Argot culinari i gastronòmic

Instrument emprat per a netejar, raspar superfícies llises adherides de greix ressec o recremat, com poden ser utensilis de cuinar (olles, cassoles, etc.), la mateixa cuina i les seves plaques i planxes, etc. Consisteix en una planxa triangular de ferro o d'acer inoxidable, amb tall als caires i proveïda d'un mànec.

Peix del Mediterrani, de cap pla, ample i voluminós, d'aspecte repugnant, amb la boca i els ulls situats a la part superior del cap, amb el cos de color negrenc amb taques blanques i els alots vermellosos. No supera els 30 cm de llargada. Pertany a la fauna piscícola de tercera classe, la comercialització de la qual no sol sortir d'un reduït entorn mariner. Solament s'utilitza per a fer sopes de peix (els més grossos) i preparar fumets (els més petits).

Licor elaborat a partir de nous tendres. Durant la pacient maceració d'aquesta fruita seca, un rosari d'herbes aromàtiques hi aporta una varietat de matisos de sabor que pràcticament es correspon al nombre de productors, cadascun dels quals (com en la salsa romesco) guarda amb zel la recepta del seu elixir. Amb un volum de comercialització reduït, és un dels pocs licors que encara molta gent es fa a casa. Tot i la diversitat resultant de l'aplicació d'una recepta o una altra, l'elaboració de la ratafia catalana segueix un procés bàsic que és comú a tots els productors. Reconeguda i valorada principalment per les seves propietats digestives, la ratafia és una beguda essencialment de sobretaula. Amb tot, tampoc n'ha d'estranyar la presència com a aperitiu. És un dels licors més característics del nord de Catalunya.

Estri de forma allargada, pla o corbat, eriçonat d'asperitats i perforat amb forats, petits rodons o allargats, que s'empra per a reduir per fregament un aliment sòlid a partícules més o menys fines (pa dur, pastanaga, api, formatge, etc.), a pols o a petits fragments (coco, nou moscada, parmesà, pell de cítrics: llimona, taronja, etc.). El ratllador per a nou moscada és el més petit (3 cm de llargària), mentre que els d'hortalisses o formatges arriben als 20 cm. Alguns ratlladors són uns molinets mecànics en els quals el tambor (intercanviable) fa de superfície ratlladora. Per últim, per a les grans quantitats s'empra també el ratllador elèctric o el robot de cuina, equipat amb els accessoris necessaris.

Traçar amb la punxa d'un ganivet o amb les dents d'una forquilla una decoració en la superfície d'un pastís, empastifat d'ou batut i disposat per a la cocció. Generalment es ratllen les coques de pasta fullada (amb rombes) i els bescuits d'ametlles (en quadrícules o traçats paral·lels, etc.).

Reduir un aliment a pols o a petits fragments mitjançant un ratllador manual o un aparell elèctric adient.

Planta hortícola d'arrel comestible, de la mateixa família de la col, el nap, etc. Els raves, de color, forma i mida variable, solen consumir-se crus com a entremès. Existeixen tres grups principals de raves: els raves de tot l'any, els raves d'estiu i els raves d'hivern. A més, hi ha el rave rústic i el picant. Poc energètics (20 cal per 100 g) i molt escassos en aigua, els raves estan ben proveïts de sals minerals (sobretot sofre, ferro i iode) i de vitamina C, especialment. Quan es compren han de ser molt frescos, llisos i ferms, sense taques i de color brillant quan són vermells o rosats. Les fulles han de ser verdes, curtes i dures.

Plata petita, rectangular o oblonga, de metall, pisa o cristall, destinada a servir un entremès fred. Les raveneres poden imbricar-se geomètricament, en corona o en escaquer, de quatre o de sis, cosa que en facilita la col·locació i permet una presentació harmoniosa. Les raveneres se solen emprar (gairebé sempre de dues en dues) per a servir per separat unes preparacions harmonitzades, però que no es volen barrejar. La paraula, com és lògic, procedeix de rave.

Nom de diferents hortalisses de la família de les crucíferes. Hi ha la blanca, la borda, la groga i la incana. Totes són comestibles.

Petit quadrat de pasta farcit de carn o de formatge, amb herbes picades, i bullit.