Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

pannacotta pannacotta

Gastronomia > Postres

  • ca  pannacotta, n f
  • es  panna cotta
  • es  pannacotta
  • fr  panna cotta
  • fr  pannacotta
  • it  panna cotta
  • it  pannacotta
  • en  panna cotta
  • en  pannacotta
  • de  Panna cotta
  • de  Pannacotta

Gastronomia > Postres

Definició
Menja dolça en forma de flam, típica d'Itàlia, que s'elabora coent nata amb sucre, vainilla i gelatina o un altre espessidor.
pannell (*) pannell (*)

Matemàtiques > Estadística

  • ca  panel, n m
  • ca  panell, n m den. desest.
  • ca  pannell, n m den. desest.
  • es  panel
  • fr  panel
  • en  panel

Matemàtiques > Estadística

Definició
Mostra permanent de persones que són interrogades periòdicament perquè informin sobre l'evolució d'actituds i opinions.
pannus pannus

Física > Meteorologia

  • ca  pannus, n m
  • es  pannus
  • fr  pannus
  • en  pannus

Física > Meteorologia

Definició
Núvol accessori que té forma de capa contínua o de tires escantellades, situat per sota d'un altre núvol.
panoramització panoramització

Audiovisuals > Imatge. So

  • ca  panoramització, n f
  • es  espacialización sonora, n f
  • es  panoramización, n f
  • fr  panoramisation, n f
  • en  panning, n

Audiovisuals > Imatge. So

Definició
Distribució de l'amplitud d'un senyal sonor entre els diversos canals d'un sistema de reproducció estereofònic o multicanal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes panoramització i panoramitzar:

    S'aprova el substantiu panoramització, juntament amb el verb relacionat panoramitzar, del qual deriva, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès panning (del verb to pan, abreviació de panorama, del grec, a través del llatí, pan- 'tot' i -(h)orama 'vista', que significa 'fer una panoràmica'), força estès entre els especialistes;

    ·és una forma que ja s'utilitza amb aquest sentit i es documenta en nombrosos textos d'especialitat;

    ·és una solució lingüísticament adequada, formada, com l'anglès panning, sobre el substantiu panorama ("Vista d'un horitzó molt dilatat" o "Aspecte global d'una qüestió, d'una activitat, d'una època", segons el diccionari normatiu), amb adjunció del sufix
    -itza(ció), que hi aporta la idea de 'fer panoràmic el so', és a dir, fent un ús metafòric de panorama, 'distribuir el so per tot els canals';

    ·en altres llengües romàniques s'utilitza la designació paral·lela (panoramización en castellà, panoramisation en francès);

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta l'acceptació del manlleu, que es considera innecessari.

    Es descarten igualment les alternatives efecte panoràmic i panoràmica perquè designen un resultat o un efecte, mentre que panning i panoramització fan referència a una acció, a l'acció que permet aconseguir aquest efecte.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
panoramitzar panoramitzar

Audiovisuals > Imatge. So

  • ca  panoramitzar, v tr
  • es  panoramizar, v tr
  • fr  panoramiser, v tr
  • en  pan, to, v tr

Audiovisuals > Imatge. So

Definició
Distribuir l'amplitud d'un senyal sonor entre els diversos canals d'un sistema de reproducció estereofònic o multicanal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes panoramització i panoramitzar:

    S'aprova el substantiu panoramització, juntament amb el verb relacionat panoramitzar, del qual deriva, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès panning (del verb to pan, abreviació de panorama, del grec, a través del llatí, pan- 'tot' i -(h)orama 'vista', que significa 'fer una panoràmica'), força estès entre els especialistes;

    ·és una forma que ja s'utilitza amb aquest sentit i es documenta en nombrosos textos d'especialitat;

    ·és una solució lingüísticament adequada, formada, com l'anglès panning, sobre el substantiu panorama ("Vista d'un horitzó molt dilatat" o "Aspecte global d'una qüestió, d'una activitat, d'una època", segons el diccionari normatiu), amb adjunció del sufix
    -itza(ció), que hi aporta la idea de 'fer panoràmic el so', és a dir, fent un ús metafòric de panorama, 'distribuir el so per tot els canals';

    ·en altres llengües romàniques s'utilitza la designació paral·lela (panoramización en castellà, panoramisation en francès);

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta l'acceptació del manlleu, que es considera innecessari.

    Es descarten igualment les alternatives efecte panoràmic i panoràmica perquè designen un resultat o un efecte, mentre que panning i panoramització fan referència a una acció, a l'acció que permet aconseguir aquest efecte.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
pansa blanca pansa blanca

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició
Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.

Nota

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
pansa blanca pansa blanca

Agricultura > Horticultura > Viticultura

  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.

Nota

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
pansa blanca pansa blanca

Alimentació > Begudes > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Alimentació > Begudes > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició
Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga criança.

Nota

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
pansa rosada pansa rosada

Agricultura > Horticultura > Viticultura

  • ca  xarel·lo vermell, n m
  • ca  cartoixà marí, n m sin. compl.
  • ca  pansa rosada, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo rosado, n m
  • en  Xarello Rosado, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició
Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

Nota

  • 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
pansa rosada pansa rosada

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

  • ca  xarel·lo vermell, n m
  • ca  cartoixà marí, n m sin. compl.
  • ca  pansa rosada, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo rosado, n m
  • en  Xarello Rosado, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició
Raïm negre produït pel cep xarel·lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda.

Nota

  • 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]