible contra la inflamació de les amígdales. Antigament s'utilitzava per a perfumar sopes i farciments. Actualment intervé en la fabricació de licors, però també se n'utilitzen les fulles tendres com a condiment per a la cocció de peixos grassos o per a perfumar amanides, fins i tot en la xarcuteria. Antigament gaudia d'una gran consideració, com una espècie d'herba "sagrada".
  • ca  homogeneïtzar, v tr
  • es  homogeneizar
  • fr  homogénéiser

Definición
Fer una mescla homogènia, de la mateixa espècie o natura, constituïda de parts o elements uniformement integrats.
  • ca  homogeni -ènia, adj
  • es  homogéneo
  • fr  homogène

Definición
Es diu d'una preparació, d'una massa, d'una pasta, que està constituïda d'elements uniformement integrats que no es diferencien l'un de l'altre.
horari dels àpats horari dels àpats

  • ca  horari dels àpats, n m
  • es  horario de las comidas
  • fr  horaire des repas

Definición
Des del punt de vista alimentari i dietètic, està comprovat que no són recomanables els desdejunis pobres quan fa moltes hores que no s'han ingerit aliments i la persona s'ha d'enfrontar a l'activitat de la lluita diària, ni els dinars massa abundants quan s'ha de continuar treballant, i molt menys els sopars abans d'anar a dormir i descansar, quan no es consumeix cap energia.
  • ca  hortalissa, n f
  • es  hortaliza
  • fr  légume

Definición
Planta comestible que es cultiva en els horts, sigui quina sigui la part que se'n consumeix: fruit, llavors, fulles, tiges, bulbs, tubercles, arrels, cols, faves, pèsols, mongetes, tendres i seques. Les hortalisses juguen un paper particularment important en l'equilibri alimentari, amb la seva aportació en substàncies alcalines, que neutralitzen els àcids sortits dels aliments protídics. Riques en ferro, en sodi, en sofre, en magnesi, en coure i en iode, així com en vitamines (A, B1, B2, PP i C), participen en l'equilibri de les cèl·lules nervioses. Pel seu valor nutritiu, reduït, convé d'alternar-les en els menús amb llegums secs i hortalisses feculentes, com ara la patata. Les hortalisses serveixen, normalment, de guarnició a una carn o a un peix, però constitueixen també plats complets (sopes, gratinats i farciments). Les hortalisses fresques es conserven alguns dies en la part baixa del refrigerador, sense que la seva qualitat nutricional en pateixi les conseqüències. Els mètodes moderns de conservació, i les importacions, permeten ara de consumir-les al llarg de tot l'any, però el gastrònom apreciarà sempre avantatjosament l'hortalissa fresca de temporada.
  • ca  horticultura, n f
  • es  horticultura
  • fr  horticulture

Definición
Conjunt de tècniques i mètodes que s'empren en la producció de plantes comestibles i ornamentals. El conreu de plantes comestibles inclou la fructicultura, la pomologia (conreu d'arbres fruiters) i el conreu dels llegums. La producció de plantes ornamentals inclou la floricultura (conreu de flors).
  • ca  hortolà -ana, n m, f
  • es  hortelano
  • fr  maraîcher

Definición
Conreador d'un hort on es cultiven hortalisses.