Argot culinari i gastronòmic

Salsa universal que s'usa i serveix per a tot, feta amb un famós condiment anglès. La seva recepta fou descoberta a l'Índia i, de retorn a Anglaterra, comercialitzada pels especiers Lea i Perrins.

Salsa que té totes les aplicacions que es donen a la salsa beixamel.

Salsa que té les mateixes aplicacions que la salsa princesa, però varia en la preparació i els ingredients, que són més rics i fins i tot inclouen tòfones.

Salsa per a acompanyar bacallà o peixos de sabor fort, com ara rajada, verats, etc.

Salsa lligada amb daus de tòfona i carn de llobregant, que acompanya els peixos fins (rèmol, llenguado, llobarro).

Salsa indicada per a peixos fins, especialment llenguado, del qual en lliga la guarnició. És probable que fos dedicada a un mariscal de França nebot del cardenal Richelieu, que fou l'encarnació del llibertí del segle XVIII.

Salsa dedicada a Nola, cuiner medieval nascut a Catalunya, indicada per a acompanyar carns rostides al forn o a l'ast.

Salsa gustosa que es fa amb la planta d'aquest mateix nom, amb sucre, vinagre i pa torrat.

Salsa molt antiga que actualment encara es fa servir amb lleugeres modificacions. Era corrent a Roma i en deien piperatum. També va ser molt corrent a l'Europa medieval, i fins avui. Es feia servir tant per a carn com per a peix, i era especialment recomanada per a cérvol, senglar, os, isard i tota bèstia salvatge. És una salsa picant, amb sabor dominant de pebre, espessida amb pa. Porta vinagre i també pot portar mel o sucre.

Guarnició per a acompanyar peix fred i carns blanques, d'origen oriental. Porta hortalisses, rovells d'ou dur, espècies i condiments. No hi pot faltar el curri.