Argot culinari i gastronòmic

Fruit carnós de la gerdera, que pot ser vermell o groc, dolç, una mica àcid i molt perfumat. Ha de ser sempre molt madur i exhalar molta aroma. És una fruita fràgil. És inútil rentar-la i no es conserva bé. És poc energètica (40 cal per 100 g), però conté molt calci, ferro, fòsfor, vitamina C i pectina. El gerd, fruita de postres per excel·lència, es menja al natural amb sucre i nata fresca. Se'n fan tota mena de dolços de cuina, confitures, etc. Té moltes utilitzacions en cuina i pastisseria, així com en begudes, licors i aiguardents. També serveix per a fer compotes i gelatines ensucrades, així com per a intervenir en salses i certs condiments que acompanyen els plats salats. Els gerds al natural acompanyen també la caça i la carn bullida, i serveixen per a preparar escumes (mousses) gelades i púdings.

Arbust silvestre que creix en els boscos de les regions fredes en estat silvestre, però que també es cultiva pels seus fruits, els gerds.

Atuell de terrissa cuita, vidre o metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base, amb una o més anses, i gairebé sempre amb un bec a la vora per abocar més fàcilment el líquid que conté (llet, vi, aigua, etc.). El nom ve de l'àrab iarra.

Vas rodó de terrissa, metall, plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i també com a auxiliar per a realitzar nombroses operacions culinàries: ficar-hi llet o crema, rentar i preparar amanides, treballar un farciment, una pasta més o menys líquida, remullar hortalisses, remullar un aliment, combinar diversos ingredients, etc.

Mena de gibrell de terrissa o de metall per a escurar els plats.

Aiguardent molt aromàtic, molt consumit al nord d'Europa.

Baia del ginebre utilitzada en cuina i per a fer licors pel seu sabor pebrat i lleugerament resinós. Ja sigui sencer o picat, és el condiment indispensable de les marinades i dels brous curts, les preparacions de senglar o els plats de porc, (garreta, patés).

Planta originària de les Índies i de Malàisia, cultivada en els països càlids. El seu tubercle aromàtic, de gust picant, s'utilitza fresc, confitat, en sucre o en pols. És un condiment importat de la cuina asiàtica oriental, on confitat en sucre constitueix la llaminadura més estesa.

Beguda carbònica preparada amb gingebre, agra i picant, de gust fort i sabor dolç. Se sol emprar per a allargar la ginebra o el whisky.

Fruit ovoide del ginjoler, de la mida d'una oliva, de pell roja, llisa i coriàcia, que cobreix una carn groguenca i verdosa, suau i ensucrada, que embolica un pinyol molt dur. El gínjol es consumeix al natural, fresc o sec, i també s'empra en pastisseria (coques, bunyols) i en cuina (farciments). És molt més energètic sec que fresc (314 i 135 cal, respectivament, per cada 100 g), a causa del seu sucre (32 al 74%).