Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

aiguaneu aiguaneu

Física > Meteorologia

  • ca  aiguaneu, n f
  • es  aguanieve, n f
  • es  cellisca, n f
  • es  agua nieve, n m var. ling.
  • fr  giboulée, n f
  • en  sleet, n

Física > Meteorologia

Definició
Aigua constituïda per neu a mig fondre o per una barreja de pluja i neu que cau en un episodi d'aiguaneu.
anona cor de bou anona cor de bou

Alimentació > Fruita

  • ca  anona cor de bou, n f
  • ca  xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona corazón, n f
  • es  anona de Cuba, n f
  • es  anona roja, n f
  • es  candón, n m
  • es  corazón de buey, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone coeur de boeuf, n f
  • fr  cachiman cœur de bœuf, n m
  • fr  coeur de boeuf, n m
  • fr  coeur-de-boeuf, n m
  • fr  corossol, n m
  • en  bull's heart, n
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullock's-heart, n
  • en  custard apple, n
  • en  ox-heart, n
  • en  wild-sweetsop, n
  • en  bullock heart, n var. ling.

Alimentació > Fruita

Definició
Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.

Nota

  • Criteris aplicats aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

    S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

    ·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

    ·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

    Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

    Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    (2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
anona pinya anona pinya

Alimentació > Fruita

  • ca  anona pinya, n f
  • ca  ata, n f sin. compl.
  • ca  xirimoia blanca, n f sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  poshte, n f
  • es  riñón, n m
  • es  saramuyo, n m
  • fr  anone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • en  custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n

Alimentació > Fruita

Definició
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):

    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud, d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
anoner cor de bou anoner cor de bou

Botànica

  • ca  anoner cor de bou, n m
  • ca  xirimoier cor de bou, n m sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona cimarrona, n f
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona de monte, n f
  • es  anona de redecilla, n f
  • es  chirimoyo de Cuba, n m
  • es  jachalí, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone cœur de bœuf, n f
  • fr  cœur de bœuf, n m
  • fr  cachiman, n m
  • fr  corossolier réticulé, n m
  • fr  suncuyo, n m
  • pt  coração-de-boi, n m
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullocks heart, n
  • en  custard apple, n
  • de  Netzannone, n f
  • nc  Annona reticulata

Botànica

Definició
Arbre de la família de les annonàcies, originari de l'Amèrica Central, de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

Nota

  • 1. El fruit de l'anoner cor de bou és l'anona cor de bou.
  • 2. Criteris aplicats aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

    S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

    ·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

    ·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

    Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

    Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).


    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    (2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • castellà de Cuba: mamón
    Altres denominacions documentades en portuguès:
    araticum, araticum-de-cheiro, ata, cachimã, cachimanteiro, jacama, miloló, pinha, condessa , fruta-do-conde , fruta-da-condessa.
  • ca  anoner pinya, n m
  • ca  ata, n m sin. compl.
  • ca  xirimoier pinya, n m sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona azucarada, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  anonillo, n m
  • es  anono, n m
  • es  atá, n m
  • es  até, n m
  • es  atemoya, n f
  • es  ates, n m
  • es  cachimán, n m
  • es  candón, n m
  • es  candongo, n m
  • es  chirimoya, n f
  • es  chirimoyo, n m
  • es  corazón cimarrón, n m
  • es  fruta de condesa, n f
  • es  fruta del conde, n f
  • es  mocuyo, n m
  • es  poshte, n m
  • es  riñón, n m
  • es  samaralla, n f
  • es  saramollo, n m
  • es  saramuyo, n m var. ling.
  • fr  annone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  attier, n m
  • fr  cachiman canelle, n m
  • fr  cachiment canelle, n m
  • fr  corossol, n m
  • fr  corossolier écailleux, n m
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pommier canelle, n m
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • pt  fruta-pinha, n f
  • ptBR  ata, n f
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • ptBR  fruta-do-conde, n f
  • ptBR  pinha, n f
  • ptBR  pinha-ata, n f
  • ptBR  pinheira, n f
  • en  apple bush, n
  • en  caneel apple, n
  • en  custard apple, n
  • en  scaly custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • de  Rahmapfel, n m
  • de  Süßsack, n m
  • de  Zimtapfel, n m
  • nc  Annona squamosa

Botànica

Definició
Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

  • 1. El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):

    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud, d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
antropogènic -a antropogènic -a

Física > Meteorologia

  • ca  homogenitus [la], adj
  • ca  antropogènic -a, adj sin. compl.
  • es  homogenitus, adj
  • fr  homogenitus, adj
  • en  anthropogenic, adj
  • en  artificial, adj
  • en  homogenitus, adj

Física > Meteorologia

Definició
Dit del núvol especial que s'origina com a conseqüència de l'activitat humana.

