Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

a boca de canó

Protecció civil > Policia

ca a boca de canó, adj
es a bocajarro

Protecció civil > Policia

Definició

Dit d'un tret disparat amb la boca de foc de l'arma en contacte amb la pell, que produeix una lesió molt violenta, de vores irregulars i amb arrencaments de pell.

a curta distància

Protecció civil > Policia

ca a curta distància, adj
es a corta distancia
en near

Protecció civil > Policia

Definició

Dit d'un tret disparat a una distància de la pell entre 30 cm i 1 m, superior a l'abast de la flama i inferior a l'abast dels elements que produeixen tatuatge.

a fàbrica

Economia > Comerç > Comerç internacional, **Denominació catalana 1: Locució nominal**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

ca a fàbrica, n m
ca EXW, n m sigla
es en fábrica, n m
es ex fábrica, n m
es EXW, n m sigla
fr en usine, n m
fr ENU, n m sigla
fr EXW, n m sigla
it franco fabbrica, n m
it EXW, n m sigla
en ex works, n
en EXW, n sigla
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús (RECONSIDERACIÓ)**

Economia > Comerç > Comerç internacional, **Denominació catalana 1: Locució nominal**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definició

Incoterm que estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia en la seva pròpia fàbrica o magatzem, o en un altre lloc convingut, i que, un cop fet això, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.

Nota

1. La sigla EXW correspon a la denominació anglesa ex works.
2. L'incoterm a fàbrica (EXW) determina que el venedor no es fa responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni dels tràmits duaners d'exportació, excepte si s'ha pactat el contrari. El comprador ha d'assumir tots els costos i riscos inherents a la càrrega i al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada.
3. La forma incoterm, present a la definició, és una denominació procedent de Incoterms® (mot creuat format a partir de international commerce terms), marca comercial registrada per la Cambra de Comerç Internacional (ICC) per a designar el conjunt regles que regulen les obligacions de les parts en les operacions comercials internacionals.

a frec de roba

Protecció civil > Policia

ca a frec de roba, adj
es a quemarropa

Protecció civil > Policia

Definició

Dit d'un tret disparat a una distància de la pell inferior o igual a l'abast de la flama que surt del canó, que no sol superar els 30 cm, i que produeix tatuatge amb cremades.

a l'engròs

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

ca a l'engròs, adj
ca majorista, adj
ca al major, adj sin. compl.
ca en gros, adj sin. compl.
es al por mayor, adj
es mayorista, adj
fr de gros, adj
en wholesale, adj
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Definició

Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme majorista (sin. a l'engròs; sin. compl. al major, en gros)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes adjectives majorista, al major i en gros com a sinònims de la forma normativa a l'engròs i es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista.

Criteris aplicats

Quant a la forma a l'engròs:

·És l'única denominació normativa actualment.

·S'utilitza amb normalitat, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a majorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu majorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant majorista.

·És una denominació sintètica, fet que, segons el context, pot fer-la preferible a la forma normativa a l'engròs.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou el comerç detallista.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista i els seus antònims detallista i menudista, o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (mayorista).

Quant a al major:

·És una denominació lingüísticament adequada que està relacionada amb el substantiu majorista, de la mateixa manera que ho estan detallista i menudista amb al detall i a la menuda, respectivament.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

·És una forma utilitzada, tot i que és la menys usual.

·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (al (por) mayor).

Finalment, pel que fa a en gros:

·És una variant de la forma normativa a l'engròs especialment viva al País Valencià i també, com a mínim, a les Illes Balears.

·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques i terminològiques. (1)

Es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista perquè són les més usades.

(1) Per exemple, Al Diccionari normatiu valencià (s. v. gros), com a locució adverbial, al Portal terminològic valencià, en formes com ara autoservici en gros, comerç en gros, preu en gros o venda en gros, al Diccionari català-valencià-balear (en un refrany sense localització geogràfica, s. v. gros) o al Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

a l'uníson

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

ca a l'uníson, adj
fr à l'unisson
en in unison

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definició

Dit dels moviments i les posicions que duen a terme de manera coordinada els patinadors que actuen per parelles o en grup, amb la finalitat d'executar un programa amb la màxima concordança.

a la menuda

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

ca al detall, adj
ca detallista, adj
ca minorista, adj
ca a la menuda, adj sin. compl.
ca menudista, adj sin. compl.
es al detalle, adj
es al por menor, adj
es detallista, adj
es minorista, adj
fr de détail, adj
it al dettaglio, adj
it al minuto, adj
pt de varejo, adj
pt retalhista, adj
pt varejista, adj
en retail, adj
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Definició

Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

Criteris aplicats

Quant a al detall:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

Quant a detallista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

Quant a minorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

Quant a la menuda:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

Quant a menudista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

à la seconde [fr]

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

ca a la segona, adv
ca à la seconde [fr], adv sin. compl.
es à la seconde, adv
fr à la seconde, adv
en à la seconde, adv
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició

Manera d'executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos.

Nota

1. Per exemple, es poden executar a la segona moviments com el développé o el battement tendu.
2. Algunes escoles de dansa clàssica també utilitzen el terme a la segona per a fer referència a la manera d'executar un pas fent un desplaçament lateral.

a la segona

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

ca a la segona, adv
ca à la seconde [fr], adv sin. compl.
es à la seconde, adv
fr à la seconde, adv
en à la seconde, adv
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició

Manera d'executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos.

Nota

1. Per exemple, es poden executar a la segona moviments com el développé o el battement tendu.
2. Algunes escoles de dansa clàssica també utilitzen el terme a la segona per a fer referència a la manera d'executar un pas fent un desplaçament lateral.

a llarga distància

Protecció civil > Policia

ca a llarga distància, adj
es a larga distancia
en distant

Protecció civil > Policia

Definició

Dit d'un tret disparat a una distància de la pell superior a l'abast dels elements que produeixen tatuatge, generalment a més d'1 m.