Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

à la seconde [fr] à la seconde [fr]

Arts > Dansa

  • ca  à la seconde [fr], adj
  • ca  a la segona, adj sin. compl.
  • es  à la seconde, adj
  • fr  à la seconde, adj
  • en  à la seconde, adj

Arts > Dansa

Definición
Dit de la posició o del moviment que s'executa amb la cama o el braç estirat lateralment.

Nota

  • 1. Per exemple, développé à la seconde o battement tendu à la seconde.
  • 2. Algunes escoles també utilitzen el terme à la seconde aplicat a un moviment lateral.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme à la seconde (sin. compl. a la segona)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes à la seconde i a la segona com a sinònims (à la seconde com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a à la seconde:

    ·És el manlleu del francès sense adaptar, amb una llarga tradició i abast internacional, com tota la terminologia de la dansa clàssica procedent del francès; des d'un punt de vista lingüístic, és una locució adjectiva en què el nucli de la locució és l'adjectiu ordinal second -e ('segon -a'), que es construeix probablement a partir del terme bàsic de dansa clàssica seconde position ('segona posició'), que designa la posició fonamental de cames en què els peus estan separats a una distància d'uns 30 cm, amb les puntes obertes cap a l'exterior, o la posició fonamental de braços en què els braços s'estenen lleugerament arrodonits a banda i banda del cos, paral·lels al terra, de manera que en la segona posició les cames o els braços queden sempre al costat del cos.

    ·És la denominació preferent pels especialistes.

    ·En altres llengües, la forma francesa és la denominació habitual en l'àmbit i es documenta, per exemple, en diccionaris especialitzats de la dansa clàssica tant en anglès com en castellà.

    S'aprova la grafia à la seconde, amb un espai entre els mots que formen aquesta locució, seguint l'ortografia normativa, segons la qual s'escriuen sense guionet les expressions procedents d'altres llengües que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals, especialment les començades per partícules, com és el cas de à la seconde.

    Pel que fa a a la segona:

    ·És la traducció literal del terme francès, que correspon a una denominació lingüísticament adequada en català; des d'un punt de vista semàntic, igual que la denominació francesa, es basa en el terme bàsic de la dansa clàssica segona posició, que designa una posició fonamental de la dansa clàssica en què les cames o els braços es troben, d'una manera específica, al costat del cos.

    ·És una denominació que ja té un cert ús, especialment en contextos didàctics o quan no s'adjunta directament a la denominació francesa d'un pas concret.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu del francès.

    Formes desestimades

    -a la seconde: la semiadaptació del manlleu del francès, amb la simplificació de l'accent que no indica la vocal tònica, no correspon a la grafia documentada de manera general en català i en les altres llengües, i s'allunya de les solucions adoptades en la normalització al català de manlleus del francès en altres àmbits, en què sempre s'ha mantingut l'accentuació gràfica dels manlleus no adaptats del francès (décollage, art-déco, déjà-vu, etc.)

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
a la segona a la segona

Arts > Dansa

  • ca  à la seconde [fr], adj
  • ca  a la segona, adj sin. compl.
  • es  à la seconde, adj
  • fr  à la seconde, adj
  • en  à la seconde, adj

Arts > Dansa

Definición
Dit de la posició o del moviment que s'executa amb la cama o el braç estirat lateralment.

Nota

  • 1. Per exemple, développé à la seconde o battement tendu à la seconde.
  • 2. Algunes escoles també utilitzen el terme à la seconde aplicat a un moviment lateral.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme à la seconde (sin. compl. a la segona)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes à la seconde i a la segona com a sinònims (à la seconde com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a à la seconde:

    ·És el manlleu del francès sense adaptar, amb una llarga tradició i abast internacional, com tota la terminologia de la dansa clàssica procedent del francès; des d'un punt de vista lingüístic, és una locució adjectiva en què el nucli de la locució és l'adjectiu ordinal second -e ('segon -a'), que es construeix probablement a partir del terme bàsic de dansa clàssica seconde position ('segona posició'), que designa la posició fonamental de cames en què els peus estan separats a una distància d'uns 30 cm, amb les puntes obertes cap a l'exterior, o la posició fonamental de braços en què els braços s'estenen lleugerament arrodonits a banda i banda del cos, paral·lels al terra, de manera que en la segona posició les cames o els braços queden sempre al costat del cos.

