Neoloteca

ca flammagenitus [la], adj
ca de foc, adj sin. compl.
es de fuego, adj
es flammagenitus, adj
fr de feu, adj
fr flammagenitus, adj
en fire, adj
en flammagenitus, adj

Física > Meteorologia

Definició

Dit del núvol especial que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica.

Nota

1. El cúmulus flammagenitus es coneix també amb les formes pirocúmulus o pirocúmul, i el cumulonimbus flammagenitus, amb la forma pirocumulonimbus.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca de fons, adj
es dorsal, adj
fr dorsal -ale, adj
en back-end, adj
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Aplicacions informàtiques, **Denominació catalana 1: Locució adjectival (SPrep)**

Definició

Relatiu al fons d'un sistema informàtic.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme de fons

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma de fons.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana a l'adjectiu manllevat de l'anglès back end, molt introduït entre els especialistes.

·És una forma lingüísticament adequada, corresponent al substantiu fons, adoptat en català com a alternativa al substantiu anglès back end.

·Té l'aval d'especialistes del sector.

Formes desestimades

-fondo: Malgrat que l'adjectiu fondo -a prové, com el substantiu fons, del llatí fundus, no és una forma adequada en aquest cas, ja que fondo no té, a diferència de fons, valor locatiu; és a dir, fondo -a només significa 'pregon'.

[Acta 689, 7 de març de 2022]

ca de guanyar-guanyar, adj
es de ganar-ganar, adj
es ganar-ganar, adj
fr gagnant-gagnant, adj
it vincente-vincente, adj
en win-win, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

1. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca de guanyar-perdre, adj
es de ganar-perder, adj
es ganar-perder, adj
fr gagnant-perdant, adj
it vincente-perdente, adj
en win-lose, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

Nota

1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.
2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca de mans lliures, adj
es de manos libres
fr à mains libres
en hands-free

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definició

Dit de l'accessori que mitjançant un altaveu i un micròfon situats en l'aparell telefònic permet mantenir una conversa sense necessitat d'agafar l'auricular.

ca de perdre-guanyar, adj
es de perder-ganar, adj
es perder-ganar, adj
fr perdant-gagnant, adj
it perdente-vincente, adj
en lose-win, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

Nota

1. Referida a un acord, la forma de perdre-guanyar (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de guanyar-perdre. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de perdre-guanyar indica una actitud d'acomodar-se als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament, mentre que la forma de guanyar-perdre indica una actitud d'intentar imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat.
2. De vegades també s'utilitza la forma perdre-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a fer referència a una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca de perdre-perdre, adj
es de perder-perder, adj
es perder-perder, adj
fr perdant-perdant, adj
it perdente-perdente, adj
en lose-lose, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

1. De vegades també s'utilitza la forma perdre-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca de punta a punta, adv
ca de cistella a cistella [BÀSQUET], adv sin. compl.
ca de porta a porta, adv sin. compl.
es coast to coast, adv
es de costa a costa, adv
fr coast to coast, adv
fr de panier à panier [BÀSQUET], adv
it coast to coast, adv
en coast to coast, adv
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Locució adverbial**, **Denominació catalana 3: Locució adverbial**

Definició

Travessant corrent pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi fins a prop de la porteria o la cistella contrària.

Nota

1. L'equivalent anglès coast to coast, utilitzat en totes les llengües, prové de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), des d'on ha passat als altres països i també a altres esports.
2. Les denominacions de cistella a cistella (i l'equivalent francès de panier à panier) i de porta a porta tenen un ús més restringit: de cistella a cistella (i de panier à panier), perquè és exclusiva del bàsquet (el nom ve del fet que la jugada sovint comença amb un rebot sota la pròpia cistella); de porta a porta, perquè és pròpia sobretot d'un registre col·loquial.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme de punta a punta (sin. compl. de cistella a cistella, de porta a porta)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes de punta a punta i, com a sinònims complementaris, de cistella a cistella i de porta a porta.

Criteris aplicats

Pel que fa a de punta a punta:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Pel que fa a de cistella a cistella:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es recull com a sinònim complementari perquè, a diferència de de camp a camp, només pot tenir aplicació al bàsquet.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En francès s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

Pel que fa a de porta a porta:

·És una forma metafòrica i expressiva, que descriu l'acció per mitjà de la comparació amb un trajecte habitual entre dos edificis (per exemple, l'habitatge i el lloc de feina); complementàriament, en els esports amb porteries, la sinonímia de porta amb porteria en un registre col·loquial fa que també pugui adquirir el sentit 'de porteria a porteria'.

·Es recull com a sinònim complementari pel seu caràcter metafòric, que la fa menys transparent, i per la seva condició de proposta sense un ús documentat.

·És una forma avalada per un mitjà de comunicació, que en vol fer difusió.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca de punta a punta, adv
ca de cistella a cistella [BÀSQUET], adv sin. compl.
ca de porta a porta, adv sin. compl.
es coast to coast, adv
es de costa a costa, adv
fr coast to coast, adv
fr de panier à panier [BÀSQUET], adv
it coast to coast, adv
en coast to coast, adv
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Locució adverbial**, **Denominació catalana 3: Locució adverbial**

Definició

Travessant corrent pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi fins a prop de la porteria o la cistella contrària.

Nota

1. L'equivalent anglès coast to coast, utilitzat en totes les llengües, prové de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), des d'on ha passat als altres països i també a altres esports.
2. Les denominacions de cistella a cistella (i l'equivalent francès de panier à panier) i de porta a porta tenen un ús més restringit: de cistella a cistella (i de panier à panier), perquè és exclusiva del bàsquet (el nom ve del fet que la jugada sovint comença amb un rebot sota la pròpia cistella); de porta a porta, perquè és pròpia sobretot d'un registre col·loquial.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme de punta a punta (sin. compl. de cistella a cistella, de porta a porta)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes de punta a punta i, com a sinònims complementaris, de cistella a cistella i de porta a porta.

Criteris aplicats

Pel que fa a de punta a punta:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Pel que fa a de cistella a cistella:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es recull com a sinònim complementari perquè, a diferència de de camp a camp, només pot tenir aplicació al bàsquet.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En francès s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

Pel que fa a de porta a porta:

·És una forma metafòrica i expressiva, que descriu l'acció per mitjà de la comparació amb un trajecte habitual entre dos edificis (per exemple, l'habitatge i el lloc de feina); complementàriament, en els esports amb porteries, la sinonímia de porta amb porteria en un registre col·loquial fa que també pugui adquirir el sentit 'de porteria a porteria'.

·Es recull com a sinònim complementari pel seu caràcter metafòric, que la fa menys transparent, i per la seva condició de proposta sense un ús documentat.

·És una forma avalada per un mitjà de comunicació, que en vol fer difusió.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca de règim, adj
ca regimental, adj
es de régimen
es regimental

Dret penal > Dret penitenciari

Definició

D'acord amb el règim penitenciari.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició