Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fosfat, n m
  • es  fosfato, n m
  • en  phosphate, n

Química inorgànica

Definició
Cadascuna de les sals de l'àcid fosfòric, que contenen l'anió PO43-.

Nota

  • Habitualment també es consideren fosfats altres espècies derivades de l'anió fosfat (PO43-), com ara el difosfat (P2O74-) o el tripolifosfat (P3O105-).

    Els fosfats es troben a la natura en gran quantitat, principalment en forma de diversos fosfats de calci.

    El caràcter bàsic de l'anió fosfat és el responsable del comportament químic dels fosfats en solució aquosa (vegeu la imatge). De fet, l'anió fosfat procedeix de la tercera ionització de l'àcid fosfòric, el qual, en ser un àcid polipròtic, experimenta la ionització gradual: H3PO4 → H2PO4- + H+ (K1 = 1,1 × 10-2), H2PO4- → HPO42- + H+ (K2 = 7,5 × 10-3) i HPO42- → PO43- + H+ (K3 = 5,0 × 10-13). Malgrat que la tercera dissociació es dona molt poc i, en conseqüència, la concentració d'ions PO43- és molt escassa en comparació dels altres dos, els precipitats formats s'originen gairebé sempre amb l'anió PO43-, que és el que forma les sals més insolubles. De fet, la major part dels fosfats són insolubles, excepte el fosfat d'amoni i els fosfats dels metalls del grup 1.

    Des del punt de vista industrial, el fosfat més important és el fosfat de sodi. El fosfat d'amoni, l'hidrogenfosfat d'amoni i el dihidrogenfosfat d'amoni tenen molta aplicació en la fabricació de fertilitzants.

    Vegeu també fòsfor.
  • ca  fòsfor, n m
  • es  fósforo, n m
  • en  phosphorus, n
  • sbl  P

Química inorgànica

Definició
Element del grup 15, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 15 i massa atòmica 30,9738.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-tres isòtops del fòsfor, un dels quals és estable (31P).

    El fòsfor es presenta com un sòlid que té diferents formes al·lotròpiques, cadascuna amb propietats diferents. El fòsfor blanc, el fòsfor vermell i el fòsfor negre són les més conegudes i difereixen entre elles per les estructures cristal·lines. El fòsfor blanc és inestable a temperatura ambient i és un verí molt violent, mortal en una dosi d'alguns centigrams. Es va transformant més o menys lentament en fòsfor vermell, que no és tòxic però encara no és estable. El fòsfor negre és la forma termodinàmicament estable.

    El fòsfor és relativament abundant en la natura i els seus minerals principals són fosfats.

    S'obté a partir del tractament dels diferents fosfats en forns per a obtenir fòsfor elemental.

    És menys electronegatiu que el nitrogen, però en canvi és més reactiu perquè té menys tendència a donar enllaços múltiples. Té una gran afinitat pels halògens i l'oxigen. En calent reacciona amb els metalls. Té caràcter reductor i descompon el vapor d'aigua per a donar hidrogen i diferents òxids de fòsfor.

    Presenta els estats d'oxidació -3, +1, +3 i +5.

    Es fa servir principalment en la fabricació d'adobs i de llumins.
  • ca  fosforescència, n f
  • es  fosforescencia, n f
  • en  phosphorescence, n

Química física

Definició
Procés fotofísic d'emissió espontània per part d'una molècula que es troba en un estat excitat, que s'esdevé en l'escala de temps dels segons o de fraccions de segon després que la molècula deixi d'absorbir radiació electromagnètica.

