Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fotoluminescència, n f
  • es  fotoluminiscencia, n f
  • en  photoluminescence, n

Química física

Definició
Luminescència en què una substància emet llum després que hagi estat excitada mitjançant radiació electromagnètica.
  • ca  fotoquímica, n f
  • es  fotoquímica, n f
  • en  photochemistry, n

Química física

Definició
Camp de la química que estudia els processos químics que deriven de la interacció amb radiació electromagnètica.

Nota

  • Els processos fotoquímics són reaccions que tenen lloc a partir de les molècules excitades electrònicament. S'utilitza el terme procés fotoquímic primari quan els productes de la reacció fotoquímica es formen directament a partir de les molècules excitades electrònicament, i procés fotoquímic secundari quan es formen a partir d'intermediaris que s'han generat en processos fotoquímics primaris. Sigui com sigui, tots dos tipus de processos fan possible que les reaccions poc afavorides tèrmicament, per a les quals l'única energia necessària per a superar l'energia d'activació és la calor, resultin viables.

    El fet que la reacció fotoquímica es produeixi amb molècules en estats excitats obre rutes alternatives a les que imposen els estats fonamentals. En aquest sentit, cal dir que la majoria de reaccions fotoquímiques orgàniques s'inicien des dels estats singlet o triplet excitats de més baixa energia d'algun dels reactius presents en la mescla de reacció.

    Alguns dels processos fotoquímics més rellevants són la fotoisomerització cis-trans del retinal i la generació d'oxigen singlet, 1O2, mitjançant la fotosensibilització, molt útil en la teràpia fotodinàmica contra els tumors.

    L'eficiència d'un procés fotoquímic es mesura mitjançant el rendiment quàntic.

    Vegeu també fotofísica.
  • ca  fotosensibilització, n f
  • es  fotosensibilización, n f
  • en  photosensitisation, n
  • en  photosensitization, n

Química física

Definició
Procés fotoquímic a través del qual es forma una espècie excitada electrònicament.

Nota

  • La fotosensibilització no es produeix per l'absorció directa de fotons, sinó perquè una altra espècie en un estat excitat ha absorbit prèviament radiació electromagnètica i cedeix la seva energia d'excitació a l'espècie que experimenta la fotosensibilització mitjançant una col·lisió.

    Un exemple de fotosensibilització és la reacció fotoquímica que s'empra per a generar oxigen singlet, 1O2, a fi i efecte de combatre els tumors en la teràpia fotodinàmica. En aquest cas, la molècula que transfereix energia a l'oxigen triplet, 3O2, perquè es converteixi en oxigen singlet sol ser una porfirina.
  • ca  fracció molar, n f
  • ca  fracció en nombre, n f sin. compl.
  • ca  fracció en quantitat, n f sin. compl.
  • es  fracción de cantidad de sustancia, n f
  • es  fracción en cantidad, n f
  • es  fracción en número, n f
  • es  fracción molar, n f
  • en  amount fraction, n
  • en  molar fraction, n
  • en  mole fraction, n
  • en  number fraction, n
  • sbl  x
  • sbl  y

Química física

Definició
Quantitat de substància corresponent a un determinat component d'una mescla dividida per la quantitat de substància total que forma la mescla.

Nota

  • La fracció molar és la fracció d'un determinat component en una unitat molar de mescla.

    La fracció molar d'una substància pura és 1.

    El símbol y s'utilitza per a mescles gasoses.
  • ca  fracció molar, n f
  • ca  fracció en nombre, n f sin. compl.
  • ca  fracció en quantitat, n f sin. compl.
  • es  fracción de cantidad de sustancia, n f
  • es  fracción en cantidad, n f
  • es  fracción en número, n f
  • es  fracción molar, n f
  • en  amount fraction, n
  • en  molar fraction, n
  • en  mole fraction, n
  • en  number fraction, n
  • sbl  x
  • sbl  y

Química física

Definició
Quantitat de substància corresponent a un determinat component d'una mescla dividida per la quantitat de substància total que forma la mescla.

Nota

  • La fracció molar és la fracció d'un determinat component en una unitat molar de mescla.

    La fracció molar d'una substància pura és 1.

    El símbol y s'utilitza per a mescles gasoses.
  • ca  fracció molar, n f
  • ca  fracció en nombre, n f sin. compl.
  • ca  fracció en quantitat, n f sin. compl.
  • es  fracción de cantidad de sustancia, n f
  • es  fracción en cantidad, n f
  • es  fracción en número, n f
  • es  fracción molar, n f
  • en  amount fraction, n
  • en  molar fraction, n
  • en  mole fraction, n
  • en  number fraction, n
  • sbl  x
  • sbl  y

Química física

Definició
Quantitat de substància corresponent a un determinat component d'una mescla dividida per la quantitat de substància total que forma la mescla.

Nota

  • La fracció molar és la fracció d'un determinat component en una unitat molar de mescla.

    La fracció molar d'una substància pura és 1.

    El símbol y s'utilitza per a mescles gasoses.
  • ca  franci, n m
  • es  francio, n m
  • en  francium, n
  • sbl  Fr

Química inorgànica

Definició
Element del grup 1, del període 7 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 87 i massa atòmica 223.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del franci, tots ells radioactius i procedents de la desintegració d'altres elements més pesants.

    Atesa la seva curta vida i les escasses quantitats que se n'han pogut obtenir, les seves propietats del franci s'han determinat a partir de l'extrapolació de les dels altres metalls alcalins.

    És el més electropositiu de tots els elements coneguts.
  • ca  freqüència de col·lisions, n f
  • es  frecuencia de colisión, n f
  • en  collision frequency, n
  • sbl  z

Química física

Definició
Nombre de xocs per segon en una col·lisió entre àtoms i superfícies o entre molècules i superfícies.

Nota

  • Matemàticament, la freqüència de col·lisions per a dues partícules A i B s'expressa com zA(B) = [B]σ(8kT/πμ)1/2, en què [B] és la concentració de B, T és la temperatura termodinàmica, k és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i σ és la secció eficaç de col·lisió.
  • ca  freqüència de Larmor, n f
  • es  frecuencia de Larmor, n f
  • en  Larmor frequency, n
  • sbl  νL

Química física

Definició
Freqüència relacionada amb la recessió d'una partícula carregada en un camp magnètic.

Nota

  • La freqüència de Larmor s'expressa com νL = γB0/(2π), en què γ és la raó magnetogírica del nucli i B0 és el camp magnètic.

    La condició de ressonància d'un nucli és que la freqüència del camp magnètic aplicat sigui igual a la freqüència de Larmor.
  • ca  ftalat, n m
  • es  ftalato, n m
  • en  phthalate, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels èsters o les sals de l'àcid ftàlic.

Nota

  • Com que l'àcid ftàlic és un àcid dipròtic, el ftalat pot ser àcid o no, segons que hagi reaccionat un dels grups carboxil o ho hagin fet tots dos.

    Els èsters s'obtenen generalment a partir de l'anhídrid ftàlic per escalfament a reflux amb l'alcohol corresponent. Es fan servir com a derivats analítics dels alcohols primaris i secundaris.

    La formació de ftalat serveix també per a fer la determinació quantitativa d'un alcohol, en fer-lo reaccionar amb anhídrid ftàlic i valorar l'excés de l'anhídrid ftàlic no consumit amb una solució d'hidròxid de sodi de concentració coneguda.