    ·És la denominació preferent pels especialistes.

    ·En altres llengües, la forma francesa és la denominació habitual en l'àmbit i es documenta, per exemple, en diccionaris especialitzats de la dansa clàssica tant en anglès com en castellà.

    S'aprova la grafia à la seconde, amb un espai entre els mots que formen aquesta locució, seguint l'ortografia normativa, segons la qual s'escriuen sense guionet les expressions procedents d'altres llengües que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals, especialment les començades per partícules, com és el cas de à la seconde.

    Pel que fa a a la segona:

    ·És la traducció literal del terme francès, que correspon a una denominació lingüísticament adequada en català; des d'un punt de vista semàntic, igual que la denominació francesa, es basa en el terme bàsic de la dansa clàssica segona posició, que designa una posició fonamental de la dansa clàssica en què les cames o els braços es troben, d'una manera específica, al costat del cos.

    ·És una denominació que ja té un cert ús, especialment en contextos didàctics o quan no s'adjunta directament a la denominació francesa d'un pas concret.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu del francès.

    Formes desestimades

    -a la seconde: la semiadaptació del manlleu del francès, amb la simplificació de l'accent que no indica la vocal tònica, no correspon a la grafia documentada de manera general en català i en les altres llengües, i s'allunya de les solucions adoptades en la normalització al català de manlleus del francès en altres àmbits, en què sempre s'ha mantingut l'accentuació gràfica dels manlleus no adaptats del francès (décollage, art-déco, déjà-vu, etc.)

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
  • ca  à terre [fr], adj
  • ca  a terra, adj sin. compl.
  • es  à terre, adj
  • fr  à terre, adj
  • en  à terre, adj
  • en  on the floor, adj

Arts > Dansa

Definición
Dit del pas o del moviment que s'executa mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra, o mantenint les dues cames en contacte amb el terra o arran de terra.

Nota

  • Els passos o moviments à terre s'oposen als passos o moviments en l'air. Per exemple, el rond de jambe à terre s'oposa al rond de jambe en l'air.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme à terre (sin. compl. a terra)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes à terre i a terra com a sinònims (à terre com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a à terre:

    ·És el manlleu del francès sense adaptar, amb una llarga tradició i abast internacional, com tota la terminologia de la dansa clàssica procedent del francès; des d'un punt de vista lingüístic, es tracta d'una locució d'origen adverbial en ús d'adjectiu, formada per la preposició à i el substantiu terre ('terra'), pel fet que el tret essencial d'aquest concepte és el contacte o la proximitat dels peus amb el terra.

    ·Es documenta en diccionaris especialitzats en català.

    ·És la denominació preferent pels especialistes.

    ·En altres llengües, la forma francesa és la denominació habitual en l'àmbit i es documenta, per exemple, en diccionaris de la llengua general anglesos i en diccionaris especialitzats de dansa clàssica tant en anglès com en castellà.

    S'aprova la grafia à terre, amb un espai entre els mots que formen aquesta locució, seguint l'ortografia normativa, segons la qual s'escriuen sense guionet les expressions procedents d'altres llengües que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals, especialment les començades per partícules, com és el cas de à terre.

    Pel que fa a a terra:

    ·És la traducció literal del terme francès, que correspon a una denominació lingüísticament adequada en català, formada per la preposició a i el substantiu terra; des d'un punt de vista semàntic, igual que la denominació francesa, es basa en el fet que el tret essencial d'aquest concepte és el contacte o la proximitat dels peus amb el terra.

    ·És una denominació que ja té un cert ús, especialment en contextos didàctics o quan no s'adjunta directament a la denominació francesa d'un pas concret.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu del francès.

    ·En anglès en algun context també s'ha documentat la traducció literal del manlleu del francès (on the floor) per a designar aquest concepte.

    Formes desestimades

    -a terre: la semiadaptació del manlleu del francès, amb la simplificació de l'accent que no indica la vocal tònica, no correspon a la grafia documentada de manera general en català i en les altres llengües, i s'allunya de les solucions adoptades en la normalització al català de manlleus del francès en altres àmbits, en què sempre s'ha mantingut l'accentuació gràfica dels manlleus no adaptats del francès (décollage, art-déco, déjà-vu, etc.).

