Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fluid criogènic, n m
  • es  fluido criogénico, n m
  • en  cryogenic fluid, n

Química inorgànica

Definició
Substància que existeix com a líquid a temperatures molt baixes.

Nota

  • Un fluid criogènic és útil com a fluid de termostatació quan es vol treballar a temperatures baixes.

    El fluid criogènic més habitual és el nitrogen líquid, amb un punt d'ebullició de -196 ºC, fàcilment obtenible en grans quantitats i amb un cost assequible. En cas que es necessitin temperatures encara més baixes, s'empra heli líquid, amb un punt d'ebullició de -269 ºC però amb un cost considerablement més car.
  • ca  fluor, n m
  • es  flúor, n m
  • en  fluorine, n
  • sbl  F

Química inorgànica

Definició
Element del grup 17, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 9 i massa atòmica 18,9984.

Nota

  • Es coneixen fins a setze isòtops del fluor, dels quals un és estable (19F) i quatre són inestables.

    El fluor es presenta com un gas groguenc d'olor picant, molt tòxic i corrosiu, amb un punt de fusió de -219 ºC i un punt d'ebullició de -188 ºC.

    És força habitual a la natura i els seus minerals principals són la fluorita, que és el fluorur de calci, i la criolita, que és el fluorur d'alumini i sodi.

    S'obté a partir de l'electròlisi d'una mescla de fluorur de potassi i fluorur d'hidrogen anhidre a 80-100 ºC, els quals s'han obtingut prèviament pel tractament dels minerals amb àcid sulfúric, amb la qual cosa s'aconsegueix fluor elemental i hidrogen com a subproducte. A causa de la natura altament corrosiva de reactius i productes i de la reacció explosiva que té lloc quan el fluor i l'hidrogen reaccionen, la cel·la de reacció està construïda amb materials especials d'alta resistència i es prenen les màximes precaucions per a evitar qualsevol fuita.

    La forma estable del fluor en condicions normals és el fluor molecular format per molècules diatòmiques F2. És un gas més pesant que l'aire. El fluor és el més electronegatiu, més reactiu i més oxidant de tots els elements químics. Es combina directament amb quasi tots els elements, llevat de l'oxigen, el nitrogen i alguns gasos nobles. La reacció amb l'hidrogen és explosiva i es produeix fins i tot a baixa temperatura. Tots els metalls són atacats pel fluor, fins i tot l'or i el platí. Es combina amb els halògens i amb altres no-metalls i ataca tots els compostos metàl·lics.

    Presenta l'estat d'oxidació -1.

    Els compostos més interessants del fluor són els fluorocarbonis, que són extremament inerts, incombustibles i inalterables a l'acció dels oxidants més enèrgics. Aquesta inactivitat fa que siguin compostos d'un gran interès per a múltiples aplicacions.

    El fluor es fa servir per a produir hexafluorur d'urani, un pas bàsic per a la purificació isotòpica de l'urani i l'obtenció de 235U, l'únic isòtop natural físsil de l'urani. També es fa servir en la fabricació de compostos orgànics amb enllaços carboni-fluor, dels quals el tefló és, potser, el que té un ús més ampli i divers.
  • ca  fluorescència, n f
  • es  fluorescencia, n f
  • en  fluorescence, n

Química física

Definició
Procés fotofísic d'emissió espontània per part d'una molècula que es troba en un estat excitat, que s'esdevé en l'escala de temps del nanosegon després que la molècula deixi d'absorbir radiació electromagnètica.

Nota

  • En un procés de fluorescència, en primer lloc, la molècula absorbeix radiació electromagnètica i experimenta una transició a un estat excitat de la mateixa multiplicitat de spin que l'estat fonamental, que normalment és d'un singlet. Aquesta transició sol portar la molècula a nivells vibracionals excitats de l'estat excitat. Tot seguit, la molècula transfereix a l'entorn l'excés d'energia vibracional, per exemple, mitjançant col·lisions, i arriba al nivell vibracional més baix de l'estat excitat. Finalment, la molècula experimenta l'emissió espontània des d'aquest nivell vibracional de l'estat excitat a l'estat fonamental.

    La fluorescència sempre es produeix a freqüències més baixes que les de la radiació electromagnètica que ha absorbit la mostra, perquè l'emissió espontània té lloc després que les molècules hagin transferit a l'entorn una part de l'excés d'energia vibracional que tenien. La raó per la qual la fluorescència es produeix tan poc temps després que la radiació electromagnètica incident sobre la mostra deixi d'actuar rau en el fet que la transició entre l'estat excitat i l'estat fonamental és permesa per spin, ja que tots dos estats tenen la mateixa multiplicitat de spin.

    Són exemples de fluorescència els tubs fluorescents, a l'interior dels quals hi ha vapor de mercuri excitat per un feix d'electrons, i els teixits de color blanc, que produeixen emissió fluorescent blanca en ser il·luminats per radiació ultraviolada.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fluorocarboni, n m
  • ca  fluorocarbur, n m
  • es  fluorocarbono, n m
  • es  fluorocarburo, n m
  • en  fluorocarbon, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànics en els quals els àtoms d'hidrogen han estat substituïts totalment o parcialment per àtoms de fluor.

Nota

  • Són exemples de fluorocarbonis F2C=CF2, CF3C≡CCF3 i C3F7CH2NH2.

    Habitualment, aquests compostos presenten unes propietats fisicoquímiques notablement diferents de les dels compostos que contenen hidrogen o de les dels compostos anàlegs formats per altres halògens, com a conseqüència del fort enllaç entre el carboni i el fluor, amb una energia d'enllaç relativament alta.

