Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ftaleïna, n f
  • es  ftaleína, n f
  • en  phthalein, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos resultants de la reacció de condensació de l'anhídrid ftàlic amb fenols.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  fucsina, n f
  • ca  clorhidrat de rosanilina, n m sin. compl.
  • ca  rosanilina, n f sin. compl.
  • es  clorhidrato de rosanilina, n m
  • es  fucsina, n f
  • es  rosanilina, n f
  • en  fuchsin, n
  • en  fuchsine, n
  • en  rosaniline, n
  • en  rosaniline hydrochloride, n
  • for  C20H20ClN3

Química orgànica

Definició
Colorant sintètic derivat del triaminotrifenilmetà que es presenta en forma de pols verda brillant i d'olor suau.

Nota

  • La fucsina és soluble en aigua i en alcohol. En solució aquosa, presenta un color vermell porpra.

    La magenta és la fucsina ordinària i té l'estructura bàsica de la pararosanilina ((H2NC6H4)2C=C6H4=NH2+ Cl−) amb un metil de més (vegeu les imatges 1 i 2). La fucsina comercial acostuma a contenir pararosanilina i altres homòlegs superiors.

    S'obté per l'oxidació amb nitrobenzè d'una mescla d'anilina i ortotoluïdina i paratoluïdina.

    La solució aquosa de la fucsina es fa servir com a reactiu d'assaig de l'aldehid i, tot i que és vermella, per l'acció de l'aldehid agafa un color violeta. Va ser un dels primers colorants artificials que es van utilitzar, i ha anat tenint diferents noms i marques comercials.

    La seda té una gran afinitat amb aquest colorant, cosa que permet obtenir-ne d'una àmplia gamma de colors, que van des del roig fins als rosats. També tenyeix bé la llana i, amb més dificultat, el lli, el cotó i altres fibres vegetals. S'ha utilitzat com a colorant vermell en la indústria tèxtil i del cuir, i en microscòpia. És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants.
  • ca  fugacitat, n f
  • es  fugacidad, n f
  • en  fugacity, n
  • sbl  f

Química física

Definició
Variable intensiva que expressa la variació del potencial químic d'un gas real amb la pressió.

Nota

  • Matemàticament, la fugacitat s'expressa com $\mu_i = \mu_i^\circ + RT \ln{\frac{f_i}{p^\circ}}$, en què μi és el potencial químic de la substància, $\mu_i^\circ$ és el potencial químic estàndard de la substància i pº és la pressió estàndard.

    La fugacitat va ser introduïda per G. N. Lewis l'any 1901 com a generalització de l'expressió que es verifica per a un gas ideal, $\mu_i = \mu_i^\circ + RT \ln{\frac{p_i}{p^\circ}}$, en què pi representa la pressió parcial de la substància.

    Actualment, es considera que la fugacitat és l'activitat del gas en unitats de pressió, fi = ai pº.
  • ca  ful·lerè, n m
  • es  fulereno, n m
  • es  fullereno, n m
  • en  fullerene, n

Química inorgànica

Definició
Cadascuna de les formes al·lotròpiques del carboni formades per molècules independents que presenten xarxes bidimensionals i tridimensionals.

Nota

  • El ful·lerè més conegut és el buckminsterful·lerè, de fórmula C60, en què les molècules són poliedres esferoides de 60 àtoms de carboni i cada àtom està unit a uns altres tres àtoms de carboni. També se'n coneixen altres molècules, com ara el C72 i el C80, entre altres.

    El ful·lerè és la menys abundant de les formes al·lotròpiques del carboni.
  • ca  funció d'estat, n f
  • es  función de estado, n f
  • en  state function, n

Química física

Definició
Funció d'una magnitud termodinàmica que defineix l'estat d'un sistema i que no depèn de com s'ha arribat a aquest estat.

Nota

  • Les variables d'estat més usades en les funcions d'estat són la pressió, el volum i la temperatura. La resta de magnituds termodinàmiques són funció d'aquestes tres.

    Per exemple, per a un sistema simple en què el nombre mínim de variables d'estat és de dues, una funció d'estat pot ser la del volum, V = V(T,p), o la de la pressió, p = p(T,V).
  • ca  energia de Gibbs, n f
  • ca  energia lliure de Gibbs, n f sin. compl.
  • ca  funció de Gibbs, n f sin. compl.
  • es  energía de Gibbs, n f
  • es  energía libre de Gibbs, n f
  • es  función de Gibbs, n f
  • en  Gibbs energy, n
  • en  Gibbs free energy, n
  • en  Gibbs function, n
  • sbl  G

Química física

Definició
Variable extensiva associada al treball útil màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de manera reversible, a temperatura i pressió constants.