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
à terre [fr] à terre [fr]

Arts > Dansa

  • ca  à terre [fr], adj
  • ca  a terra, adj sin. compl.
  • es  à terre, adj
  • fr  à terre, adj
  • en  à terre, adj
  • en  on the floor, adj

Arts > Dansa

Definición
Dit del pas o del moviment que s'executa mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra, o mantenint les dues cames en contacte amb el terra o arran de terra.

Nota

  • Els passos o moviments à terre s'oposen als passos o moviments en l'air. Per exemple, el rond de jambe à terre s'oposa al rond de jambe en l'air.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme à terre (sin. compl. a terra)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes à terre i a terra com a sinònims (à terre com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a à terre:

    ·És el manlleu del francès sense adaptar, amb una llarga tradició i abast internacional, com tota la terminologia de la dansa clàssica procedent del francès; des d'un punt de vista lingüístic, es tracta d'una locució d'origen adverbial en ús d'adjectiu, formada per la preposició à i el substantiu terre ('terra'), pel fet que el tret essencial d'aquest concepte és el contacte o la proximitat dels peus amb el terra.

    ·Es documenta en diccionaris especialitzats en català.

    ·És la denominació preferent pels especialistes.

    ·En altres llengües, la forma francesa és la denominació habitual en l'àmbit i es documenta, per exemple, en diccionaris de la llengua general anglesos i en diccionaris especialitzats de dansa clàssica tant en anglès com en castellà.

    S'aprova la grafia à terre, amb un espai entre els mots que formen aquesta locució, seguint l'ortografia normativa, segons la qual s'escriuen sense guionet les expressions procedents d'altres llengües que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals, especialment les començades per partícules, com és el cas de à terre.

    Pel que fa a a terra:

    ·És la traducció literal del terme francès, que correspon a una denominació lingüísticament adequada en català, formada per la preposició a i el substantiu terra; des d'un punt de vista semàntic, igual que la denominació francesa, es basa en el fet que el tret essencial d'aquest concepte és el contacte o la proximitat dels peus amb el terra.

    ·És una denominació que ja té un cert ús, especialment en contextos didàctics o quan no s'adjunta directament a la denominació francesa d'un pas concret.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu del francès.

    ·En anglès en algun context també s'ha documentat la traducció literal del manlleu del francès (on the floor) per a designar aquest concepte.

    Formes desestimades

    -a terre: la semiadaptació del manlleu del francès, amb la simplificació de l'accent que no indica la vocal tònica, no correspon a la grafia documentada de manera general en català i en les altres llengües, i s'allunya de les solucions adoptades en la normalització al català de manlleus del francès en altres àmbits, en què sempre s'ha mantingut l'accentuació gràfica dels manlleus no adaptats del francès (décollage, art-déco, déjà-vu, etc.).

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
  • ca  adagi, n m
  • ca  adagio [it], n m sin. compl.
  • es  adagio, n m
  • fr  adage, n m
  • fr  adagio, n m
  • en  adage, n
  • en  adagio, n

Arts > Dansa

Definición
Combinació de passos i moviments executats amb ritme lent, que inclou sovint el sosteniment de les cames a gran altura i cal dur a terme amb control de l'equilibri, elegància i fluïdesa.

Nota

  • L'adagi pot formar part d'una classe de dansa clàssica, generalment de la segona part, com a exercicis al centre, o bé pot formar part de l'estructura d'un ballet, com a part d'un pas a dos.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme adagi (sin. compl. adagio)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes adagi i adagio com a sinònims (adagi com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a adagi:

    ·És l'adaptació del manlleu de l'italià adagio, el qual es recull amb la grafia original italiana en el diccionari normatiu per a designar un concepte diferent, propi de l'àmbit de la música, però semànticament relacionat.

    ·En l'àmbit de la dansa clàssica, l'adaptació del manlleu és tan o més habitual que la forma original italiana.

    ·Els especialistes es mostren partidaris de donar prioritat a la forma adaptada.

    ·En francès també es documenta en una de les principals obres lexicogràfiques de referència una adaptació del manlleu (adage) per a l'accepció pròpia de la dansa clàssica, mentre que per a l'accepció de l'àmbit de la música es recull la forma original italiana adagio.

    Pel que fa a adagio:

    ·És el manlleu de l'italià sense adaptar, que ja es recull en el diccionari normatiu amb un altre sentit, propi de l'àmbit de la música, però semànticament relacionat .

