Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fase conjugada, n f
  • es  fase conjugada, n f
  • en  conjugated phase, n

Química física

Definició
Cadascuna de les fases en què se separa una mescla en variar la composició de la mescla quan els seus components deixen de ser miscibles.

Nota

  • Els components d'una mescla deixen de ser miscibles quan l'energia de Gibbs de mescla, a la temperatura i la pressió de treball, es fa positiva. En mescles binàries, tant líquides com sòlides, això passa quan els components són parcialment miscibles. La mescla se separa en dues fases i en cadascuna d'elles és majoritari un dels dos components, mentre que l'altre hi resta en la seva concentració màxima. En aquest cas, es tracta d'una solució saturada d'un dels dos components en l'altre.

    Els exemples típics de fases conjugades són en mescles d'aigua i líquid orgànic, en les quals sempre hi ha una petita regió de miscibilitat parcial. Per exemple, en mescles d'aigua i cloroform, es poden tenir solucions de cloroform en aigua i d'aigua en cloroform, fins que s'arribi a la saturació màxima. Llavors el sistema se separa en dues fases conjugades: l'una d'aigua saturada de cloroform, i l'altra, de cloroform saturada d'aigua.
  • ca  fase dispersa, n f
  • es  fase dispersa, n f
  • en  dispersed phase, n

Química física

Definició
Fase discontínua i minoritària d'una dispersió, que pot ser sòlida, líquida o gasosa.
  • ca  fase dispersant, n f
  • es  fase dispersante, n f
  • en  dispersing phase, n

Química física

Definició
Fase contínua i majoritària d'una dispersió, que pot ser sòlida, líquida o gasosa.

Nota

  • Habitualment, l'estat de la fase dispersant determina l'estat de la dispersió. Per exemple, les dispersions en una fase dispersant gasosa es comporten com un gas.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fase esmèctica, n f
  • es  fase esméctica, n f
  • en  smectic phase, n

Química física

Definició
Mesofase en què les molècules orgàniques de forma longitudinal tenen una ordenació preferent en capes que s'ordenen regularment l'una damunt de l'altra, sense un ordre de llarg abast ni una estructura tridimensional regular.

Nota

  • Les substàncies en fase esmèctica tenen una viscositat elevada i unes propietats molt properes a les de la fase sòlida.

    Vegeu també cristall líquid.
  • ca  mesofase, n f
  • ca  fase mesomorfa, n f sin. compl.
  • es  fase mesomorfa, n f
  • es  mesofase, n f
  • en  mesomorphic phase, n
  • en  mesomorphous phase, n
  • en  mesophase, n

Química física

Definició
Fase intermèdia entre les fases corresponents a un líquid i a un sòlid, en la qual existeix una orientació preferent de les molècules en una certa direcció, però sense periodicitat tridimensional.

Nota

  • La mesofase és l'estructura característica dels cristalls líquids, ja que en un cristall líquid es distingeixen els tres tipus de mesofase: la fase esmèctica, la fase nemàtica i la fase colestèrica.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fase nemàtica, n f
  • es  fase nemática, n f
  • en  nematic phase, n

Química física

Definició
Mesofase en què les molècules orgàniques de forma longitudinal orienten els seus eixos en una direcció preferent, mentre que els seus centres de massa es mouen caòticament i es distribueixen estadísticament.

Nota

  • Les substàncies en fase nemàtica són òpticament anisòtropes.

    Vegeu també cristall líquid.
  • ca  feix molecular, n m
  • es  haz molecular, n m
  • en  molecular beam, n

Química física

Definició
Feix estret i col·limat de molècules o àtoms.

Nota

  • Les tècniques experimentals basades en l'ús de feixos moleculars, especialment la tècnica de feixos moleculars creuats, en què un feix molecular és dirigit cap a un altre, són de gran utilitat en l'estudi de les interaccions intermoleculars i en els estudis de la dinàmica molecular de les reaccions químiques.
  • ca  força electromotriu, n f
  • ca  FEM, n f sigla
  • es  fuerza electromotriz, n f
  • es  FEM, n f sigla
  • en  electromotive force, n
  • en  EMF, n sigla

Química física

Definició
Força capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos punts d'un circuit obert o de mantenir un corrent elèctric en un circuit tancat.

Nota

  • La unitat de mesura de la força electromotriu en el sistema internacional d'unitats és el volt, V.
  • ca  femtoquímica, n f
  • es  femtoquímica, n f
  • en  femtochemistry, n

Química física

Definició
Camp de la química física que estudia els mecanismes de reacció a partir de mesures efectuades mitjançant espectroscòpia de femtosegon.

Nota

  • Els processos químics objecte de l'estudi de la femtoquímica són molt diversos: processos en fase gasosa, en solució, en sistemes heterogenis, en entorns biològics, etc. La informació que s'obté en tots els casos és molt detallada i, fins i tot, es poden arribar a detectar intermediaris de reacció de temps de vida molt curts, de menys d'una bilionèsima de segon, els quals no es podrien detectar si les mesures sobre el sistema es realitzessin a intervals de temps més grans.

    La femtoquímica aporta informació molt valuosa en recerques d'índole diferent; per exemple, en l'estudi de mecanismes de reacció de reaccions orgàniques, com la reacció de Diels-Alder o la reacció d'eliminació, l'estudi dels mecanismes de la visió i de la fotosíntesi, l'anàlisi de la corrosió, la catàlisi sobre superfícies i l'estudi de la dissolució d'un solut per part d'un líquid.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fenantrè, n m
  • es  fenantreno, n m
  • en  phenanthrene, n
  • for  C14H10

Química orgànica

Definició
Hidrocarbur aromàtic tricíclic amb tres anells benzènics que a temperatura ambient es presenta com un sòlid de cristalls brillants i incolors i té un punt de fusió de 100,35 ºC i un punt d'ebullició de 340 ºC.

Nota

  • El fenantrè és un isòmer de l'antracè. Té una densitat d'1,063 g/cm3. És insoluble en aigua, però soluble en benzè, hidrocarburs alifàtics, alcohol, èter, disulfur de carboni i àcid acètic.

    S'obté per la destil·lació seca d'antracita, quitrà d'hulla o pissarra bituminosa, i la posterior recristal·lització amb alcohol.

    Es fa servir en la síntesi de la fenantroquinona, colorants, explosius i drogues.

    L'esquelet del fenantrè, diversament substituït, és present en l'estructura de nombroses substàncies naturals, com els alcaloides del grup de la morfina, les hormones sexuals, els esteroides, els àcids biliars i substàncies cancerígenes.