Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

brunzidora ala-roja brunzidora ala-roja

Zoologia > Insectes

  • ca  brunzidora ala-roja, n f
  • es  cigarra sangrienta, n f
  • fr  cigale rouge, n f
  • nc  Tibicina haematodes

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brunzidora ala-roja:

    S'aprova la denominació brunzidora ala-roja pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic: brunzidora és una forma proposada pels especialistes, i ratificada pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels tibicinins (com és el cas d'aquesta espècie), que tenen un cant característic, i el complement ala-roja fa referència a la coloració de la nervadura de les ales d'aquest insecte;

    ·el compost ala-roja segueix el paral·lelisme de formes com ara alablanc, alablau, alaverd, etc., molt emprades, per exemple, en l'àmbit ornitològic;

    ·és la denominació proposada pels especialistes.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
brunzidora cotonosa brunzidora cotonosa

Zoologia > Insectes

  • ca  brunzidora cotonosa, n f
  • fr  cigale cotonneuse, n f
  • fr  cigalon, n m
  • nc  Tibicina tomentosa

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brunzidora cotonosa:

    S'aprova la denominació brunzidora cotonosa pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic: brunzidora és una forma proposada pels especialistes, i ratificada pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels tibicinins (com és el cas d'aquesta espècie), que tenen un cant característic, i el complement cotonosa fa referència a la pilositat blanca que presenta aquest insecte;

    ·és la denominació proposada pels especialistes;

    ·en francès es documenta la forma anàloga.

    La forma brunzidora tomentosa, que reprèn l'específic del nom científic (tomentós -osa és "Cobert de toment", i toment és "En bot., conjunt dens de pèls que formen com una borra", segons el diccionari normatiu) ha estat descartada pels especialistes, que creuen que és una forma massa culta i poc entenedora.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
brunzidora d'Occitània brunzidora d'Occitània

Zoologia > Insectes

  • ca  brunzidora d'Occitània, n f
  • fr  cigale de Fairmaire, n f
  • fr  cigale des cistes, n f
  • nc  Tibicina corsica fairmairei

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàsids > Tibicinins > Tibicina

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brunzidora d'Occitània:

    S'aprova la denominació brunzidora d'Occitània pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic: brunzidora és una forma proposada pels especialistes, i ratificada pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels tibicinins (com és el cas d'aquesta subespècie), que tenen un cant característic, i el complement d'Occitània fa referència a la distribució de l'insecte, que es coneix només en unes poques localitats occitanes;

    ·és la denominació proposada pels especialistes.

    Es prefereix el complement d'Occitània a occitana, d'acord amb la tendència observada en els zoònims tradicionals i amb el criteri establert pel Consell Supervisor per a la denominació d'ocells, en què es recomana que la referència als països i les regions s'expressi, en general, amb la forma sintagmàtica. (1)

    També s'han valorat les formes següents, finalment descartades:

    -brunzidora de Fairmaire, a partir del subespecífic del nom científic, que fa referència a l'entomòleg Léon Fairmaire: els especialistes es mostren més partidaris d'una denominació basada en trets descriptius de l'insecte (morfologia, distribució, hàbitat, costums, etc.);

    -brunzidora de l'estepa, referida a la planta nutrícia i anàloga a la forma francesa cigale des cistes: els especialistes posen en dubte que l'estepa sigui la planta nutrícia principal d'aquesta espècie.

    (1)Vegeu TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016.
    <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf
    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
brunzidora de Còrsega brunzidora de Còrsega

Zoologia > Insectes

  • ca  brunzidora de Còrsega, n f
  • fr  cigale corse, n f
  • nc  Tibicina corsica corsica

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brunzidora de Còrsega:

    S'aprova la denominació brunzidora de Còrsega pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic: brunzidora és una forma proposada pels especialistes, i ratificada pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels tibicinins (com és el cas d'aquesta subespècie), que tenen un cant característic, i el complement de Còrsega fa referència a la distribució de l'insecte;

    ·el complement de Còrsega reprodueix l'específic científic (corsica);

    ·és la denominació proposada pels especialistes;

    ·en francès s'utilitza la forma anàloga.

    Es prefereix el complement de Còrsega a corsa, d'acord amb la tendència observada en els zoònims tradicionals i amb el criteri establert pel Consell Supervisor per a la denominació d'ocells, en què es recomana que la referència als països, les regions i les illes s'expressi, en general, amb la forma sintagmàtica.(1)

    (1)Vegeu TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016.
    <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
brunzidora de garriga brunzidora de garriga

Zoologia > Insectes

  • ca  brunzidora de garriga, n f
  • fr  cigale des garrigues, n f
  • fr  cigale du garric, n f
  • nc  Tibicina garricola

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids >Tibicinins > Tibicina

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brunzidora de garriga:

    S'aprova la denominació brunzidora de garriga pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic: brunzidora és una forma proposada pels especialistes, i ratificada pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels tibicinins (com és el cas d'aquesta espècie), que tenen un cant característic, i el complement de garriga fa referència a l'hàbitat de l'insecte;

    ·el complement de garriga reprodueix l'específic científic (garricola);

    ·és la denominació proposada pels especialistes;

    ·en francès s'utilitzen formes anàlogues.

