Argot culinari i gastronòmic

Piscolabis que se sol servir després de la celebració d'una conferència, d'un acte, etc.

Maça (generalment de fusta) més ample d'un extrem que de l'altre, que fa de mànec. S'empra per a picar i maçolar ingredients manualment dins el morter (sobretot alls, fruita seca, bitxos, safrà, herbes aromàtiques, etc.).

Preparació a base de carn, peix, hortalisses crues o cuites, tot tallat més o menys gros segons l'ús que se'n vol fer, i que generalment s'utilitza com a farciment. Per a les picades de peix és preferible emprar una sola espècie.

Conjunt de coses esclafades picant-les dins el morter i destinades a formar una salsa per a assaborir un guisat. La picada pot ésser més o menys complicada, segons el gust que es vol donar al guisat. No és una salsa en si, però forma part del nostre universal sofregit. És l'acabament de molts plats cuinats, tant de carn com de peix i d'aviram, i també de caça de pèl o de ploma.

Maça (generalment de fusta) més ample d'un extrem que de l'altre, que fa de mànec. S'empra per a picar i maçolar ingredients manualment dins el morter (sobretot alls, fruita seca, bitxos, safrà, herbes aromàtiques, etc.).

Que pica al paladar i a la llengua.

Menjar bocins entre àpats desordenadament, cosa que fa perdre la gana.

Menjar una mica de cada cosa.

Esmicolar, esclafar determinats aliments o ingredients amb una eina de tall adequada o al morter amb la mà de morter, com ara alls, ametlles, pinyons, etc.

Carn i altres substàncies picades que formen una massa semblant a una salsa, que s'afegeix a un plat en curs de preparació, de cocció, o bé en un plat acabat.