    ·Si bé en l'àmbit de la dansa, a diferència del que passa en l'àmbit de la música, aquest terme s'utilitza sovint en la seva forma adaptada (adagi), sembla que el manlleu sense adaptar també té ús.

    ·Els especialistes es mostren partidaris d'aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu adaptat.

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
adagio [it] adagio [it]

Arts > Dansa

  • ca  adagi, n m
  • ca  adagio [it], n m sin. compl.
  • es  adagio, n m
  • fr  adage, n m
  • fr  adagio, n m
  • en  adage, n
  • en  adagio, n

Arts > Dansa

Definición
Combinació de passos i moviments executats amb ritme lent, que inclou sovint el sosteniment de les cames a gran altura i cal dur a terme amb control de l'equilibri, elegància i fluïdesa.

Nota

  • L'adagi pot formar part d'una classe de dansa clàssica, generalment de la segona part, com a exercicis al centre, o bé pot formar part de l'estructura d'un ballet, com a part d'un pas a dos.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme adagi (sin. compl. adagio)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes adagi i adagio com a sinònims (adagi com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a adagi:

    ·És l'adaptació del manlleu de l'italià adagio, el qual es recull amb la grafia original italiana en el diccionari normatiu per a designar un concepte diferent, propi de l'àmbit de la música, però semànticament relacionat.

    ·En l'àmbit de la dansa clàssica, l'adaptació del manlleu és tan o més habitual que la forma original italiana.

    ·Els especialistes es mostren partidaris de donar prioritat a la forma adaptada.

    ·En francès també es documenta en una de les principals obres lexicogràfiques de referència una adaptació del manlleu (adage) per a l'accepció pròpia de la dansa clàssica, mentre que per a l'accepció de l'àmbit de la música es recull la forma original italiana adagio.

    Pel que fa a adagio:

    ·És el manlleu de l'italià sense adaptar, que ja es recull en el diccionari normatiu amb un altre sentit, propi de l'àmbit de la música, però semànticament relacionat .

    ·Si bé en l'àmbit de la dansa, a diferència del que passa en l'àmbit de la música, aquest terme s'utilitza sovint en la seva forma adaptada (adagi), sembla que el manlleu sense adaptar també té ús.

    ·Els especialistes es mostren partidaris d'aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu adaptat.

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
agrofotovoltaic -a agrofotovoltaic -a

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

  • ca  agrovoltaic -a, adj
  • ca  agrofotovoltaic -a, adj sin. compl.
  • es  agrivoltaico -ca, adj
  • es  agrofotovoltaico -ca, adj
  • es  agrovoltaico -ca, adj
  • fr  agriphotovoltaïque, adj
  • fr  agrivoltaïque, adj
  • fr  agrovoltaïque, adj
  • it  agrifotovoltaico -a, adj
  • it  agrivoltaico, adj
  • it  agrofotovoltaico, adj
  • it  agrovoltaico, adj
  • pt  agrovoltaico -a, adj
  • en  agrivoltaic, adj
  • en  agrophotovoltaic, adj
  • en  agrovoltaic, adj
  • en  agri-voltaic, adj var. ling.

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

Definición
Relatiu a l'agrovoltaisme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaic -a (sin. compl. agrofotovoltaic -a)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven els adjectius agrovoltaic -a i agrofotovoltaic -a, com a sinònims (agrovoltaic -a com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels adjectius voltaic -a (reducció, en aquest cas, de fotovoltaic -a) i fotovoltaic -a, respectivament, i la forma prefixada agro-, que significa 'camp' i, per extensió, 'agricultura'.

    ·Són formes descriptives, que s'identifiquen bé amb el concepte.

    ·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Malgrat que la forma agrofotovoltaic -a és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaic -a perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte.

    Vegeu també els criteris aplicats en l'aprovació del terme agrovoltaisme.