Nota

  • En un procés de fosforescència, en primer lloc, la molècula absorbeix radiació electromagnètica i experimenta una transició a un estat excitat de la mateixa multiplicitat de spin que l'estat fonamental, que normalment és d'un singlet. Aquesta transició sol portar la molècula a nivells vibracionals excitats de l'estat excitat. Tot seguit, la molècula transfereix a l'entorn l'excés d'energia vibracional, per exemple, mitjançant col·lisions, i arriba al nivell vibracional més baix de l'estat excitat. A mesura que la molècula es relaxa vibracionalment, però, arriba un moment que adopta una geometria en què l'energia de l'estat excitat en què es troba és igual a l'energia que tindria la molècula en un estat excitat de diferent multiplicitat de spin, normalment un triplet. Llavors hi ha certa probabilitat que la molècula experimenti un encreuament entre sistemes entre l'estat excitat singlet i l'estat excitat triplet. Quan la molècula es troba en l'estat excitat triplet, es continua relaxant vibracionalment per a arribar al nivell vibracional més baix d'aquest estat electrònic. Finalment, la molècula experimenta l'emissió espontània des d'aquest nivell vibracional de l'estat excitat triplet a l'estat fonamental singlet.

    La fosforescència sempre es produeix a freqüències més baixes que les de la radiació electromagnètica que ha absorbit la mostra, perquè l'emissió espontània té lloc després que les molècules hagin transferit a l'entorn part de l'excés d'energia vibracional que tenien.

    La raó per la qual la fosforescència es produeix a intervals de temps més llargs que la fluorescència després que la radiació electromagnètica incident deixi d'actuar rau en el fet que la transició entre l'estat excitat triplet i l'estat fonamental singlet és prohibida per spin, ja que la multiplicitat de spin d'ambdós estats és diferent.

    Són un exemple de fosforescència les aurores boreals i australs produïdes pels àtoms d'oxigen de les capes altes de l'atmosfera.
  • ca  fotodissociació, n f
  • es  fotodisociación, n f
  • en  photodissociation, n

Química física

Definició
Dissociació d'una molècula després que hagi absorbit radiació electromagnètica.

Nota

  • En el cas que la fotodissociació vagi precedida d'una absorció de radiació làser que porti la molècula a un nivell vibracional excitat en concret, la fotodissociació es pot utilitzar per a separar isotopòmers. La clau d'aquest procés rau en l'elevada selectivitat que té la radiació làser per a excitar un isotopòmer específic.
  • ca  fotofísica, n f
  • es  fotofísica, n f
  • en  photophysics, n

Química física

Definició
Ciència que estudia els processos d'excitació i desactivació a través de transicions espectroscòpiques.

Nota

  • Els fotons que intervenen en els processos d'absorció tenen una longitud d'ona compresa entre 200 i 700 nm, la qual és capaç de produir transicions electròniques en les molècules, de manera que el resultat de l'absorció és la formació de molècules excitades electrònicament.

    La desactivació radiant i la desactivació no radiant són processos fotofísics que s'esdevenen en diferents escales de temps, però tenen en comú que contribueixen a escurçar el temps de vida de les molècules excitades.

    Una altra família important de processos fotofísics són els processos de quenching bimolecular, a través dels quals una molècula excitada perd l'energia d'excitació per la interacció amb una altra molècula diferent. El quenching bimolecular, en escurçar el temps de vida de les molècules excitades, entra en competició amb els processos fotoquímics que es puguin dur a terme.

    L'eficiència d'un procés fotofísic es mesura a través del rendiment quàntic.

    Alguns processos fotofísics i l'escala de temps a què es produeixen són la fluorescència (a 10−12-10−6 s), la fosforescència (a 10−6-10−1 s) i l'encreuament entre sistemes (a 10−12-10−4 s).

    Vegeu també fotoquímica.
  • ca  fotoionització, n f
  • es  fotoionización, n f
  • en  photoionisation, n
  • en  photoionization, n

Química física

Definició
Expulsió d'un electró d'una espècie després que hagi absorbit radiació electromagnètica.

Nota

  • En el cas que, abans de provocar la fotoionització, un làser s'encarregui de promoure l'espècie a un nivell vibracional excitat, de manera que la ionització es dugui a terme des d'aquest nivell vibracional, la fotoionització es pot utilitzar per a separar isotopòmers. La clau d'aquest procés rau en l'alta selectivitat que té la radiació làser per a excitar un isotopòmer específic.
  • ca  fotoisomerització, n f
  • es  fotoisomerización, n f
  • en  photoisomerisation, n
  • en  photoisomerization, n

Química física

Definició
Isomerització geomètrica d'una molècula després que hagi absorbit radiació electromagnètica.

