Argot culinari i gastronòmic

Segona part dels banquets grecs i romans, en la qual els comensals bevien, cantaven poemes convivals, recitaven poesies o conversaven.

Convenció, reunió de diversos professionals per a estudiar i discutir aspectes diversos relacionats amb llur camp de treball.

Fruit ovalat o esfèric, de grans dimensions, que pesa entre 3 i 10 quilos. És molt refrescant i lleugerament dolça, però sense un gran sabor. És rica en aigua (92%), poc nutritiva (3O cal per 100 g) i aporta vitamines C i B. De la síndria, se'n fa una confitura (a raó de 750 g de sucre per quilo de síndria pelada).

Confitura de síndria.

Gotim de raïm que resta al cep després de veremar.

Porció d'un raïm que conté alguns
grans.

Cefalòpode (del grec: cap i peus) de closca interna, sòlida i calcària, tan grossa com la bossa del cos (un dels distintius d'aquesta bèstia singular). De color molt variat, per les seves grans facultats mimètiques, la mida que pot assolir és de 30 a 40 cm. És un octòpode (vuit potes) com tots els cefalòpodes. Excel·lent en diverses preparacions, especialment cuites a foc viu per estovar-les. Les sepiones (chocos, en castellà) són els exemplars petits que poden saltar-se sols amb all i julivert, millorar un arròs, i fins i tot farcir una empanada. S'alimenten, com els calamars i els pops, de crustacis, que enriqueixen el sabor de les seves carns. Una vegada pescades o comprades s'han de buidar de tripes i closca immediatament.

Vessar xarop en un petit filet sobre una pasta o un bescuit per embeure'l lleugerament, perfumar-lo i tornar-lo suau, abans de guarnir-lo.

Amarar un pastís de pasta llevada en un xarop calent o mullar-lo diverses vegades fins que es trobi enterament impregnat.

Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes que porta les llavors com les cols.