    [Acta 680, 30 de juny de 2021]
agrofotovoltaisme agrofotovoltaisme

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

  • ca  agrovoltaisme, n m
  • ca  agrofotovoltaisme, n m sin. compl.
  • es  agrifotovoltaica, n f
  • es  agrivoltaica, n f
  • es  agrivoltaísmo, n m
  • es  agrofotovoltaica, n f
  • es  agrovoltaica, n f
  • es  agrovoltaísmo, n m
  • fr  agriphotovoltaïque, n m
  • fr  agriphotovoltaïsme, n m
  • fr  agrivoltaïque, n m
  • fr  agrivoltaïsme, n m
  • fr  agrophotovoltaïque, n m
  • fr  agrovoltaïque, n m
  • fr  agrovoltaïsme, n m
  • it  agrifotovoltaico, n m
  • it  agrivoltaico, n m
  • it  agrofotovoltaico, n m
  • it  agrovoltaico, n m
  • en  agrivoltaics, n
  • en  agrivoltaism, n
  • en  agrophotovoltaics, n
  • en  agrovoltaics, n
  • de  Agriphotovoltaik, n f
  • de  Agrivoltaik, n f
  • de  Agrophotovoltaik, n f
  • de  Agrovoltaik, n f

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

Definición
Sistema d'explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d'electricitat a partir de la llum solar.

Nota

  • En l'agrovoltaisme generalment s'instal·len plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s'integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaisme (sin. compl. agrofotovoltaisme)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme, com a sinònims (agrovoltaisme com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels substantius voltaisme (reducció, en aquest cas, de fotovoltaisme) i fotovoltaisme, respectivament, i la forma prefixada agro-, que pren aquí el significa d''agricultura' per extensió del sentit originari, que és 'camp'. Els substantius voltaisme i fotovoltaisme no es documenten en català (sí, en canvi, les formes anàlogues en anglès, italià i en altres llengües), però són derivats possibles, a partir dels adjectius normatius voltaic -a i fotovoltaic -a, respectivament, relacionats amb la conversió de l'energia lluminosa en energia elèctrica.

    ·Són formes descriptives, que s'identifiquen amb el concepte.

    ·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Malgrat que la forma agrofotovoltaisme és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaisme perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte (la forma voltaisme s'associa amb la producció d'electricitat per mitjans químics i aquesta condició descarta altres tipus d'energia obtingudes en el medi natural, com ara l'eòlica o la hidràulica).

    Formes desestimades

    -agrivoltaisme, agrifotovoltaisme

    Entre agrovoltaisme (i agrofotovoltaisme) i agrivoltaisme (i agrifotovoltaisme), s'ha optat per les denominacions amb el formant agro-, perquè és el que s'utilitza habitualment en català en la creació de nous mots relacionats amb el camp i, per extensió, amb l'agricultura (agropecuari -ària, agroindustrial, agroalimentari -ària, agroturisme, agroquímica, etc.). Cal tenir present que el formant agri- només és present en formes cultes procedents del llatí, com ara agricultor, agricultura, agrícola o agrimensor.

    Si bé, pel tipus de formació (compost nominal a la manera culta), les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme suggereixen una relació de subordinació de l'agricultura respecte a la generació d'energia -mentre que el concepte se sol interpretar com una suma d'agricultura i generació d'electricitat, segons els experts-, el Consell Supervisor fa notar que les formes amb agri- tampoc no porten necessàriament a una lectura coordinada dels formants, malgrat que poden interpretar-se, com suggereixen algunes fonts, com a mots creuats, és a dir, com el resultat d'unir (foto)voltaisme al prefixoide agri-, truncat de agricultura.

    Igualment, cal tenir present que en altres llengües les solucions creades a partir de la forma prefixada agro- tenen un ús considerable i fins i tot en algun cas (per exemple, en alemany) són les més utilitzades. El fet que tingui també una documentació considerable l'adjectiu relacionat agrovoltaic -a (i agrofotovoltaic -a) -que és a la base del substantiu i pot llegir-se amb una relació de coordinació entre els formants, com passa amb molts altres compostos adjectivals a la manera culta- és un argument més per a la preferència per agrovoltaisme i agrofotovoltaisme.(1)

    -agrovoltaic, agrofotovoltaic, agrovoltaica, agrofotovoltaica: Són substantivacions dels adjectius corresponents (a partir, segurament, de formes com ara sistema agro(foto)voltaic o tecnologia agro(foto)voltaica). Malgrat que en altres llengües (francès i castellà, per exemple) tenen ús i que la forma femenina seguiria el patró de formació d'altres denominacions com ara botànica, genètica o lingüística, d'origen també adjectival, s'ha optat per la forma amb -isme, que en català té més ús i és la preferida pels experts consultats. Pel que fa a la forma masculina (agrovoltaic o agrofotovoltaic), és una solució estranya en català.

