Argot culinari i gastronòmic

Salsa considerada una de les salses mares, feta amb un roux blanc de farina, mantega, nou moscada i pebre blanc (aquest últim segons la preparació a què va destinada).

Planta herbàcia, olorosa, que es cria en els pedregals mediterranis. Ha estat considerada diürètica i astringent.

Licor fet a base de 27 plantes diferents, amb una graduació alcohòlica de 43º. El color groc que té es deu al safrà que hi afegeixen al final de l'envelliment, que dura tres anys.

Planta present en totes les regions subtropicals i que es cultiva com a ornamental o medicinal. La infusió de les seves fulles i flors és recomanada per a les malalties del fetge i dels ronyons.

Menjada que hom fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. Antany es preparava cap a les cinc de la tarda, i constituïa un autèntic àpat, generalment fred. Avui dia el berenar sols és per als infants, els escolars i els malalts (sucs de fruita, pa, pastissets, xocolata, llet, etc.). És un mot panromànic procedent del llatí merenda. Documentat el 1264.

Menjada que hom fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. Antany es preparava cap a les cinc de la tarda, i constituïa un autèntic àpat, generalment fred. Avui dia el berenar sols és per als infants, els escolars i els malalts (sucs de fruita, pa, pastissets, xocolata, llet, etc.). És un mot panromànic procedent del llatí merenda. Documentat el 1264.

Planta perenne de la família de les labiades, de fulles dentades, piloses i flors blanques o rosades. Les fulles fresques s'usen en alimentació.

Beguda desagradable d'aspecte i de sabor, de mala qualitat.

Ingerir qualsevol líquid simple o compost que va a parar directament a l'estómac. "Beure més que una esponja" o "beure més que una tina", són expressions que s'apliquen a la persona que beu immoderadament, la qual cosa afecta el seu comportament.

Beure xuclant el líquid.