Nota

  • 1. Són exemples de núvols homogenitus els generats pels deixants dels avions o pels corrents tèrmics ascendents que produeixen les torres de refredament de les centrals elèctriques.
  • 2. El núvol homogenitus també es coneix amb les formes antroponúvol (en català); antroponube (en castellà); anthroponuage (en francès) i anthropocloud (en anglès).
  • 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
arbust de la mel arbust de la mel

Botànica

  • ca  arbust de la mel, n m
  • ca  ciclòpia, n f sin. compl.
  • es  arbusto de miel, n m
  • fr  buisson à miel, n m
  • fr  buisson de miel, n m
  • en  honey bush, n
  • en  honeybush, n var. ling.
  • nc  Cyclopia intermedia

Botànica

Definició
Arbust de la família de les fabàcies del gènere Cyclopia, principalment Cyclopia intermedia, que creix només en àrees reduïdes del sud-oest i el sud-est de Sud-àfrica, amb flors que fan olor de mel i fulles que s'utilitzen per a preparar una infusió de gust dolç.
Planta de la família de les fabàcies, amb les fulles de la qual es prepara una infusió de característiques semblants a la del roibos.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme arbust de la mel (sin. compl. ciclòpia):

    S'aproven les denominacions arbust de la mel i ciclòpia, com a sinònimes (ciclòpia com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a arbust de la mel,

    ·és un calc de la denominació anglesa honey bush, la qual, al seu torn és probablement un calc de l'afrikaans heuningbos;

    ·és una denominació motivada, que fa referència a l'olor de mel que fan les flors d'aquestes plantes;

    ·ja es documenta en català;

    ·en altres llengües també s'utilitza la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a ciclòpia,

    ·és l'adaptació del nom genèric científic Cyclopia;

    ·pot considerar-se una forma adequada, si bé és genèrica i podria aplicar-se a qualsevol espècie del gènere (totes les espècies de Cyclopia, de fet, s'empren per a fer infusions, encara que comercialment se n'exploten bàsicament cinc, i sobretot Cyclopia intermèdia);

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Es desestima la forma arbust de mel perquè es considera una solució poc natural en català. El fet que aquest arbust no produeixi mel (arbust de la mel podria suggerir això) no es considera un argument de pes per a donar preferència a arbust de mel, forma que també podria remetre erròniament, per exemple, a la idea d'un arbust impregnat de mel. Cal tenir present que l'especificador de la mel no necessàriament té el sentit 'que produeix mel', sinó que pot significar, simplement, 'que té relació amb la mel'.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
arc fosc arc fosc

Física > Meteorologia

  • ca  arcus, n m
  • ca  arc fosc, n m sin. compl.
  • es  arco oscuro, n m
  • es  arcus, n m
  • fr  arc sombre, n m
  • fr  arcus, n m
  • en  arcus, n m

Física > Meteorologia

Definició
Complement de núvol en forma de rodet horitzontal arquejat, dens i fosc, amb el contorn esparracat, que se situa a la part frontal baixa d'un cúmulus o d'un cumulonimbus.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  arcus, n m
  • ca  arc fosc, n m sin. compl.
  • es  arco oscuro, n m
  • es  arcus, n m
  • fr  arc sombre, n m
  • fr  arcus, n m
  • en  arcus, n m

Física > Meteorologia

Definició
Complement de núvol en forma de rodet horitzontal arquejat, dens i fosc, amb el contorn esparracat, que se situa a la part frontal baixa d'un cúmulus o d'un cumulonimbus.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
asperitas [la] asperitas [la]

Física > Meteorologia

  • ca  asperitas [la], n m
  • es  asperatus, n m
  • es  asperitas, n f
  • es  undulatus asperatus, n m
  • fr  asperatus, n m
  • fr  asperatus undulatus, n m
  • fr  asperitas, n m
  • en  asperitas, n
  • en  undulatus asperatus, n

Física > Meteorologia

Definició
Complement de núvol d'un estratocúmulus o un altocúmulus constituït per ondulacions localitzades a la base del núvol, llises o amb altres complements afegits més petits, que fan l'efecte de mar tempestuosa mirades de sota estant.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]