    Els compostos orgànics del fluor es poden preparar per la substitució d'altres halògens mitjançant fluorurs metàl·lics (RCl + MeF → RF + MeCl) o per la substitució d'àtoms d'hidrogen mitjançant fluorurs o fluor.

    Els freons tenen un interès especial, perquè s'utilitzen com a fluids en sistemes de refrigeració i com a propulsors en aerosols (vegeu la imatge 1). Són també rellevants alguns fluorocarbonis alifàtics insaturats de tipus alquè amb enllaç doble carboni-carboni, com [CFCl=CF2], [CF2=CF2] i [CH2=CF2]. Per polimerització de les seves molècules i per copolimerització entre els derivats fluorocarbonis alquènics amb altres alquens insaturats, com l'etilè i el propilè, s'obtenen fluoroplàstics (vegeu la imatge 2). El fluoroplàstic més antic i encara dominant en el mercat és el politetrafluoroetilè. S'han dissenyat altres fluoroplàstics per a millorar-ne algunes característiques, com, per exemple, permetre que siguin processats pel sistema convencional i obtenir-ne canonades rígides de poli(vinil de fluorur) amb alta resistència química.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fluorocarboni, n m
  • ca  fluorocarbur, n m
  • es  fluorocarbono, n m
  • es  fluorocarburo, n m
  • en  fluorocarbon, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànics en els quals els àtoms d'hidrogen han estat substituïts totalment o parcialment per àtoms de fluor.

Nota

  • Són exemples de fluorocarbonis F2C=CF2, CF3C≡CCF3 i C3F7CH2NH2.

    Habitualment, aquests compostos presenten unes propietats fisicoquímiques notablement diferents de les dels compostos que contenen hidrogen o de les dels compostos anàlegs formats per altres halògens, com a conseqüència del fort enllaç entre el carboni i el fluor, amb una energia d'enllaç relativament alta.

    Els compostos orgànics del fluor es poden preparar per la substitució d'altres halògens mitjançant fluorurs metàl·lics (RCl + MeF → RF + MeCl) o per la substitució d'àtoms d'hidrogen mitjançant fluorurs o fluor.

    Els freons tenen un interès especial, perquè s'utilitzen com a fluids en sistemes de refrigeració i com a propulsors en aerosols (vegeu la imatge 1). Són també rellevants alguns fluorocarbonis alifàtics insaturats de tipus alquè amb enllaç doble carboni-carboni, com [CFCl=CF2], [CF2=CF2] i [CH2=CF2]. Per polimerització de les seves molècules i per copolimerització entre els derivats fluorocarbonis alquènics amb altres alquens insaturats, com l'etilè i el propilè, s'obtenen fluoroplàstics (vegeu la imatge 2). El fluoroplàstic més antic i encara dominant en el mercat és el politetrafluoroetilè. S'han dissenyat altres fluoroplàstics per a millorar-ne algunes característiques, com, per exemple, permetre que siguin processats pel sistema convencional i obtenir-ne canonades rígides de poli(vinil de fluorur) amb alta resistència química.
  • ca  fluoroform, n m
  • ca  trifluorometà, n m sin. compl.
  • ca  trifluorur de metil, n m sin. compl.
  • es  fluoroformo, n m
  • es  trifluorometano, n m
  • es  trifluoruro de metilo, n m
  • en  fluoroform, n
  • en  methyl trifluoride, n
  • en  trifluoromethane, n
  • for  CHF3

Química orgànica

Definició
Haloform fluorat, que s'obté per la substitució dels àtoms de clor del cloroform per àtoms de fluor.

Nota

  • La reacció d'obtenció del fluoroform és CHCl3 + 3 HF → CHF3 + 3 HCl.

    Té interès com a refrigerant i actua com a narcòtic a altes concentracions. És irritant per a l'aparell respiratori.
  • ca  flux, n m
  • es  flujo, n m
  • en  flux, n

Química física

Definició
Grau de transport d'una propietat que es calcula a partir de la quantitat d'aquesta propietat que passa a través d'una àrea determinada en un cert interval de temps, dividit per l'àrea i la durada de l'interval.

Nota

  • Si es transporta matèria, com passa en la difusió, s'utilitza el terme flux de matèria (i es mesura en molècules m−2 s−1), mentre que si es transporta calor, s'utilitza flux d'energia (i es mesura en J m−2 s−1).
  • ca  focus calorífic, n m
  • es  foco calorífico, n m
  • en  heat source, n

Química física

Definició
Sistema termodinàmic de massa prou gran perquè la seva capacitat calorífica es pugui considerar infinita.

Nota

  • Els focus calorífics actuen com a termòstats, per tant, poden absorbir o cedir calor sense que en variï la temperatura.
  • ca  força electromotriu, n f
  • ca  FEM, n f sigla
  • es  fuerza electromotriz, n f
  • es  FEM, n f sigla
  • en  electromotive force, n
  • en  EMF, n sigla

Química física

Definició
Força capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos punts d'un circuit obert o de mantenir un corrent elèctric en un circuit tancat.

Nota

  • La unitat de mesura de la força electromotriu en el sistema internacional d'unitats és el volt, V.
  • ca  form-, pfx
  • es  form-, pfx
  • en  form-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la presència d'un formil en un compost orgànic.

Nota

  • Per exemple, àcid fòrmic, formaldehid, formamida (HCONH2) i formiat d'etil (HCOOC2H5).