    (1) Sobre la classificació dels compostos cultes segons la relació entre les seves bases, vegeu el capítol 17.7.2 de la gramàtica normativa:
    "Els compostos cultes nominals presenten habitualment una relació subordinant entre les bases: la base de la dreta és el nucli que és modificat per la de l'esquerra. [...] Més esporàdicament trobem compostos cultes nominals amb les bases coordinades, com en Euràsia o Indoxina. [...] Els compostos cultes adjectivals poden presentar una relació subordinant entre les bases, [...] o més freqüentment una relació coordinant entre les bases." (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016. 1439 p. ISBN 978-84-9965-316-7)

    Sobre el sorgiment de compostos nominals cultes amb una relació coordinada entre les bases, vegeu també l'article "La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats" (EGEA, Àngels. La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia SCATERM, 2012. <<scaterm.llocs.iec.cat/2012/06/21/la-sedoanalgesia-o-els-compostos-cultes-amb-dos-noms-coordinats/&gt;> [Consulta: 08 juliol 2012])

    [Acta 680, 30 de juny de 2021]
agrovoltaic -a agrovoltaic -a

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

  • ca  agrovoltaic -a, adj
  • ca  agrofotovoltaic -a, adj sin. compl.
  • es  agrivoltaico -ca, adj
  • es  agrofotovoltaico -ca, adj
  • es  agrovoltaico -ca, adj
  • fr  agriphotovoltaïque, adj
  • fr  agrivoltaïque, adj
  • fr  agrovoltaïque, adj
  • it  agrifotovoltaico -a, adj
  • it  agrivoltaico, adj
  • it  agrofotovoltaico, adj
  • it  agrovoltaico, adj
  • pt  agrovoltaico -a, adj
  • en  agrivoltaic, adj
  • en  agrophotovoltaic, adj
  • en  agrovoltaic, adj
  • en  agri-voltaic, adj var. ling.

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

Definición
Relatiu a l'agrovoltaisme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaic -a (sin. compl. agrofotovoltaic -a)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven els adjectius agrovoltaic -a i agrofotovoltaic -a, com a sinònims (agrovoltaic -a com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels adjectius voltaic -a (reducció, en aquest cas, de fotovoltaic -a) i fotovoltaic -a, respectivament, i la forma prefixada agro-, que significa 'camp' i, per extensió, 'agricultura'.

    ·Són formes descriptives, que s'identifiquen bé amb el concepte.

    ·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Malgrat que la forma agrofotovoltaic -a és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaic -a perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte.

    Vegeu també els criteris aplicats en l'aprovació del terme agrovoltaisme.

    [Acta 680, 30 de juny de 2021]
agrovoltaisme agrovoltaisme

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

  • ca  agrovoltaisme, n m
  • ca  agrofotovoltaisme, n m sin. compl.
  • es  agrifotovoltaica, n f
  • es  agrivoltaica, n f
  • es  agrivoltaísmo, n m
  • es  agrofotovoltaica, n f
  • es  agrovoltaica, n f
  • es  agrovoltaísmo, n m
  • fr  agriphotovoltaïque, n m
  • fr  agriphotovoltaïsme, n m
  • fr  agrivoltaïque, n m
  • fr  agrivoltaïsme, n m
  • fr  agrophotovoltaïque, n m
  • fr  agrovoltaïque, n m
  • fr  agrovoltaïsme, n m
  • it  agrifotovoltaico, n m
  • it  agrivoltaico, n m
  • it  agrofotovoltaico, n m
  • it  agrovoltaico, n m
  • en  agrivoltaics, n
  • en  agrivoltaism, n
  • en  agrophotovoltaics, n
  • en  agrovoltaics, n
  • de  Agriphotovoltaik, n f
  • de  Agrivoltaik, n f
  • de  Agrophotovoltaik, n f
  • de  Agrovoltaik, n f

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar

Definición
Sistema d'explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d'electricitat a partir de la llum solar.

