Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

kendo kendo

Esport > Esports de combat

  • ca  kendo, n m
  • es  kendo
  • fr  kendo
  • it  kendo
  • pt  kendo
  • pt  quendô
  • en  kendo
  • de  Kendo

Esport > Esports de combat

Definició
Art marcial d'origen japonès consistent a batre's amb un sabre de bambú.

Nota

  • La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és kendō.
  • ca  kernhem [nl], n m
  • es  kernhem
  • en  Kernhem

Làctics

Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada tova, madurat durant un període de trenta dies, de textura tendra i cremosa i gust suau, que es presenta amb forma de barra rodona, originari d'Holanda.
keruing keruing

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  keruing, n m
  • es  keruing
  • fr  keruing
  • en  keruing
  • de  Keruing

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dipterocarpus (família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color entre marró pàl·lid i marró rogenc o porpra i l'albeca de color marró grogós clar o gris rogenc, emprada en fusteria grossa i fusteria interior i exterior.
khanjira khanjira

Música > Instruments musicals

  • ca  khanjira, n m
  • es  kanjira
  • es  khanjira
  • fr  kanjira
  • fr  khanjira
  • en  kanjira
  • en  khanjira

Música > Instruments musicals

Definició
Instrument membranòfon amb una sola membrana consistent en un cèrcol de fusta d'uns 20 cm de diàmetre i entre 5 i 10 cm d'ample amb l'ull tapat per un costat amb una pell, tradicionalment de llangardaix, i amb una ranura que allotja tres o quatre sonalls, el qual es toca amb els dits i el palmell d'una mà mentre amb l'altra s'aguanta l'instrument i es pressiona la pell per modificar-ne la tensió.

Nota

  • És un instrument d'origen indi.
  • El grup kh correspon a un so velar oclusiu aspirat. La transliteració segons el sistema internacional és khañjīra.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

    ·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

    ·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

    ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

    Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

    Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

    En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

    Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

    Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

    Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

    D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

    (1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme khanjira:

    El dígraf kh de la forma transliterada correspon a un so velar oclusiu aspirat, ñ a una palatal nasal sonora; j s'acosta a una fricativa prepalatal sonora, i el màcron sobre la i indica que es tracta d'una vocal llarga. Pel que fa a la tonicitat, es tracta d'un mot pla en la llengua d'origen.

    Malgrat que en la forma aprovada s'hagi substituït la grafia ñ per n, aquesta adaptació no afecta la pronúncia, ja que, en tot cas, el punt d'articulació de la nasal s'assimila al de la consonant posterior i es pronuncia com una palatal sonora.

    S'aprova com a substantiu masculí, tot i que en l'ús hi hagi una certa vacil·lació, perquè és el gènere que té aquest mot en hindi i en tots els casos s'ha seguit el model de la llengua d'origen.
khi quadrat khi quadrat

Matemàtiques > Estadística

  • ca  khi quadrat, n f
  • es  ji al cuadrado
  • es  ji cuadrado
  • fr  chi carré
  • fr  khi carré
  • en  chi-square
  • en  chi-squared
  • sbl  X2

Matemàtiques > Estadística

Definició
Variable aleatòria contínua que resulta de la suma dels quadrats d'un cert nombre de variables normals estandarditzades independents.

Nota

  • El nombre de variables normals estandarditzades independents constitueix els graus de llibertat de la khi quadrat.
  • La forma khi, nom de la lletra grega χ, se sol pronunciar en català amb la consonant inicial aspirada (['χi]).
kick-boxing [en] kick-boxing [en]

Esport > Esports de combat

  • ca  kick-boxing [en], n m
  • es  kickboxing
  • fr  kick-boxing
  • it  kick boxing
  • en  kick-boxing
  • en  kickboxing

Esport > Esports de combat

Definició
Esport de combat d'origen oriental que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu per sobre de la cintura i a les cuixes.
kiloflops kiloflops

Informàtica, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

  • ca  kiloflops, n m
  • ca  quiloflops, n m var. ling.
  • es  kiloflop, n m
  • es  kiloflops, n m
  • es  quiloflop, n m var. ling.
  • es  quiloflops, n m var. ling.
  • fr  kiloflop, n m
  • fr  kiloflops, n m
  • en  kiloflop, n
  • en  kiloflops, n m
  • sbl  kflops
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Informàtica, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definició
Unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a mil flops.

