Argot culinari i gastronòmic

Beguda que es consumia a l'edat mitjana, feta de pebre vermell, vi i mel.

Condiment picant obtingut del fruit del pebrer, originari de l'Índia, de l'illa de Java i de les illes de la Sonda. Les seves flors donen uns raïms de baies, en principi verdes, després roges i finalment terroses, que en assecar-se es tornen negroses i arrugades. Sempre és preferible comprar-lo en gra i moldre'l en el moment de servir-se'n.

Planta herbàcia de petites flors porpres, comuna a tot Europa, emprada com a remeiera per les seves virtuts medicinals (disenteria).

Bolet de 5 cm d'alçada i 8 d'amplada. Barret lleugerament gris, violat o violat amarronat, principalment cap al centre. Làmines molt juntes, violades. Peu curt, recte, violat clar. Carn del mateix color. Olor de resina. De bona qualitat. Temporada: hivern.

Estri de metall, de fusta o de plàstic, els dos braços del qual permeten subjectar els aliments per a cuinar-los, servir-los o menjar-los. Els models de pinces són molt variats. Hi ha les pinces per a espàrrecs, amanides, gel o sucre que són d'ús comú, la pinça de llagosta s'empra per a partir la closca de crustacis amb la finalitat de treure'n la carn, la pinça plana serveix per a agafar els plats calents, la de pasta és per a pessigar les vores d'una pasta o d'un pastís.

Bolet de barret carnós i aplanat i generalment cargolat al marge, de color roig ataronjat i superfície més humida que viscosa. El barret mesura de 4 a 12 cm i mai no es fa tan ample com el dels rovellons. Les làmines són fines i atapeïdes del mateix color del barret i amb alguns reflexos verdosos en els exemplars més vells. La carn és blanquinosa o grogosa, amarga i afruitada, ataronjada sota la pell, granelluda, compacta i trencadissa. Quan es trenca canvia de color i es va tornant verdosa. A moltes comarques catalanes, el pinetell és anomenat rovelló i es confon amb l'espècie que mereix aquest nom, o sigui l'autèntic rovelló. Es podria dir del pinetell que és un rovelló de segona, ja que, comparant-lo amb l'autèntic rovelló, hi té moltes més semblances que no pas dissimilituds i, al mateix temps, tot i essent un bolet de bona qualitat, sempre es considera una mica inferior pel que fa estrictament als seus mèrits gastronòmics. Als mercats i a les botigues, tant si es compren frescos com confitats, tothom fa pagar els pinetells al preu de rovellons. És conegut a tot Europa. Hi ha fins i tot qui el prefereix al rovelló.

Femella jove de la pintada o gallina de Guinea. Es prepara com els pollastrons.

Ocell gallinaci originari de l'Àfrica, aclimatat al món sencer. La industrialització ha transformat la cria de la pintada, ja que de salvatge ha passat a ser criada exclusivament en granges. Es pot rostir i admet totes les preparacions del faisà, i fins i tot del perdigó i del pollastre. S'ha de consumir jove (11 setmanes), ja que després té una carn massa ferma i no admet les mateixes preparacions.

Fruit llenyós i cònic del pi pinyoner i d'altres coníferes. Conté les llavors o pinyons allotjats entre les escates del con.

Fruit molt aromàtic amb un pes que va d'1 a 2,5 quilograms. El fruit fresc, ric en sucres i en vitamines, aporta 51 cal per 100 g, però també és molt consumit en conserva d'almívar (87 cal per 100 g). Entra en la composició de nombrosos dolços de cuina i postres. S'utilitza també per a cuinar carns grasses, principalment d'ànec, oques i porc. És desaconsellable conservar-lo al refrigerador, ja que no aguanta bé les temperatures inferiors a 7º C.