Argot culinari i gastronòmic

Fruit o llavor dels cereals.

Llavor d'algunes plantes lleguminoses i fruit de certes plantes: cafè, pebre, mostassa, all, magrana, etc.

Grau alcohòlic que té un vi o qualsevol altra beguda alcohòlica.

Utensili de cuina emprat per a rostir carns i peixos. El model més antic consisteix en una reixeta de ferro forjat proveïda d'un mànec i muntada sobre quatre potes que l'allunya de les brases sobre les quals es col·loca. Prèviament oliada, és adient per a les peces de carn grans. Un altre model està format per dues graelles unides per una xarnera entre les quals s'empresonen els aliments que es rostiran, en especial peces petites a les quals sol ser difícil donar la volta amb una graella simple. Amb la modernització dels estris i utensilis de cuina, avui dia es disposa de diversos elements escalfadors per rostir els aliments com són: les plaques de rostir al forn, les planxes amb contacte directe amb els cremadors, les salamandres; tots ells proveïts d'una font de calor elèctrica o de gas, segons les conveniències de cada cuina. I encara hi ha diversos models de graelles elèctriques que, ja sigui per radiació o per contacte directe mitjançant una planxa gruixuda, llisa o acanalada (per deixar córrer el suc), són adients per a les graellades variades. També hi ha les graelles formades per dues plaques unides per una xarnera, cosa que permet ensajornar ràpidament, per les dues cares a la vegada, una peça de carn. Pel que fa a les graelles de contacte, és millor que estiguin dotades d'un revestiment antiadherent.

Allò que cap o que es pot rostir d'un cop en unes graelles.

Plat compost per diverses classes de peixos i marisc o de carns rostides a la graella. La seva composició es presta a tota mena de fantasies.

(1794-1851) Nutricionista nord-americà. Convertit en el cap d'una campanya contra els costums alimentaris dels seus compatriotes, es rebel·là contra els condiments massa especiats i l'abús de les carns. Per a ell, el remei era el segó. Era indispensable fabricar el pa exclusivament a base de farina integral. El seu pa fou el primer pa de consum internacional. Té una molla molt densa i la seva conservació és perfecta. Avui, és recomanat per tots els dietistes i nutricionistes, i se li ha donat unànimement la raó.

Llegums, especialment els que es venen en el comerç acabats de coure i a punt per menjar.

Assortit de fruita seca (avellanes, ametlles, figues, nous, pinyons, etc.) que se sol servir en les postres.

Autor medieval. Va ser el xef de la cuina del rei Felip III, de l'època prerenaixentista. Va redactar el Libro del arte de cozina, el 1599, i en va fer una segona edició el 1614. Monument gastronòmic de la seva època, coetani d'El Quixot, de Cervantes, i del també cuiner i autor Martínez Montiño, que el 1611 redactà amb el mateix títol que Granado un llibre de receptes.