Nota

  • En el cas que la fotoisomerització estigui precedida d'una absorció de radiació làser que porti la molècula a un nivell vibracional excitat en concret, la fotoisomerització es pot utilitzar per a separar isotopòmers. La clau d'aquest procés rau en l'alta selectivitat que té la radiació làser per a excitar un isotopòmer específic.

    Vegeu també isòmer cis-trans.
  • ca  fotòlisi de flaix, n f
  • ca  fotòlisi de centelleig, n f sin. compl.
  • ca  fotòlisi de llampec, n f sin. compl.
  • es  fotolisis de destello, n f
  • es  fotólisis de destello, n f
  • es  fotolisis de flash, n f
  • es  fotólisis de flash, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • en  flash photolysis, n

Química física

Definició
Tècnica experimental que permet realitzar l'estudi cinètic de reaccions molt ràpides fent incidir sobre la mescla de reacció un pols de llum d'intensitat molt elevada i molt poca durada, d'aproximadament 10 µs, que provoqui l'inici de la reacció objecte de l'anàlisi que es vol dur a terme.

Nota

  • La reacció s'inicia perquè el flaix excita electrònicament les espècies que han de reaccionar i les converteix en espècies altament reactives.

    L'evolució cinètica de la reacció es pot seguir, per exemple, registrant espectres electrònics, espectres d'infraroig o espectres Raman, entre d'altres, a certs intervals de temps.

    L'aplicació dels làsers de polsos per a produir el flaix permet estudiar reaccions en l'escala del picosegon o, fins i tot, del femtosegon.

    Vegeu també reacció ràpida i espectroscòpia de femtosegon.
  • ca  fotòlisi de flaix, n f
  • ca  fotòlisi de centelleig, n f sin. compl.
  • ca  fotòlisi de llampec, n f sin. compl.
  • es  fotolisis de destello, n f
  • es  fotólisis de destello, n f
  • es  fotolisis de flash, n f
  • es  fotólisis de flash, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • en  flash photolysis, n

Química física

Definició
Tècnica experimental que permet realitzar l'estudi cinètic de reaccions molt ràpides fent incidir sobre la mescla de reacció un pols de llum d'intensitat molt elevada i molt poca durada, d'aproximadament 10 µs, que provoqui l'inici de la reacció objecte de l'anàlisi que es vol dur a terme.

Nota

  • La reacció s'inicia perquè el flaix excita electrònicament les espècies que han de reaccionar i les converteix en espècies altament reactives.

    L'evolució cinètica de la reacció es pot seguir, per exemple, registrant espectres electrònics, espectres d'infraroig o espectres Raman, entre d'altres, a certs intervals de temps.

    L'aplicació dels làsers de polsos per a produir el flaix permet estudiar reaccions en l'escala del picosegon o, fins i tot, del femtosegon.

    Vegeu també reacció ràpida i espectroscòpia de femtosegon.
  • ca  fotòlisi de flaix, n f
  • ca  fotòlisi de centelleig, n f sin. compl.
  • ca  fotòlisi de llampec, n f sin. compl.
  • es  fotolisis de destello, n f
  • es  fotólisis de destello, n f
  • es  fotolisis de flash, n f
  • es  fotólisis de flash, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • en  flash photolysis, n

Química física

Definició
Tècnica experimental que permet realitzar l'estudi cinètic de reaccions molt ràpides fent incidir sobre la mescla de reacció un pols de llum d'intensitat molt elevada i molt poca durada, d'aproximadament 10 µs, que provoqui l'inici de la reacció objecte de l'anàlisi que es vol dur a terme.

Nota

  • La reacció s'inicia perquè el flaix excita electrònicament les espècies que han de reaccionar i les converteix en espècies altament reactives.

    L'evolució cinètica de la reacció es pot seguir, per exemple, registrant espectres electrònics, espectres d'infraroig o espectres Raman, entre d'altres, a certs intervals de temps.

    L'aplicació dels làsers de polsos per a produir el flaix permet estudiar reaccions en l'escala del picosegon o, fins i tot, del femtosegon.

    Vegeu també reacció ràpida i espectroscòpia de femtosegon.