trompa
trompa
- ca trompa, n m, f
- es trompa
- en horn player
Definició
Persona que toca la trompa.
trompa
trompa
- ca trompa, n f
- es trompa
- en horn
Definició
Tub d'orgue amb sonoritat de trompa.
trompeta
trompeta
- ca trompeta, n f
- es trompeta
- en trumpet
Definició
Instrument musical de vent, del grup del metall, format per un tub llarg, corbat generalment dos vegades, amb embocadura cònica, proveït de claus o pistons i acabat en pavelló.
trompeta
trompeta
- ca trompetista, n m, f
- ca trompeta, n m, f sin. compl.
- ca trompetiste | trompetista (valencià), n m, f var. ling.
- es trompeta
- es trompetista
- en trumpet player
- en trumpeter
Definició
Persona que toca la trompeta.
trompeteria
trompeteria
- ca trompeteria, n f
- es trompetería
- en trumpets
Definició
Conjunt de diverses trompetes.
trompeteria
trompeteria
- ca trompeteria, n f
- es trompetería
- en trumpet
Definició
Conjunt de registres metàl·lics de l'orgue que imiten el so de la trompeta.
trompetista
trompetista
- ca trompetista, n m, f
- ca trompeta, n m, f sin. compl.
- ca trompetiste | trompetista (valencià), n m, f var. ling.
- es trompeta
- es trompetista
- en trumpet player
- en trumpeter
Definició
Persona que toca la trompeta.
trompetiste | trompetista (valencià) (*)
trompetiste | trompetista (valencià) (*)
- ca trompetista, n m, f
- ca trompeta, n m, f sin. compl.
- ca trompetiste | trompetista (valencià), n m, f var. ling.
- es trompeta
- es trompetista
- en trumpet player
- en trumpeter
Definició
Persona que toca la trompeta.
tub
tub
- ca tub, n m
- es tubo
- en pipe
Definició
En els instruments de vent, tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l'aire de l'interior puga vibrar i produir sons.
tuba
tuba
- ca tuba, n f
- ca bombardó, n m sin. compl.
- es bombardón
- es tuba
- en bass saxhorn
- en tuba
Definició
Instrument musical de vent, del grup del metall i amb pistons, i que produïx el so més greu de la família del bombardí.