    Es prefereix de garriga a garriguenca, d'acord amb el criteri establert pel Consell Supervisor per a la denominació d'ocells, en què es recomana que els hàbitats referits a tipus de vegetació (formacions o comunitats vegetals, conreus, plantes, etc.) s'introdueixin amb la forma sintagmàtica.(1)

    (1)Vegeu TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016.
    <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
brunzidora sigil·lada brunzidora sigil·lada

Zoologia > Insectes

  • ca  brunzidora sigil·lada, n f
  • fr  cigale quadri-signée, n f
  • fr  cigale quatre-fois-signée, n f
  • fr  cigale quatre fois signée, n f var. ling.
  • nc  Tibicina quadrisignata

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brunzidora sigil·lada:

    S'aprova la denominació brunzidora sigil·lada pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic: brunzidora és una forma proposada pels especialistes, i ratificada pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels tibicinins (com és el cas d'aquesta espècie), que tenen un cant característic, i el complement sigil·lada ("Que ha estat marcat amb taques anàlogues a segells", segons el diccionari normatiu) fa referència a les taques que presenta l'insecte al dors;

    ·el complement sigil·lada remet a l'específic del nom científic (quadrisignata), que és, però, més precís (quadrisignata vol dir 'amb quatre taques');

    ·és la denominació proposada pels especialistes.


    Es descarta forma brunzidora quadrisigil·lada perquè els especialistes consideren que és una solució innecessàriament complexa, encara que més precisa. Comenten que en realitat es poden diferenciar vuit taques taronges separades al dors de l'espècie, si bé les quatre centrals són les més evidents.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
bufarut(central) bufarut(central)

Física > Meteorologia

  • ca  remolí de pols, n m
  • ca  bufarut (central), n m sin. compl.
  • ca  follet (nord-occidental) (septentrional), n m sin. compl.
  • ca  revolví de pols (nord-occidental), n m sin. compl.
  • ca  terbolí de pols (balear), n m sin. compl.
  • es  remolino de arena, n m
  • es  remolino de polvo, n m
  • es  tolvanera, n f
  • fr  tourbillon de poussière, n m
  • fr  tourbillon de sable, n m
  • en  dust devil, n
  • en  dust whirl, n
  • en  sand whirl, n

Física > Meteorologia

Definició
Remolí de vent fort i sobtat amb algunes desenes de metres d'alçada, poc diàmetre i eix quasi vertical, propi de dies càlids d'estiu, afavorit per un escalfament localitzat del terreny, que avança en aire clar i es fa visible a causa de la pols, les fulles o la sorra que aixeca o del moviment de les herbes dels camps que travessa.

Nota

  • 1. En català central també té ús, localment, la forma barrufet. Altres formes locals possibles, d'acord amb les variants del genèric remolí, serien tartalló de pols (en xipella) i torb de pols o torbera de pols (en zones del septentrional).
  • 2. Criteris aplicats en l'aprovació del terme remolí de pols (sin. compl. bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols):

    S'aproven les denominacions remolí de pols, bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols, barrufet, tartalló de pols i torb de pols o torbera de pols com a sinònimes (remolí de pols com a forma principal i la resta com a sinònims complementaris, alguns dels quals, d'abast més local, consignats en nota), pels motius següents:

    ·remolí de pols, revolví de pols i terbolí de pols són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: el substantiu remolí (amb el significat genèric "Massa d'aire, d'aigua, etc., animada d'un ràpid moviment giratori", segons el diccionari normatiu) és supradialectal, motiu pel qual remolí de pols es proposa com a designació preferent, mentre que revolví i terbolí són formes equivalents menys generalitzades, utilitzades segons la zona del domini lingüístic;(1)

    ·bufarut i follet, al seu torn, són designacions ja tradicionals d'aquest concepte en zones del català central (bufarut) i del català nord-occidental i septentrional (follet);

    ·la forma barrufet, recollida al diccionari normatiu per a designar aquest concepte, és d'ús local (el DCVB(2) la localitza a Vilanova i la Geltrú i l'Atles lingüístic del domini català, en una zona pròxima) i, d'acord amb això, s'opta per esmentar-la en una nota a la fitxa terminològica;

    ·les formes tartalló de pols, torb de pols i torbera de pols, recollides també en nota, estan construïdes sobre els substantius tartalló, torb i torbera, respectivament, utilitzats localment amb el sentit genèric de 'remolí de vent';

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a l'origen etimològic de cada forma, l'Atles lingüístic recull el següent:

    -remolí és un postverbal de remolinar-se, compost del prefix re- i de molí (del llatí molinu), 'formar terbolí com les aigües en el càcol del molí';

    -revolví és un compost del prefix re- i d'un derivat de l'antic volvre (del llatí volvere 'girar') més el sufix diminutiu (del llatí -inu);

    -terbolí prové del llatí turbininu, derivat de de tŭrbo, -ĭnis 'remolí ', amb dissimilació n-n en l-n i metàtesi de *torbelí en terbolí;

    -bufarut és un derivat de bufar, a partir del sufix intensiu -ut;

    -follet és un diminutiu de foll i s'explica, probablement, per la relació supersticiosa popular d'aquest vent arremolinat amb el mal, igual que barrufet, modificació de berruguet, considerat un ésser diminut com una berruga, per atracció de barrufa, -ada 'vent impetuós' o de brufar 'esquitxar';

    -tartalló és un derivat de tartall 'tartamut', motivat, probablement, per la remor sincopada de les fulles que arremolina el vent;

    -torb prové de l'occità torb, del llatí turbo, que significa 'remolí'; torbera és una variant de torb.

    (1)Vegeu VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (2)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002.<dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]