Nota

  • En l'agrovoltaisme generalment s'instal·len plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s'integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaisme (sin. compl. agrofotovoltaisme)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme, com a sinònims (agrovoltaisme com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels substantius voltaisme (reducció, en aquest cas, de fotovoltaisme) i fotovoltaisme, respectivament, i la forma prefixada agro-, que pren aquí el significa d''agricultura' per extensió del sentit originari, que és 'camp'. Els substantius voltaisme i fotovoltaisme no es documenten en català (sí, en canvi, les formes anàlogues en anglès, italià i en altres llengües), però són derivats possibles, a partir dels adjectius normatius voltaic -a i fotovoltaic -a, respectivament, relacionats amb la conversió de l'energia lluminosa en energia elèctrica.

    ·Són formes descriptives, que s'identifiquen amb el concepte.

    ·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Malgrat que la forma agrofotovoltaisme és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaisme perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte (la forma voltaisme s'associa amb la producció d'electricitat per mitjans químics i aquesta condició descarta altres tipus d'energia obtingudes en el medi natural, com ara l'eòlica o la hidràulica).

    Formes desestimades

    -agrivoltaisme, agrifotovoltaisme

    Entre agrovoltaisme (i agrofotovoltaisme) i agrivoltaisme (i agrifotovoltaisme), s'ha optat per les denominacions amb el formant agro-, perquè és el que s'utilitza habitualment en català en la creació de nous mots relacionats amb el camp i, per extensió, amb l'agricultura (agropecuari -ària, agroindustrial, agroalimentari -ària, agroturisme, agroquímica, etc.). Cal tenir present que el formant agri- només és present en formes cultes procedents del llatí, com ara agricultor, agricultura, agrícola o agrimensor.

    Si bé, pel tipus de formació (compost nominal a la manera culta), les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme suggereixen una relació de subordinació de l'agricultura respecte a la generació d'energia -mentre que el concepte se sol interpretar com una suma d'agricultura i generació d'electricitat, segons els experts-, el Consell Supervisor fa notar que les formes amb agri- tampoc no porten necessàriament a una lectura coordinada dels formants, malgrat que poden interpretar-se, com suggereixen algunes fonts, com a mots creuats, és a dir, com el resultat d'unir (foto)voltaisme al prefixoide agri-, truncat de agricultura.

    Igualment, cal tenir present que en altres llengües les solucions creades a partir de la forma prefixada agro- tenen un ús considerable i fins i tot en algun cas (per exemple, en alemany) són les més utilitzades. El fet que tingui també una documentació considerable l'adjectiu relacionat agrovoltaic -a (i agrofotovoltaic -a) -que és a la base del substantiu i pot llegir-se amb una relació de coordinació entre els formants, com passa amb molts altres compostos adjectivals a la manera culta- és un argument més per a la preferència per agrovoltaisme i agrofotovoltaisme.(1)

    -agrovoltaic, agrofotovoltaic, agrovoltaica, agrofotovoltaica: Són substantivacions dels adjectius corresponents (a partir, segurament, de formes com ara sistema agro(foto)voltaic o tecnologia agro(foto)voltaica). Malgrat que en altres llengües (francès i castellà, per exemple) tenen ús i que la forma femenina seguiria el patró de formació d'altres denominacions com ara botànica, genètica o lingüística, d'origen també adjectival, s'ha optat per la forma amb -isme, que en català té més ús i és la preferida pels experts consultats. Pel que fa a la forma masculina (agrovoltaic o agrofotovoltaic), és una solució estranya en català.

    (1) Sobre la classificació dels compostos cultes segons la relació entre les seves bases, vegeu el capítol 17.7.2 de la gramàtica normativa:
    "Els compostos cultes nominals presenten habitualment una relació subordinant entre les bases: la base de la dreta és el nucli que és modificat per la de l'esquerra. [...] Més esporàdicament trobem compostos cultes nominals amb les bases coordinades, com en Euràsia o Indoxina. [...] Els compostos cultes adjectivals poden presentar una relació subordinant entre les bases, [...] o més freqüentment una relació coordinant entre les bases." (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016. 1439 p. ISBN 978-84-9965-316-7)

    Sobre el sorgiment de compostos nominals cultes amb una relació coordinada entre les bases, vegeu també l'article "La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats" (EGEA, Àngels. La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia SCATERM, 2012. <<scaterm.llocs.iec.cat/2012/06/21/la-sedoanalgesia-o-els-compostos-cultes-amb-dos-noms-coordinats/&gt;> [Consulta: 08 juliol 2012])

    [Acta 680, 30 de juny de 2021]