Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  gastrònom -a, n m, f
  • es  gastrónomo
  • fr  gastronome

Definició
Persona que sap menjar regaladament, amb satisfacció. L'autèntic gastrònom, tot i que estima els productes més refinats de l'art culinari, sols els usa amb moderació, i cerca per a la seva alimentació habitual les preparacions més senzilles, però també més difícils de realitzar en tota la seva perfecció. No és un professional de l'art culinari, però coneix prou els seus mètodes per saber jutjar un plat i discernir els ingredients que el componen. A més, està familiaritzat amb la història de la cuina i de l'alimentació, i sent curiositat pels plats estrangers i exòtics. Hi ha altres definicions donades per escriptors contemporanis en què es diu que el gastrònom és a la vegada investigador i temorós, i explora amb pusil·lanimitat. Passa la meitat del seu temps evocant les satisfaccions pretèrites i l'altre meitat calculant amb escepticisme les possibilitats futures... D'altra part, tenim la definició del gastrònom esnob. Cosa curiosa, cerca una simplicitat tradicional, clàssica, fins i tot grollera i llogarrenca. El gastrònom esnob deixa que els burgesos es mengin els invents dels autodidactes actuals i va a assaborir a les fondes amb decorat pagerol la vedella amb bolets o l'arròs a la cassola, servit amb gran rudesa per hàbils directors d'escena.
  • ca  gastronòmada, n m, f
  • es  gastronómada
  • fr  gastronomade

Definició
Terme d'autor, creat per l'escriptor i periodista Curnonski, fundador de l'Académie de Gastronomie Française, que designa un turista amant de les especialitats regionals dels països que visita.
  • ca  gastronomia, n f
  • es  gastronomía
  • fr  gastronomie

Definició
Art de menjar bé. Aquesta paraula s'ha definit com "el goig de totes les situacions i de totes les edats". La paraula es posà de moda a partir de 1801, data de l'aparició d'un llibre titulat La gastronomia o l'home del camp a taula. Des de l'obra creada per François Rabelais, Gargantua i Pantagruel (1532), en què va introduir el vocable grec, traient a escena el déu Gaster, adorat pels golafres, que seguint el mateix model es varen forjar diversos neologismes tots ells inclosos en aquest treball.

Nota

  • Vegeu: cuines.
  • ca  gastronòmic -a, adj
  • es  gastronómico
  • fr  gastronomique

Definició
Relatiu o pertanyent a la gastronomia.
  • ca  gastronòmicament, adv
  • es  gastronómicamente
  • fr  gastronomiquement

Definició
De manera gastronòmica.
  • ca  gastrotècnia, n f
  • es  gastrotecnia
  • fr  gastrotechnie

Definició
Terme d'autor, creat pel metge i gastrònom francès Edouard de Pomiane (1875-1964), que designa l'estudi raonat dels fenòmens fisicoquímics experimentats pels aliments durant la cocció.
  • ca  embriac -aga, adj
  • ca  begut -uda, adj sin. compl.
  • ca  borratxo -a, adj sin. compl.
  • ca  gat, adj sin. compl.
  • ca  pet, adj sin. compl.
  • ca  pitof -a, adj sin. compl.

Definició
Dit de la persona que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.
  • ca  gat, n m
  • es  lija
  • es  melgacho
  • es  pintarroja
  • fr  roussette

Definició
Peix que té la pell proveïda de denticles dèrmics i la carn del qual és poc apreciada. És de color gris-rosat amb taques circulars fosques.
  • ca  gatvaire, n m
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • es  pintarroja
  • fr  grande roussette

Definició
Peix de color gris rosat, que s'assembla a un tauró petit, de pell aspra i nombroses taques en el llom. Peix blau. Temporada: tot l'any. La seva carn, una mica coriàcia es cotitza menys que la de la mussola, i serveix per a substituir-la en molts mercats del litoral. De vegades es ven espellada, amb la qual cosa la seva identificació resulta encara més difícil. Tant el gatvaire com la mussola són espècies que s'han de cuinar sortint de l'aigua, ja que sinó denoten un sabor força desagradable. Lliguen bé amb salsa de tomàquet o salsa verda i resulten excel·lents fregits o guisats amb patates acompanyades d'allioli negat.
  • ca  gat, n m
  • es  gato
  • fr  chat

Definició
Animal domèstic que ara sols es cria com a animal de companyia, eventualment per a caçar rates, però també ha figurat en una recepta medieval redactada en català titulada Se menjar gat rostit. Aquesta recepta aconsella no menjar-se el cap, ja que faria tornar boig. Per a la resta diu de cobrir-lo amb allioli negat i "menja d'ell e veuràs una vianda singular". El tercer any de la nostra Guerra Civil i durant la llarga postguerra que es va patir al nostre país, no es veien gats pel carrer, ja que es caçaven intensivament.