Nota

  • En català, la forma kiloflops es considera prioritària respecte a quiloflops, atès el grau d'especialització elevada d'aquest terme, que fa preferible la forma més internacional.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme kiloflops

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació kiloflops (amb la variant quiloflops) i el símbol kflops.

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu kiloflops (i a la variant quiloflops):

    ·És una denominació lingüísticament adequada que s'ha format seguint les normes del sistema internacional d'unitats (SI), a partir del nucli flops ('unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon') i les formes prefixades kilo- o quilo- (del mot grec khílioi 'mil'), ja recollides al diccionari normatiu, que en el sistema internacional d'unitats indiquen el múltiple d'una unitat igual a mil vegades (103) aquesta unitat. Es considera preferent la forma kiloflops, amb k, d'acord amb l'opinió dels especialistes i amb els usos especialitzats del terme, que fan preferible la forma més internacional.

    ·S'integra fàcilment, des del punt de vista morfològic, gràfic i fonètic, en el sistema de la llengua.

    ·És un neologisme que ha esdevingut pràcticament internacional.

    Quant al símbol kflops:

    ·És una forma adequada, creada sobre els símbols flops (equivalent al flops) i k equivalent en el sistema internacional a kilo-, que indica 'mil vegades la unitat'.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma kiloflop (i la variant quiloflop), malgrat que es documenta tant en català com en altres llengües, perquè el nom de la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador, sobre el qual es crea aquesta denominació, no és flop, sinó flops (veg. també aquest terme). La forma flop s'ha creat per una interpretació errònia de flops com a forma plural i es considera, per tant, estrictament inadequada.

    [Acta 665, 10 de juny de 2020]
kinbol kinbol

Esport > Esports de pilota

  • ca  kinbol, n m
  • es  kin-ball
  • fr  kin-ball
  • pt  kin-ball
  • en  kin-ball
  • en  omnikin

Esport > Esports de pilota

Definició
Esport de pilota practicat entre tres equips de quatre jugadors sobre un terreny de joc quadrat d'aproximadament 20 m de costat, que consisteix a llançar enlaire una pilota d'1,22 m de diàmetre i a impedir, per torns i amb qualsevol part del cos, que la pilota toqui a terra sense agafar-la.

Nota

  • Aquest esport va ser creat per l'educador físic Mario Demers i més tard va ser desenvolupat per l'empresa Omnikin, que el va registrar sota la denominació kin-ball.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme kinbol:

    S'aprova el terme kinbol, adaptació de l'anglicisme kin-ball, pels motius següents:

    ·el manlleu de l'anglès, format per l'arrel kin, probablement reducció del grec kínēsis 'moviment', i el substantiu ball 'pilota', és l'única forma que té ús per a fer referència a aquest esport, tant en català com en la resta de llengües de referència;

    ·tots els especialistes consultats són partidaris de la fixació del manlleu, si bé la majoria opten per l'adopció directa de l'anglicisme, sense fer-ne cap adaptació gràfica;

    ·la semiadaptació kinbol, en què la terminació anglesa -ball s'ha adaptat a -bol, és paral·lela a l'adaptació d'altres denominacions normatives o normalitzades que fan referència a altres esports de pilota: futbol (adaptació de football), basquetbol (adaptació de basketball), handbol (adaptació de handball), corfbol (adaptació de korfball), golbol (adaptació de goalball), netbol (adaptació de netball), softbol (adaptació de softball) i voleibol (adaptació de volleyball).

    Es descarta l'adaptació completa del manlleu a la grafia catalana (quimbol) perquè s'allunya en excés de la forma de partida i seria difícil d'identificar amb el concepte i amb el seu origen etimològic.
  • ca  kirsch, n m
  • es  kirsch
  • fr  kirsch
  • en  kirsch

Begudes

Definició
Aiguardent de cireres que s'elabora sobretot a Alemanya, Suïssa i França.
  • ca  kitsch, n m
  • es  kitsch
  • fr  kitsch
  • en  kitsch
  • de  Kitsch

Art

Definició
Tendència estètica que es caracteritza per una mescla d'elements que es consideren passats de moda i de mal gust.