Argot culinari i gastronòmic

Cereal dels països càlids, conreat com a base alimentària a l'Àsia i a l'Àfrica, i també com a farratge. És el cereal més consumit al món després del blat i l'arròs. La melca proporciona una farina no panificable, utilitzada en sopes per als infants o per a fer pastissos assaonats amb salses picants o enriquits amb mantega i llet. Amb les seves llavors es fabriquen també unes begudes refrescants i un xarop sucrós. Així mateix, se'n fa cervesa assaonada amb tiges de gombo. També s'extreu de la melca un alcohol utilitzat a la cuina per a marinades i salses exòtiques. Existeixen melques de gra, cultivades com a farratge, o per a l'alimentació humana; melques d'escombra, les inflorescències de les quals s'empren per a fer escombretes i escombres de catifes, i melques de xarop, de les quals es fan els xarops ensucrats. El seu cultiu es documenta 2.000 anys abans de Crist i 3.000 anys abans que l'arròs.

Part ventral i més saborosa de la tonyina.

Dur a un estat trencadís, gairebé polvoritzat (com una mantegada), la barreja d'ingredients o d'una pasta seca (farina, sal i cos gras, de vegades sucre). L'operació s'efectua primer amb la punta dels dits, força ràpidament, i després agafant la mescla en petites quantitats, que es refreguen entre els palmells de les mans. A continuació, s'hi afegeix l'aigua o els ous, després es dona forma de bola a la pasta i, finalment, es deixa reposar.

Cendra de barrella, rica en carbonat sòdic i potàssic, que s'utilitzava per a blanquejar la roba.

Carbonat de sodi hidratat. Del català ha passat al castellà.

Plat amb peu en què es porten les copes o els gots amb què se serveix la beguda.

Puré dedicat a un mariscal francès, que està indicat per a farcir hortalisses, plats d'ous, guarnició de carns, aviram i peixos.

Beguda refrescant feta amb cafè, sucre i gasosa o sifó, a vegades amb conyac o una altra beguda alcohòlica. Beguda popular fins als 50, quan amb l'arribada del turisme internacional va ser substituïda per begudes foranes i molt més cares.

Fer que l'aroma, el gust, la textura i el color d'un plat, d'un farciment o d'una preparació resultin plaents al sentits o a l'ànim com a exempts de tota aspresa.

Mantenir els membres d'una au, d'una peça d'aviram, contra el cos, amb l'ajuda d'un cordill, per rostir-la, facilitar-ne la cocció i afavorir-ne la presentació a taula una vegada rostida i deslligada.