Nota

  • Matemàticament, l'energia de Gibbs s'expressa com ∆T, p G ≤ Wútil.

    Per exemple, la quantitat màxima d'energia elèctrica que es pot extreure d'una pila quan actua de manera reversible coincideix amb l'energia de Gibbs bescanviada per la pila a temperatura i pressió constants.

    L'energia de Gibbs és una funció d'estat que depèn de l'entalpia, la temperatura i l'entropia: G = H − TS.

    L'energia de Gibbs va ser introduïda per J. W. Gibbs l'any 1873 com a funció per a descriure l'apropament a l'equilibri en processos a temperatura i pressió constants.

    El segon principi de la termodinàmica dona un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Gibbs en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i pressió constants, per als quals l'energia de Gibbs ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés.

    Vegeu també energia lliure.
  • ca  energia de Helmholtz, n f
  • ca  energia lliure de Helmholtz, n f sin. compl.
  • ca  funció de Helmholtz, n f sin. compl.
  • es  energía de Helmholtz, n f
  • es  energía libre de Helmholtz, n f
  • es  función de Helmholtz, n f
  • en  Helmholtz energy, n
  • en  Helmholtz free energy, n
  • en  Helmholtz function, n
  • sbl  A
  • sbl  F

Química física

Definició
Variable extensiva associada al treball útil màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar a un sistema termodinàmic quan el procés termodinàmic es realitza de manera reversible, a temperatura constant.

Nota

  • Matemàticament, l'energia de Helmholtz s'expressa com ∆T A ≤ Wútil.

    L'energia de Helmholtz és una funció d'estat que depèn de l'energia interna, la temperatura i l'entropia: A = U − TS.

    L'energia de Helmholtz va ser introduïda per H. L. F. von Helmholtz l'any 1882 amb el nom de energia lliure per a tenir en compte la part d'energia útil, ja que una part estava lligada al procés termodinàmic.

    El segon principi de la termodinàmica dona un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Helmholtz en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i volum constants, pels quals l'energia de Helmholtz ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés.

    En química de superfícies es pot utilitzar el símbol F per a l'energia de Helmholtz per a evitar la confusió amb el símbol A emprat per a l'àrea.
  • ca  funció de Massieu, n f
  • es  función de Massieu, n f
  • en  Massieu function, n
  • sbl  J

Química física

Definició
Potencial termodinàmic en representació entròpica associat a l'energia de Helmholtz, les variables naturals del qual són l'invers de la temperatura i el volum.

Nota

  • La funció de Massieu s'expressa com J = S − U/T = −A/T.

    En general, les funcions de Massieu es consideren equivalents dels potencials termodinàmics en representació energètica.
  • ca  funció de Planck, n f
  • es  función de Planck, n f
  • en  Planck function, n
  • sbl  Y

Química física

Definició
Potencial termodinàmic en representació entròpica associat a l'energia de Gibbs, les variables naturals del qual són l'invers de la temperatura i la pressió per unitat de temperatura.

Nota

  • La funció de Planck s'expressa com Y = S − U/T − pV/T = −G/T.
  • ca  funció resposta, n f
  • es  función respuesta, n f
  • en  response function, n

Química física

Definició
Funció d'una variable d'estat en funció d'una altra, mentre la resta de variables es mantenen constants.

Nota

  • Les funcions resposta s'empren per a descriure les equacions d'estat d'un sistema termodinàmic quan no es coneix la dependència funcional entre les diferents variables d'estat que es necessiten per a descriure l'estat del sistema.

    Per exemple, per a un sistema simple que només necessita dues variables intensives per a ser descrit, l'equació d'estat més emprada dona el volum molar en funció de la pressió i de la temperatura. Si no es coneix l'equació d'estat, les funcions resposta que s'empren són el coeficient de dilatació cúbica i el coeficient de compressibilitat isotèrmica. Dues funcions resposta també molt emprades, a partir de l'equació d'estat calòrica, són la capacitat calorífica a volum constant i la capacitat calorífica a pressió constant.